Vés al contingut

Pau de Crépy

Plantilla:Infotaula esdevenimentPau de Crépy
Imatge
Map
 49° 36′ 18″ N, 3° 30′ 53″ E / 49.605°N,3.5147°E / 49.605; 3.5147
Tipustractat de pau Modifica el valor a Wikidata
Data18 setembre 1544 Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióCrépy (França) Modifica el valor a Wikidata
EstatFrança Modifica el valor a Wikidata
Signatari

La pau de Crépy-en-Laonnois, signada el 18 de setembre de 1544 entre Francesc I de França i Carlos I d'Espanya (i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic), va suposar la sortida de Carles de la guerra d'Itàlia de 1542-1546. La pau seria efímera, ja que el 1551 arrencarien novament les hostilitats entre les dues potències signants.

Antecedents

[modifica]

Des de finals del segle xv, a la península italiana s'havien succeït les Guerres Italianes, en què França i Espanya havien lluitat en bàndols oposats gairebé tot el temps. En 1542 les reclamacions sobre la sobirania del ducat de Milà van tornar a desfermar les hostilitats entre Francesc I de França i Carles I d'Espanya (que des de 1519 era a més emperador del Sacre Imperi Romanogermànic), donant pas a la guerra d'Itàlia de 1542-1546, un conflicte extraordinàriament costós per als participants en ell.

L'acord

[modifica]

Els termes de l'acord incloïen:

Conseqüències

[modifica]

La signatura de la pau de Crépy va suposar la retirada de la flota otomana de les costes franceses[1] i la sortida de Carles de la guerra italiana de 1542-1546, però no la fi d'aquesta. El seu aliat Enric VIII d'Anglaterra continuaria la lluita contra França fins a la signatura del tractat d'Ardres en 1546.

La mort de Carles d'Angulema al setembre de 1545, impossibilitant la unió matrimonial entre les dues monarquies, va deixar la pau inconclusa.

Els conflictes a la península italiana entre les dues potències signants no acabarien aquí. En 1551 el fill i successor de Francesc, Enric II de França, va declarar novament la guerra a Carles I, donant inici a la guerra italiana de 1551-1559.

Bibliografia

[modifica]
  1. Szczepanski, Kallie. «Admiral Hayreddin Barbarossa» (en anglès). ThoughtCo, 21-01-2020. [Consulta: 1r febrer 2020].