Pentinella

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula taxonòmicaPentinella
Amanita vaginata
Amanita vaginata qtl1.jpg
Bolet
Capell

capell umbonat

Himenòfor

làmina

Enganxament de l'himeni

himeni lliure

Comestibilitat

bolet comestible

Vel

estípit amb volva

Color de les espores

Color blanc

Ecologia

micoriza

Taxonomia
Super-regne Eukaryota
Regne Fungi
Classe Agaricomycetes
Ordre Agaricales
Família Amanitaceae
Gènere Amanita
Espècie Amanita vaginata
(Bull.) Lam., 1783
Modifica dades a Wikidata
Exemplar fotografiat a Bèlgica.
Exemplar belga
Exemplar jove

La pentinella,[1] pentinella vera o candela (Amanita vaginata; "vaginata" ve del llatí i significa "embeinada" per la volva que embolcalla el peu com si fos una beina) és un tipus de bolet pertanyent a la família de les amanitàcies.

Morfologia[modifica]

  • Té un barret de 5 a 8 cm de color gris i aprimat, molt característic, en forma de campana i marge estriat, a causa de les làmines que afloren a la superfície a prop del marge, la qual cosa justifica el nom de pentinella.
  • Les làmines són blanques i lliures.
  • El peu és més prim a dalt que a baix, no té anell i està embolcallat a la part de baix per una volva en sac, membranosa, alta i estreta.
  • Cutícula separable.
  • Superfície mai verrucosa.
  • És de carn blanca, dolça, minsa i extremadament fràgil.[2]

Hàbitat[modifica]

Aquest bolet és molt comú a Catalunya i tant se'l troba dins els boscos com a les clarianes i als marges i, fins i tot, als prats i la muntanya. Aquells que viuen en els boscos són de mida més modesta, però els que surten en marges i a camp obert es fan molt grossos. La varietat més típica és de color gris (var. grisea), però se'n troben d'altres colors: groc ataronjat (var. fulva) o ben blancs (var. alba).

Ús[modifica]

És un bolet comestible relativament bo, malgrat la poca carn que sol tindre. És possible confondre'l amb les amanites mortals (A. phalloides, A. verna, etc.), ja que els atributs d'aquestes darreres (color, presència d'anell, etc.) poden ser modificats per la pluja, el pas d'animals i l'edat, i creure que són pentinelles.[3]

Altres denominacions científiques ja obsoletes[modifica]

  • Agaricus plumbeus Schaeff., 1774
  • Agaricus vaginatus Bull., (1783) [1782-83]
  • Agaricus vaginatus var. griseus DC.
  • Amanita livida Pers.
  • Amanita plumbea (Schaeff.) anon. ined.,
  • Amanita vaginata (Bull.) Lam., 1783
  • Amanita vaginata f. battarrae (Boud.) Contu [com a "battarae"], 1986
  • Amanita vaginata f. grisea (DC.) E.-J. Gilbert, 1918
  • Amanita vaginata f. grisea (DC.) Veselý, (1933)
  • Amanita vaginata f. livida (Gillet) E.-J. Gilbert, 1918
  • Amanita vaginata f. plumbea (Schaeff.) E.-J. Gilbert, 1918
  • Amanita vaginata f. plumbea (Schaeff.) L. Maire, 1910
  • Amanita vaginata f. violacea (Jacz.) Veselý, 1933
  • Amanita vaginata subsp. plumbea (Schaeff.) Konrad & Maubl., 1924
  • Amanita vaginata var. grisea (DC.) Quél. & Bataille, 1902
  • Amanita vaginata var. livida (Pers.) Gillet, 1874
  • Amanita vaginata var. plumbea (Bull.) Quél. & Bataille, 1902
  • Amanita violacea Jacz., 1923
  • Amanitopsis albida (Bull.) S. Imai, (1933)
  • Amanitopsis plumbea (Schaeff.) J. Schröt., (1889)
  • Amanitopsis vaginata (Bull.) Roze [com a "vaginatus"], 1876
  • Amanitopsis vaginata var. plumbea (Bull.) Konrad & Maubl., 1924
  • Amanitopsis vaginata var. violacea (Jacz.) E.-J. Gilbert, 1941

Referències[modifica]

  1. Cuello Subirana, Josep. Els noms dels bolets. Bellaterra: Lynx, 2007, p. 493. ISBN 978-84-96553-39-2. 
  2. Gràcia, Enric: Caçadors de bolets. La guia. Televisió de Catalunya, SA i Edicions La Magrana, SA. Barcelona, setembre del 2005.ISBN 84-7871-405-7. Pàg. 91.
  3. Pascual, Ramon: Els bolets (on surten, com es coneixen, com es cuinen). Editorial Pòrtic, S.A., Barcelona, octubre del 1997. Col·lecció Els manuals de Pòrtic, núm. 1. ISBN 84-7306-965-X, planes 104-105.


Bibliografia[modifica]


Enllaços externs[modifica]