Pau Miserachs Sala
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 24 abril 1946 Barcelona |
| Mort | 13 juliol 2022 (76 anys) Barcelona |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | advocat, polític, escriptor |
| Partit | Esquerra Catalana (1989-1993) (1989–1993) Esquerra Republicana de Catalunya (1976–1989) |
| Participà en | |
| 13 juliol 2016 | Per un referèndum oficial i vinculant sobre la independència el 2017 |
| Lloc web | paumiserachs.cat |
 | |
Pau Miserachs Sala (Barcelona, 24 d'abril de 1946 - ibídem, 13 de juliol de 2022) va ser un advocat, professor universitari i polític català liberal d'esquerres, proper a les solucions socialdemòcrates,[1] especialista en propietat intel·lectual i industrial. Fill de l'advocat Antoni Miserachs i Rigalt (1908-1982) i d'Isabel Sala i Bigas.[2]
Trajectòria professional[modifica]
Miserachs va estudiar Dret a la Universitat de Barcelona i es va especialitzar en la defensa dels drets d'autor, àmbit en el qual va exercir des del 1969 fins al 2019 i en el qual va ser un especialista a nivell estatal.[3] També era especialista en la defensa de la marca de companyies multinacionals i entitats esportives contra la pirateria.[4]
Va ser cofundador el 1985 amb Carles Barral i Víctor Mora d'ALADDA, l'Associació Literària i Artística per a la Defensa del Dret d'Autor[3] com a grup espanyol de l'ALAI, de la qual va ser secretari general.[5] També va fundar el 2011 i presidir l'associació Societat Catalana de Lliure Opinió, que tenia com a objectiu denunciar, en el sector de la comunicació, les violacions dels drets humans a la llibertat d'informació i d'expressió.[4] Durant molts anys va exercir com a professor de Dret de la Informació a la Universitat Ramon Llull de Barcelona i del màster en Propietat Intel·lectual i Industrial de la Universitat d'Alacant.[1] Va ser col·laborador de diversos mitjans de premsa[1] i secretari del consell de redacció de la revista Economia Mediterrània.[4]
Trajectòria política[modifica]
Pau Miserachs va integrar-se a ERC el 1976, partit que va representar l'Assemblea de Catalunya, sent candidat al Congrés en les eleccions generals espanyoles de 1977,[3] en les quals el seu partit no va poder presentar-se amb les seves sigles i es va integrar en la coalició Esquerra de Catalunya. Va militar a ERC fins al trencament del partit al Congrés de Lleida del novembre de 1989, que va atorgar la secretaria general a Àngel Colom i integrant-se a Esquerra Catalana, fundada per Joan Hortalà fins a la seva desaparició el 1993 per fusió amb CDC. Al cap dels anys es va reintegrar al Consell Nacional i Direcció de Nova Esquerra Catalana d'Ernest Maragall el 2012, i posteriorment a ERC.[1]
El seu arxiu personal ha estat cedit a l'Arxiu Nacional de Catalunya.[6]
Publicacions[7][modifica]
- La propiedad intelectual (Ediciones Fausí, 1987)
- Diccionario internacional del derecho de autor (Ediciones Fausí, 1987)
- Ni república ni democracia: de la transició a la indignació (Duxelm, 2011)
- Estudios sobre la propiedad intelectual y sociedad de la información : entre la ley y la utopía (Atelier, 2014)
- L'Estat contra la democràcia : manual per desintoxicar-se de la dictadura de la llei (amb Ramon Viñals) (Llibres de l'índex, 2015)
- La democràcia captiva (Llibres de l'índex, 2016)
- Democracia patas arriba (Punto Rojo Libros, 2017)
- Per defensar la democràcia... referèndum! (amb Jesús Conte; Anna Arqué i Ferran Armengol) (Llibres de l'índex, 2017)
- El gran plet de la independència (amb Jesús Conte) (Llibres de l'índex, 2017)
- Memòria de la indignació (Usbook 2019)
- La República catalana és la solució al conflicte (2022)[8]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Sallés, Quico «Mor Pau Miserachs, intel·lectual del sobiranisme». El Món, 14-07-2022 [Consulta: 21 juliol 2022].
- ↑ «esquela de Antonio Miserachs Rigalt». La Vanguardia, 21-07-1982, pàg. 18.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Martí, Pep. «Mor l'advocat i activista Pau Miserachs». Nació Digital, 14-07-2022. [Consulta: 21 juliol 2022].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «El abogado y político Pau Miserachs, nuevo columnista de Diariocritico de Catalunya» (en castellà). Diario Crítico. [Consulta: 23 juliol 2022].
- ↑ «Congrés internacional sobre drets d'autor i protecció de les idees». Professional, 1982, pàg. 42 [Consulta: 21 juliol 2022].
- ↑ «Arxius en línia». [Consulta: 31 octubre 2022].
- ↑ «Pau Miserachs denuncia odi i venjança contra els catalans i un no-diàleg per guanyar temps». El Món, 09-11-2020. [Consulta: 22 juliol 2022].
- ↑ «La república catalana és la solució al conflicte». La Vanguardia, 2022 [Consulta: 23 juliol 2022].
Enllaços externs[modifica]
- Pau Miserachs: “Les cúpules han espatllat els partits” Arxivat 2016-10-31 a Wayback Machine., entrevista a Mésesquerres.cat, 21/9/2016