Pep Bras

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaPep Bras
Pep Bras 3.jpg
Dades biogràfiques
Naixement 25 de desembre de 1962 (1962-12-25) (54 anys)
Premià de Mar
Nacionalitat Catalunya Catalunya
Ciutadania Espanya
Alma mater Universitat de Barcelona
Universitat Pompeu Fabra
Activitat professional
Ocupació Escriptor i guionista
Llengua català i castellà

Lloc web Pep Bras - Lloc web oficial
Twitter: pepbras IMDB: 1548301
Modifica dades a Wikidata

Pep Bras (Premià de Mar, 25 de desembre de 1962) és un escriptor i guionista català.[1] Ha publicat més d'una vintena de llibres i ha escrit guions per a gent tan diversa com Andreu Buenafuente, Julia Otero, Santiago Segura o Isabel Gemio. Llicenciat en periodisme des de l'any 1984, és professor de novel·la a l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès i de guió en diverses universitats.[2]


Obra literària[modifica | modifica el codi]

La seva carrera d’escriptor va arrencar als 17 anys, quan publica el seu primer llibre, Escrivint amb els cent ulls de Laura.[3] Forma part del grup literari La Font del Cargol. Entre 1981 i 1984 guanya diversos premis literaris, com el Lavínia, l’Arts i Lletres (amb el conte “Lletres”), el Joan Santamaria (amb la novel·la curta Els set segells) i la primera edició del Premi Just Manuel Casero, amb el conjunt de relats Amfetamínic, coescrits amb Rafael Vallbona.

L’any 1985 publica el seu primer llibre de contes La mosca al nas (Edicions 62); i el 1987, Exemplar gratuït. El mateix any 1987 guanya el premi La Sonrisa Vertical amb El vaixell de les vagines voraginoses (Tusquets Editores). Entre 1987 i 1989 és columnista d’opinió al diari AVUI.

Arrenca els 90 publicant la seva primera novel·la L’ull que mata (El mèdol, 1991) i els llibres de contes Orgasmes escabrosos (Premi La Piga 1991. Editorial Pòrtic) i Noia dels timbals (Premi Marina. Editorial Columna / Pont de Pedra, 1993).

L’any 1996 publica El Terrat, una tonteria com una casa, coescrit amb Andreu Buenafuente, Toni Soler i Oriol Grau. El Sant Jordi d’aquell mateix any, el llibre esdevindria un dels primers booms dels anomenats “llibres mediàtics".

És finalista del Premi Sant Jordi de novel·la amb L’edat dels monstres (Editorial Columna, 1999). L’any següent publica la novel·la juvenil Sexe, pentium, clearasil (Editorial Columna, 2000).

Ha publicat llibres en col·laboració amb d’altres autors, com els reculls de contes La profecia (Àrea, 1988), amb Lluís-Anton Baulenas, Alfred Bosch, Jaume Capó, Toni Cucarella, Josep-Francesc Delgado, Josep Maria Fonalleras, Maria Jaén, Anna Llauradó, Xavier Lloveras, Sílvia Manzana, Carles Mengual, Toni Pascual, Màrius Serra i Rafael Vallbona; i Deu claus al pany (Pòrtic, 1991), amb Anna Arumí, Lluís-Anton Baulenas, Maria Jaén, Manuel Joan i Arinyó, Josep Maria Morreres, Valerià Pujol, Josep-Lluís Seguí, Josep-Lluís Sotorra  i Rafael Vallbona

Va formar part del col·lectiu literari Germans Miranda, format per escriptors, guionistes i dramaturgs com Jordi Puntí, Piti Español, David Cirici, Jordi Galceran, Enric Gomà, Matthew Tree, Toni Soler, Guillem Martínez o Albert Om. Amb ells va publicar títols com Ahhhhhhhh. Dotze contes eròtics (1998), El barça o la vida (1999) Tocats d’amor  (2000) o La vida sexual dels germans M. (2002).

Amb els guionistes d’El Terrat ha coescrit dos llibres: el recull de contes Fora de sèrie (Columna, 2010) i l’assaig humorístic Lo que vendría a ser la televisión en España (2011).

Les seves novel·les més recents són La vida en siete minutos (Seix Barral, 2012); i La niña que hacía hablar a las muñecas (Siruela, 2014). Aquesta última ha estat traduïda a l’alemany i a l’holandès.

Narrativa[modifica | modifica el codi]

Teatre[modifica | modifica el codi]

La seva relació amb el teatre comença als 18 anys, quan entra a formar part  del grup teatral de Vilassar de Dalt “Baixà-Dasà”. Amb ells estrena el 1981 una primera versió de la seva òpera prima, City Bang Blues, on interpreta el paper de l’antagonista, el gàngster Georges Singles.

