Xinxa domèstica
Cimex lectularius  | |
|---|---|
 Xinxa (Cimex lectularius) | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Arthropoda |
| Classe | Insecta |
| Ordre | Hemiptera |
| Subordre | Heteroptera |
| Infraordre | Cimicomorpha |
| Família | Cimicidae |
| Gènere | Cimex |
| Espècie | Cimex lectularius Linnaeus, 1758 |
La xinxa dels llits, xinxa comuna, xinxa domèstica o simplement xinxa (Cimex lectularius) és una espècie d'hemípter del subordre Heteroptera. paràsita dels éssers humans. Aquesta espècie és la xinxa millor adaptada a ambients domèstics. Habita en climes temperats per tot el món i es coneix des de temps antics.
Durant el dia la xinxa s'amaga en racons, esquerdes de la fusta o plecs de roba i surt a la nit a xuclar sang. Poden córrer a gran velocitat però no salten com les puces. Quan s'esclafen emeten un líquid pudent. La coïssor de les picades pot causar insomni en els individus no acostumats a dormir en aquestes condicions.
Les xinxes, com les puces, tendeixen a desaparèixer durant temps de pau i abundància. Tornen a aparèixer, però, en temps de guerra i crisis a causa principalment de l'augment de la pobresa i d'una reducció en els nivells d'higiene.[1] De tota manera, els darrers anys per l'increment de la mobilitat i la restricció en l'ús d'alguns insecticides molt efectius (per motius ambientals i de salut) les xinxes han reeixit arreu del món, incloent els països més rics, afectant molts establiments hotelers.
El caçador emmascarat (Reduvius personatus) és un dels enemics naturals de la xinxa comuna.[2]
Reproducció[modifica]
Les xinxes es reprodueixen per inseminació traumàtica. En lloc d'introduir els seus genitals a l'aparell genital de la femella, com s'acostuma a fer en la còpula, els mascles perforen a les femelles amb els seus genitals hipodèrmics i ejaculen dins el cos d'aquestes.[3]
Efecte sobre els humans[modifica]
Picades[modifica]
En la majoria dels casos s'observa una petita marca, dura, augmentada, blanca que es pot desenvolupar al lloc de cada picada. Pot acompanyar-se de picor severa que dura d'unes quantes hores a dies. Les marques no tenen un punt vermell en el centre com és característic de picades de puces. Alguns individus responen a infestacions de les xinxes de llit amb ansietat, estrès i insomni.[4] també es poden produir infeccions de la pell i cicatrius en rascar les picades de xinxes.
La majoria dels pacients en què s'aplica corticoesteroides sistèmics per a tractar la picor i la cremor sovint associat amb picades de xinxes de llit troben que les lesions siguin poc sensibles a aquest tractament. És conegut que els antihistamínics redueixen la picor en alguns casos, però no afecten en l'aparició, aspecte i duració de les lesions. Els corticoesteroides tòpics, com la hidrocortisona, ha estat declarat que resol oportunament les lesions i disminueix la picor associada.[5]
Transmissió de malalties[modifica]
Les xinxes dels llit semblen posseir tots els prerequisits necessaris per a transmetre malalties infeccioses severes d'un amfitrió a un altre, però no es coneix ni un sol cas de malaltia degut a l'activitat hematòfaga d'aquests insectes d'hoste a hoste. Això però, com a mínim, hi ha 27 patògens coneguts (alguns afirmen fins a 41) que són capaços de viure a l'interior de les xinxes o en les seves peces bucals. El testatge extens s'ha fet en escenes de laboratori que també conclouen que és improbable que els insectes transmeten malalties de persona a persona.[6] Per això les xinxes són menys perilloses que altres insectes comuns com la puça. Tanmateix, la transmissió de tripanosomosi africana, el mal de Chagas o l'hepatitis B podria ser teòricament possible si es donessin prevalences apropiades.[7]
El fluid salival injectat per xinxes dels llit conté substàncies que típicament fan que la pell s'irriti i s'enrogeixi, encara que els individus poden diferir en la seva sensibilitat. S'observen reaccions anafilàctiques produïdes per la injecció de sèrum i altres proteïnes no específiques, i hi ha la possibilitat que la saliva de les xinxes pugui provocar xoc anafilàctic en un baix percentatge de gent. És també plausible que l'atac reiterat per xinxes provoqui i precedeixi casos d'anèmia. És important identificar i tractar qualsevol infecció bacteriana secundària en les picades.
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ "Just Try to Sleep Tight. The Bedbugs Are Back." NY Times
- ↑ «Masked Hunters - Natural enemy of the bedbug». Arxivat de l'original el 2010-03-23. [Consulta: 4 maig 2010].
- ↑ Arnqvist, Göran. Sexual Conflict (Monographs in Behavior and Ecology) (en anglès). Princeton NJ, EUA: Princeton University Press, 2005, p. 87–91. ISBN 978-0-691-12218-2.
- ↑ Susan C. Jones, PhD http://ohioline.osu.edu/hyg-fact/2000/pdf/2105.pdf Extension Fact Sheet "Bed Bugs, Injury" Gener 2004
- ↑ Mark D. Scarupa and Athena Economides, MD Journal of Allergy and Clinical Immunology "Bedbug bites masquerading as urticaria" Vol. 117, Issue 6, June 2006, p.1508-1509
- ↑ Sean Rollo http://thebedbugresource.com/bedbugfaq6.htm Arxivat 2009-06-26 a Wayback Machine. The Bed Bug Resource "Can bed bugs pass diseases?" 2007
- ↑ Robert A Schwartz MD, MPH http://www.emedicine.com/derm/topic600.htm "Bedbug bites" EMedicine 28 de març del 2007
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Xinxa domèstica |