Pediculosi del cap

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de malaltiaPediculosi del cap
Fig.4.Louse bites.jpg
Mossegades dels polls al clatell
Tipus infestació per ectoparàsits i pediculosi
Especialitat infectologia
Classificació
CIM-10 B85.0
CIM-9 132.0
Recursos externs
DiseasesDB 9725
MedlinePlus 000840
eMedicine med/1769
MeSH D010373
UMLS CUI C0030757 i C0030757
DOID DOID:5501 i DOID:5501
Modifica les dades a Wikidata

La pediculosi capitis o pediculosi del cap és la infestació pel poll del cabell (Pediculus humanus capitis) amb afectació dels cabells i el cuir cabellut.[1] És habitual la picor per les picades.[2] Durant la primera infestació d'una persona, la picor pot trigar a aparèixer fins a un màxim de sis setmanes.[2] Si una persona es reinfesta de nou, els símptomes comencen molt més ràpidament.[2] la picor pot causar problemes per dormir.[3] En general, però, no és una malaltia greu.[4] Encara que els polls semble que s'estenen a l'Àfrica, aquestes no semblen fer-ho a Europa o Amèrica del Nord.[1][3]

Els polls s'encomanen per contacte directe amb el cabell d'una persona infestada.[3] La causa de les infestacions de polls del cap no estan relacionades amb la neteja.[2] Altres animals, com gats i gossos, no juguen un paper en la transmissió.[3] Els polls s'alimenten només de la sang humana i només són capaços de sobreviure en els cabells del cap humà.[1][2] Els adults fan de 2 a 3 mm de llarg.[5] Quan no estan en contacte amb una persona, no són capaços de viure més enllà de tres dies.[2] Les persones també poden infectar-se amb altres dos polls: el poll del cos i la cabra. Per fer un diagnòstic de certesa, s'han de trobar polls vius.[2] L'ús d'una pinta pot ajudar a la detecció.[2] Les closques d'ou buides (coneguts com llémenes) no són suficients per al diagnòstic.[2]

Els tractaments possibles inclouen: pentinar els cabells amb freqüència amb una pinta de dents fins o afaitar-se el cap per complet. Hi ha diversos medicaments tòpics eficaços, incloent malation, ivermectina, i dimeticona.[4] La dimeticona es prefereix sovint a causa del baix risc d'efectes secundaris.[4] S'utilitzen habitualment els piretroides com ara permetrina, però s'han tornat menys eficaços a causa de la creixent resistència als pesticides.[4] Hi ha poca evidència de les medicines alternatives.[6]

Les infestacions de polls són comuns, especialment en els nens.[2] A Europa, s'infecten entre l'1 i el 20% dels diferents grups de persones.[1] En els Estats Units, entre 6 i 12 milions de nens s'infecten a l'any.[3] Es produeixen amb més freqüència en les nenes que els nens.[2] S'ha suggerit que, històricament, la infecció per polls eren beneficioses, ja que protegeixen contra el poll del cos més perillós.[7] Les infestacions poden causar l'estigmatització de la persona infectada.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Feldmeier, H «Pediculosis capitis: new insights into epidemiology, diagnosis and treatment.». European Journal of Clinical Microbiology & Infectious Diseases, vol. 31, 9, Sep 2012, pàg. 2105–10. DOI: 10.1007/s10096-012-1575-0. PMID: 22382818.
  2. 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 Smith, CH; Goldman, RD «An incurable itch: head lice.». Canadian Family Physician, vol. 58, 8, Aug 2012, pàg. 839–41. PMID: 22893334.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 «Parasites - Lice - Head Lice Frequently Asked Questions (FAQs)», September 24, 2013. [Consulta: 23 octubre 2014].
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 «Head lice. Dimeticone is the pediculicide of choice.». Prescrire Int., vol. 151, 23, Jul 2014, pàg. 187–90. PMID: 25162097.
  5. «Parasites - Lice - Head Lice», September 24, 2013. [Consulta: 23 octubre 2014].
  6. «Home remedies to control head lice: assessment of home remedies to control the human head louse, Pediculus humanus capitis (Anoplura: Pediculidae)». Journal of Pediatric Nursing, vol. 19, 6, December 2004, pàg. 393–8. DOI: 10.1016/j.pedn.2004.11.002. PMID: 15637580.
  7. Rózsa, L; Apari, P «Why infest the loved ones--inherent human behaviour indicates former mutualism with head lice.». Parasitology, vol. 139, 6, May 2012, pàg. 696–700. DOI: 10.1017/S0031182012000017. PMID: 22309598.

Enllaços externs[modifica]