Perdiu xerra

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Perdius xerres)
Salta a: navegació, cerca
Infotaula taxonòmicaPerdiu xerra
Perdix perdix
Perdix perdix (Marek Szczepanek).jpg
Rapphöna, Iduns kokbok.jpg
Il·lustració de la perdiu xerra.
Estat
Taxonomia
Super-regne Eukaryota
Regne Animalia
Fílum Chordata
Classe Aves
Ordre Galliformes
Família Phasianidae
Gènere Perdix
Espècie Perdix perdix
(Linnaeus, 1758)
Distribució
Verbreitungskarte Rebhuhn.jpg
Modifica dades a Wikidata

La perdiu xerra (Perdix perdix), també coneguda com a perdiu grisa o simplement com a perdiu o perdriu, és un ocell de l'ordre dels gal·liformes.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

  • Fa 30 cm de llargària.
  • En comparança amb la perdiu roja, té el plomatge més marronós i les ratlles no tan contrastades.
  • Té les parts inferiors més clares i el cap castany rogenc. Potes de color gris i no vermell.
  • El mascle presenta una taca castany fosca en forma de ferradura al pit.
Ploma de perdiu xerra.

Subespècies[modifica | modifica el codi]

Reproducció[modifica | modifica el codi]

Parella de perdius xerres.

Entre els 1.000 i els 2.000 m d'altitud fa un forat a terra que omple amb herba seca, moltes vegades a la vora d'un camí. A l'abril-maig hi pon 12-18 ous, que la femella cova durant 24 dies. Quasi immediatament després de néixer, els petits, que els dos progenitors alimenten, abandonen el niu i després de dues setmanes ja volen.

Alimentació[modifica | modifica el codi]

Es nodreix amb gra, flors, llavors, cargols, insectes..., més o menys igual que la perdiu roja. Durant els primers deu dies de vida, els pollets de la perdiu xerra només poden menjar insectes i el pares els condueixen als camps de cereals per poder-se-n'hi alimentar.

Si desapareixen els conreus, la perdiu roja és substituïda per la perdiu xerra, que, a la vegada, és més esmunyedissa.

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

Es troba, sovint, estesa per la zona d'Europa que no ocupa la perdiu roja, en terrenys oberts i erms, i també semi-desèrtics, i no es troba tant a la península Ibèrica, on es localitza únicament en zones muntanyenques del nord. Fins i tot, un cop acabada la reproducció pugen a la zona alpina i poden coincidir amb la perdiu blanca.[1]

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

Viu a les muntanyes del nord de la península Ibèrica, a tot Europa (llevat de França) i a l'oest d'Àsia. Als Països Catalans és comuna als Pirineus.

Ha estat introduïda a Nord-amèrica i actualment és present al sud del Canadà i al nord dels Estats Units.

Costums[modifica | modifica el codi]

Té el costum de dormir en grups, de tal manera que se situa amb el cap mirant enfora del conjunt, alerta a la presència d'algun enemic.

Observacions[modifica | modifica el codi]

Són objecte de cacera i se'n fan repoblacions.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, planes 41-42. ISBN 84-315-0434-X.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]