Pere Rovira i Planas (escriptor)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
No s'ha de confondre amb Pere Rovira i Planas (modista).
Infotaula de personaPere Rovira i Planas

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement16 juliol 1947 Modifica el valor a Wikidata (76 anys)
Vila-seca (Tarragonès) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópoeta, escriptor, traductor Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Lleida Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsEmília Rovira Alegre Modifica el valor a Wikidata
Lloc webpererovira.cat Modifica el valor a Wikidata
Goodreads author: 20643524

Pere Rovira i Planas (Vila-seca de Solcina, 16 de juliol de 1947) és un poeta, novel·lista, assagista i traductor català. Doctorat en filologia, és professor emèrit de la Universitat de Lleida, on ha treballat durant més de trenta anys impartint assignatures de poesia moderna. Darrerament, hi dirigeix l'Aula de Poesia i la col·lecció «Versos». També col·labora en el Màster de Creació Literària de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. Viu a Alpicat, al Segrià. La seva obra ha estat traduïda al castellà, a l'anglès, al gallec, al francès i al rus.

Obra[modifica]

Novel·la[modifica]

Proses íntimes[modifica]

  • Diari sense dies. 1998-2003. Proa, 2005
  • La finestra de Vermeer. 2013. Proa, 2016[2]
  • Música i pols. 2017. Barcelona: Proa, 2019[3]

Poesia[modifica]

  • La segona persona. Tarragona: Epsilon, 1979
  • Distàncies. València: Eliseu Climent, Premi Vicent Andrés Estellés, 1981
  • Cartes marcades. Barcelona, Península-Edicions 62, 1988
  • Cuestión de palabras. Granada, El Maillot Amarillo, 1995. Antologia bilingüe català/castellà.
  • La vida en plural. Columna, 1996
  • La mar de dins. Barcelona: Proa, Premi Carles Riba, 2003
  • Poesia 1979-2004. Barcelona: Proa, 2006
  • Entre nosaltres. Lleida: Alfazeta, 2010
  • Contra la mort. Barcelona: Proa, 2011
  • Poesía (1979-2004). Barcelona: DVD, 2011
  • En família. Juancaballos, 2020
  • El joc de Venus. Barcelona: Proa, 2021[4][5]
  • Avui és sempre: poemes escollits: Proa, 2022. Antologia.[6]

Assaig[modifica]

  • Los poemas necesarios. Estudios y notas sobre la poesía del medio siglo. Palma: Universitat de les Illes Balears, 1996
  • Cuando siento no escribo. València: Pre-Textos, 1998. Assaig sobre la poesia de Gustavo Adolfo Bécquer.
  • El sentido figurado. Lleida: Pagès, 1999
  • La poesía de Jaime Gil de Biedma. Granada: Atrio, 2005

Traducció[modifica]

  • Charles Baudelaire, su vida y su obra. València, Pre-Textos, 2004. Traducció de l'obra de Charles Asselinau.
  • Vint-i-cinc flors del mal de Charles Baudelaire. Lleida: Aula de Poesia, Universitat de Lleida, 2008[7]
  • Les roses de Ronsard. Barcelona: Proa, 2009. Traducció de la poesia de Pierre de Ronsard.
  • Jardí francès: de Villon a Rimbaud. Pagès, 2016[8]
  • El meu cor despullat. Escrits íntims i correspondència. Proa, 2018[9]
  • Les flors del mal. Edicions 62, 2021[10][11]

Discografia[modifica]

  • Paraula de jazz. Lleida, Satchmo Records, 1999. Espectacle ideat pel productor Josep Ramon Jové amb els músics Perico Sambeat, David Mengual, Xavier Monge i Rai Ferrer, i els poetes Joan Margarit i Pere Rovira.[12][13]
  • Open Secrets. Lleida, Quadrant Records, 2011. Amb Frank Harrison Trio, la cantant escocesa Alyth McCormack i els poetes Meritxell Nus, Richard Douglas i Pere Rovira.

Premis[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ «Entrevista: Pere Rovira». RTVE, 03-10-2009. [Consulta: 29 juny 2021].
  2. ↑ Domínguez, Martí. «La finestra de Pere Rovira». El País, 14-07-2016. [Consulta: 29 juny 2021].
  3. ↑ «L'escriptor i poeta Pere Rovira ens presenta el seu darrer llibre, Música i pols, un dietari de l'any 2017». TV3, 19-12-2019. [Consulta: 29 juny 2021].
  4. ↑ «L'escriptor lleidatà Pere Rovira 'torna' a la poesia amb El joc de Venus». Segre.com, 21-01-2021. [Consulta: 15 maig 2021].
  5. ↑ Antoni Roig, Pep. «La poesia catalana és encara massa puritana». El Nacional, 09-04-2021. [Consulta: 29 juny 2021].
  6. ↑ Umbert-Rexach, Enric «Pere Rovira: “La literatura no ve del cel sinó dels colzes”». Núvol, 19-03-2023.
  7. ↑ «L'escriptor Pere Rovira publica una nova traducció de les Les flors del mal, de Baudelaire». TV3, 09-04-2021. [Consulta: 29 juny 2021].
  8. ↑ «El Jardí francès de Pere Rovira». CCMA, 08-03-2016. [Consulta: 29 juny 2021].
  9. ↑ Mur, Gerard E. «Charles Baudelaire. El meu cor despullat». Núvol, 17-12-2018. [Consulta: 29 juny 2021].
  10. ↑ «L'escriptor Pere Rovira publica una nova traducció de les Les flors del mal, de Baudelaire». TV3, 09-04-2021. [Consulta: 5 juliol 2021].
  11. ↑ «El bicentenari de Charles Baudelaire, amb Pere Rovira i Joaquim Sala-Sanahuja». TV3, 14-04-2021. [Consulta: 5 juliol 2021].
  12. ↑ Marcos, Javier Rodríguez «Cuando los versos llevan ropa de calle» (en castellà). El País [Madrid], 24-02-2006. ISSN: 1134-6582.
  13. ↑ «Els poetes Joan Margarit i Pere Rovira amb Perico Sambeat al Jamboree». betevé, 02-03-2013. [Consulta: 29 juny 2021].

Enllaços externs[modifica]


Premis i fites
Precedit per:
Joan Barceló i Cullerés
Diables d'escuma 		Premi Vicent Andrés Estellés de poesia
1980 		Succeït per:
Joan Margarit i Consarnau
Vell malentès
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Pere_Rovira_i_Planas_(escriptor)&oldid=33251027»