És un dels fundadors de la companyia Tarit-Tarot de Premià de Mar, que l’any 1983 porta a escena la seva segona obra, L'oca del senyor és teva. L’any 1989 guanya el Premi Antoni Santos de Teatre amb una segona versió de City Bang Blues (subtitulada Sang i fetge a la ciutat).  

Els anys 1990-1991 escriu a deu mans (amb Màrius Serra, Josep Maria Fonalleras, Oriol Izquierdo i Jaume Subirana) l’obra L’estany, per a la Companyia del Teatreneu.

El 2003 obté un gran èxit teatral amb l’obra Comando a distància, coescrita amb Jordi Évole, Joan Grau, David Escardó i Xavi Navarro, i que omple durant un any el Teatre Apolo de Barcelona. Aquest mateix any, coescriu amb el director J. A. Rechi la seva nova versió de l’òpera d’Offenbach Orfeu als inferns per al Teatre Romea.

  • Comando a distància (2003 - 2004). Coescrita amb D. Escardó, J. Évole, J. Grau i  X. Navarro. Dirigida per Jordi Purtí. El Terrat de produccions - Teatre Apolo
  • Orfeu als Inferns (2003) Coadaptació de l’òpera d’Offenbach. Dirigida per J. A. Rechi - Teatre Romea
  • Sopa de ràdio (1999). Sketch “L’espectacle ha de continuar”. Dirigida per Oriol Grau
  • City Bang Blues, sang i fetge a la ciutat (Premi Antoni Santos de teatre. Editorial Millà, 1995) ISBN
  • L'Estany (1990 - 91) Coescrita amb Màrius Serra, J.M. Fonalleras, Oriol Izquierdo i Jaume Subirana; Companyia del Teatreneu. Dirigits per Carlos Lasarte
  • L'Oca del senyor és teva (1983)

Guions de televisió[modifica | modifica el codi]

Com a guionista, destaca la seva col·laboració amb El Terrat, d’Andreu Buenafuente, que s’inicia l’any 1995 amb El Terrat, de Ràdio Barcelona, i que inclou guions per a la majoria d’èxits de la productora: La Cosa nostra, Plats bruts, A pèl, Homo zapping o les gales dels premis Goya presentades per Buenafuente. L’any 2015 va escriure el curtmetratge Consumo responsable/ nivel 7, dirigit per Santiago Segura, que obtindria el Gran Premio i el Sol de Oro de Branded Content al Festival Iberoamericano de Publicidad 2016. La temporada 1993-94 va ser guionista  de Julia Otero (La radio de Julia, Premi Ondas i Antena de Oro 1994); i, prèviament, d’Isabel Gemio. També va dirigir i presentar durant quatre anys el programa Va de cine de TVE.   

Programes de TV[modifica | modifica el codi]

  • El foraster (programa de Prades). Director: Xavier Morral. 2014. TV3

Sèries de TV[modifica | modifica el codi]

  • Big Band Clan (2015-16). Coordinador de guió. Director: Xavier Borrell. Clan. TVE
  • Pelotas (2006 - 2007). Bíblia, coordinació i guions primera etapa - A3 TV (després TVE) Director: José Corbacho i Juan Cruz.
  • Divinos (2005 - 2006). Bíblia inicial primera etapa - A3 TV
  • Plats bruts (1997). Bíblia inicial primera etapa - TV3

Gales de TV[modifica | modifica el codi]

  • Premios Feroz 2016. (Guió vídeo d'entrada: La niña feroz). Directora: Eva Merseguer.
  • Festival de Málaga-Cine español (clausura), 2015. Director: Paco Caraballo. Atresmedia Eventos.
  • V Premis Gaudí (2013). Director: Andreu Buenafuente - Rosa Olucha - TV3
  • Los Goya 25 años (2011). Director: Andreu Buenafuente - Rosa Olucha - TVE Coordinador de guió
  • Los Goya (2010). Director: Andreu Buenafuente - Rosa Olucha - TVE Coordinador de guió
  • Premios Goya (2007). Director: José Corbacho - Manuel Iglesias - TVE
  • Premios TP de Oro (2005). Director: Jordi Rossell - Antena 3 TV
  • Premios Ondas. (1998) - Canal +
  • Premios Ondas. (1997) - Canal +
  • Premis Sant Jordi de Cinematografia de RNE (1992) - RNE, RTVE

Ràdio[modifica | modifica el codi]

