Vés al contingut

Pere Lluís I de Parma

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaPere Lluís I de Parma

Pintura de Pere Lluís I de Parma realitzada per Ticià. Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement19 novembre 1503 Modifica el valor a Wikidata
Roma Modifica el valor a Wikidata
Mort10 setembre 1547 Modifica el valor a Wikidata (43 anys)
Piacenza (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de morthomicidi, ferida d'arma blanca Modifica el valor a Wikidata
SepulturaIsola Bisentina (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Ducat de Parma
1545 – 1547 – Octavi I de Parma →
Ducat de Castro
1537 – 1545 – Octavi I de Parma →
Nomenat per: Pau III
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític, militar, sacerdot catòlic Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsBaldassarre Molossi (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Rang militargeneral Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolDuc Modifica el valor a Wikidata
FamíliaFarnese Modifica el valor a Wikidata
CònjugeGerolama Orsini Modifica el valor a Wikidata
FillsAlexandre Farnese, Victòria Farnese, Ranuccio Farnese, Octavi I de Parma, Orazio Farnese Modifica el valor a Wikidata
ParesPau III Modifica el valor a Wikidata  i Silvia Ruffini Modifica el valor a Wikidata
GermansCostanza Farnese
Ranuccio Farnese Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Pere Lluís Farnese o Pere Lluís I de Parma (Roma, Estats Pontificis 1503 - Piacenza, Ducat de Parma 1547) fou un membre de la Dinastia Farnese que va esdevenir el primer duc de Parma i Piacenza, càrrec que va ocupar entre 1545 i 1547.

Orígens familiars

[modifica]

Va néixer el 19 de novembre de 1503 a la ciutat de Roma, capital dels Estats Pontificis, sent fill il·legítim del cardenal Alexandre Farnese, que l'any 1534 va esdevenir Papa de Roma amb el nom de Pau III.

Ascens al ducat

[modifica]

L'any 1527 va particiapar en el Saqueig de Roma. Quan el seu pare va ser nomenat Papa de Roma l'any 1534 fou nomenat Capità General de l'Església, concedint-li el 1545 el títol de duc de Parma, possessions que havien format part anteriorment dels Estats Pontificis. Posteriorment aconseguí els territoris dels ducats de Camerino i Nepi, havent pagat segons les cròniques de l'època 9.000 ducats.

El seu govern fou molt dur i l'increment dels impostos li van fer guanyar l'enemistat de les principals ciutats del ducat, que solien dependre de l'autoritat papal. En la seva lluita contra les ciutats s'enemistà amb l'emperador Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, que aspirava a unir Parma i Piacenza al Ducat de Milà.

El 1547 es va realitzar una conjura contra ell formada pels comtes Francesco Anguissola i Agostino Landi, juntament amb els marquesos Giovan Luigi Gonfalonieri, Girolamo i Alessandro Pallavicini. En el transcurs d'una lluita amb el primer fou ferit de mort el 10 de setembre del mateix any, sent posteriorment exhibit el seu cos en una finestra del palau ducal de Piacenza.

Núpcies i descendents

[modifica]

Es casà amb Girolama Orsini. D'aquesta unió nasqueren:

Va tenir un fill il·legítim, Horaci Farnese, casat amb Diana de França, filla il·legítima d'Enric II de França.



Precedit per:
nou títol
Duc de Parma
1545-1547
Succeït per:
Octavi I de Parma