Paul Montel

Paul Montel

Biografia
Naixement	(fr) Antoine Paul Aristide Montel 29 abril 1876 Niça (França)
Mort	22 gener 1975 (98 anys) 14è districte de París (França)
Sepultura	Cimetiére du Château 43° 41′ 53″ N, 7° 16′ 50″ E
260è President Acadèmia Francesa de les Ciències
1r gener 1958 – 31 desembre 1958 ← Léon Binet – Albert Marcel Germain Rene Portevin (en)  →
Dades personals
Formació	Facultat de Ciències de París (–1907) École Normale Supérieure (1894–1897)
Tesi acadèmica	Sur les suites infinies de fonctions  (1907 )
Director de tesi	Émile Borel i Henri Lebesgue
Activitat
Camp de treball	Matemàtiques
Ocupació	matemàtic, professor d'universitat
Ocupador	Universitat de París - Sorbonne
Membre de	Acadèmia Francesa de les Ciències Acadèmia Sèrbia de Ciències i Arts
Obra
Obres destacables teorema de Montel
Estudiant doctoral	Miron Nicolescu, Pierre Lelong, Jean Dieudonné, Henri Cartan, Mieczyslaw Biernacki, Claude Chabauty, Marie Charpentier, Hubert Delange, Frédéric Marty, Tiberiu Popoviciu, Spiros Zervos, Vladimir Bernstein (en) , Gaston Benneton (en) , Lucien Hibbert (en) , Henri Milloux, André Marchaud, Theodoros Varopoulos i Jacques Soula
Família
Cònjuge	Berthe Perrinel
Pares	Aristide Montel i Anais Magiolo
Premis
(1929)  Premi Petit d'Ormoy, Carrière, Thébault (1926)  Premi Poncelet (1918)  Premi Francoeur  Gran Oficial de la Legió d'Honor  Cavaller de la Legió d'Honor

Paul Montel (Niça, 29 d'abril de 1876 - 14è districte de París, 22 de gener de 1975) va ser un matemàtic francès.

Vida i obra

Montel, fill d'un fotògraf, va fer els seus estudis secundaris a la seva vila natal, Niça. El 1894 va ingressar a l'École Normale Supérieure, en la qual es va graduar el 1897. A partir d'aquest any va ser professor de matemàtiques de secundària a Poitiers, Nantes i París, combinant les seves tasques docents amb altres aficions com el viatjar o la lectura. Alguns amics seus el van convèncer de dedicar-se a la matèria per a la qual estava més dotat: les matemàtiques. El 1907 va obtenir el doctorat a la universitat de París, però no va ser fins al 1911 que va començar a donar classes a la universitat de París.

A París va ser professor de mecànica racional i de teoria de les funcions. A partir de 1941 va ser degà de la Facultat de Ciències fins que es va jubilar el 1946. Durant el seu deganat (Segona Guerra Mundial), va procurar evitar que es pengessin a la facultat retrats del Mariscal Petain i va amagar estudiants jueus i antinazis perseguits per les autoritats.

La obra de Montel va ser principalment en teoria de les funcions. Ella va ser el primer en donar-se'n compte de la importància del principi de selecció de seqüències convergents. Montel és recordat pel teorema que porta el seu nom i pel concepte de famílies normals de funcions.

Bibliografia

• Alexander, Daniel S. A History of Complex Dynamics (en anglès). Vieweg, 1994. ISBN 978-3-663-09199-8. 
• Audin, Michèle. Fatou, Julia, Montel (en anglès). Springer, 2011. ISBN 978-3-642-17853-5. 
• Aupetit, Bernard; El Kettani, Ech-Chérif «Un theorème de Montel por les mulifonctions analytiques finites de degré fixé» (en francès). Annales des Sciences Mathematiques du Quebec, Num. 1, 2001, pàg. 17-22. ISSN: 0707-9109.
• Charle, Christophe; Telkès, Eva «Montel (Paul) [note biographique]» (en francès). Bibliothèque Historique de l'Éducation, Vol. 25, 1989, pàg. 205-208. ISSN: 0298-5632.
• Remmert, Reinhold. «The Theorems of Montel and Vitali». A: Reinhold Remmert. Classical Topics in Complex Function Theory (en anglès). Springer, 1998, p. 147-165. ISBN 978-0-387-98221-2. 

Enllaços externs

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Paul Montel» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
• Dieudonné, Jean. «Montel, Paul». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 9 desembre 2019]. (anglès)
• «Paul Montel, mathématicien Niçois». C.N.R.S. et al., 2018. [Consulta: 10 desembre 2019]. (francès)