  • A vivir que son dos días, amb Lourdes Lancho. Secció "¡Qué cuento tienes!" 2014 - Cadena SER
  • El terrat. Dirigit per Andreu Buenafuente. Ràdio Barcelona. 1995-1998 - Cadena SER
  • La isla de los mosquitos. Dirigit per Andreu Buenafuente 2002 - Cadena SER
  • La Radio de Julia. Dirigit per Julia Otero. 1993-1994 - Onda Cero
  • Cine en el cuerpo. Col.laborador. Dirigit per Eduardo de Vicente. 1994 - Onda Rambla
  • Les notícies del migdia. Comentarista d'actualitat. 1989-1991 - RNE
  • No sólo de día vive el hombre. Dirigit per Isabel Gemio - 1989 Cadena Rato
  • Tarda 5 estrelles. Comentarista de cinema. Dirigit per Alfred Picó. 1989-1991- Ràdio 4
  • M'agraden els homes. Col.laborador. Dirigit per Rosa Badia - 1987-1988. Ràdio Barcelona, SER
  • Copyright 1987
  • Sèrie La parada dels Monstres - Catalunya Ràdio
  • Els casos del Prudenci Bonavista. Ràdionovel·la - concurs - 1982-1983. Ràdio 4

Branded content[modifica | modifica el codi]

  • Curt: Consumo responsable-Nivel 7.[5] de Santiago Segura.2015
  • Gran Premio y Sol de Oro en la sección Contenidos de Marca en El Sol 2016, Festival Iberoamericano de la Comunicación Publicitaria.
  • Campanya “BMW anuncia tu coche”.(Herraiz&Soto en col·laboració amb El Terrat). 2010
  • Sol de Plata del Festival Iberoamericano de Publicidad, 2011.

Cinema[modifica | modifica el codi]

Premsa escrita[modifica | modifica el codi]

  • Columnista d'opinió d’El Punt. 1995
  • Col·laborador d'El Món, Interviú, Playboy, El Triangle, El Víbora i Woman. 1987-1993
  • Columnista d'opinió del diari Avui. 1987-1989
  • Gabinet de premsa de l'Ajuntament de Premià de Mar. 1983
  • Corresponsal de la revista El Maresme. 1982-1983
  • Redactor de la revista Premià Informa. 1981-1982

Docència[modifica | modifica el codi]

Premis[modifica | modifica el codi]

Als 17 anys guanya el premi de poesia Ona d’Argent (1979) pel recull de poemes Primer esguard.

L’any 1981 obté diversos guardons de narrativa: l’Arts i Lletres pel conte Lletres; el Just Manuel Casero pel recull de contes Amfetamínic i el premi La Colla per Afrodisíacs alquimístics & Grapejant Magnetoscopis, tots dos coescrits amb Rafael Vallbona; i el Joan Santamaria de novel·la curta per Els set segells.

Als 24 anys guanya el premi de literatura eròtica La sonrisa vertical amb el recull de contes El vaixell de les vagines voraginoses (Tusquets, 1987). Dos anys després, una nova versió de la seva primera obra de teatre, City Bang Blues, guanya el Memorial Antoni Santos (1989).

L’any 1991 obté dos guardons: el Marina, pel recull de contes Noia dels timbals (Columna-Pont de Pedra), i el premi La Piga de la Viuda Reposada per Orgasmes escabrosos (Pòrtic).

És finalista del Premi Sant Jordi de Novel·la 1998 amb L’edat dels monstres (Columna).

A banda dels premis literaris obtinguts a títol individual, molts projectes on ha participat com a guionista també han estat premiats. Per exemple: el Sol de Oro i el Gran Premio en categoria Branded Content del Festival Iberoamericano de Publicidad 2016 pel curt Consumo responsable/ Nivel 7, dirigit per Santiago Segura; el Sol de Plata en el mateix Festival, l’any 2011, per la campanya “BMW anuncia tu coche” (Herraiz Soto/ El Terrat); el Premio Ondas al millor programa d’entreteniment (2000) per La Cosa nostra (TV3); l’Ondas al millor programa de ràdio local (1997) per El Terrat (Cadena SER); o l’Ondas al millor programa de ràdio i l’Antena de Oro 1994 per La radio de Julia (Onda Cero).

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Pep Bras: “Em sento còmode escrivint biografies falses”». Diari Ara, 03-05-2014. [Consulta: 27 juliol 2016].
  2. «Entrevista a Pep Bras: “En la vida hay que volver a levantarse siempre”» (en castellà). Culturamas, 26-03-2014. [Consulta: 27 juliol 2016].
  3. «El segell Quaderns de la Font del Cargol reneix de la mà de 9 Grup Editorial». Ara.Cat, 29-02-2016. [Consulta: 27 juliol 2016].
  4. «Pep Bras, autor de 'La niña que hacía hablar a las muñecas'» (en castellà), 19-03-2014. [Consulta: 27 juliol 2016].
  5. 5,0 5,1 «“Consumo responsable (Nivel 7)”, un corto de Santiago Segura [HD]» (en castellà), 09-10-2015. [Consulta: 27 juliol 2016].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]