Pere Rovira i Planas (modista)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
No s'ha de confondre amb Pere Rovira i Planas (escriptor).
Infotaula de personaPere Rovira i Planas
Biografia
Naixement1921 Modifica el valor a Wikidata
Badalona (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
Mort18 agost 1978 Modifica el valor a Wikidata (56/57 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortInfart Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentBadalona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióDissenyador de moda Modifica el valor a Wikidata

Pere Rovira i Planas (Badalona, 1921Barcelona, 18 d'agost de 1978) més conegut com a Pedro Rovira, va ser un modista català molt reconegut a nivell nacional i internacional, conegut a través de la seva firma Pedro Rovira. Fou un precursor de la roba prêt-à-porter, si bé mai renuncià a la seva secció de costura.

Biografia[modifica]

Nascut en una família badalonina de classe mitjana.[1] Inicialment cursà estudis de medicina, arribà fins i tot a realitzar pràctiques a l'Hospital de Badalona, però finalment va abandonar la carrera per dedicar-se a l'alta costura. Començà treballant en un taller de sastreria a Barcelona.[2] El 1948 estableix la seva pròpia casa i firma de costura, coneguda com a Pedro Rovira; ubicada primer a la plaça de Gal·la Placídia, 11, i després a la rambla del Prat, 7; ambdues ubicacions al barri de Gràcia. Hi tingué com a directora a la també modista Montserrat Amigó, que després es convertí en sòcia seva.[3]

Va unir les formes clàssiques amb la modernitat, amb un estil sobri, marcat per la senzillesa i la simplicitat, però elegant i originalitat en el colors.[2][4]

En entrar en el mercat de la moda barcelonina, ben aviat irrompí com un gran renovador, amb una gran acceptació del públic, majoritàriament jove.[3] Se l'ha considerat un innovador, en la mateixa línia que Manuel Pertegaz.[1] No obstant això, malgrat el seu èxit inicial, va tardar a ser acceptat a la Cooperativa de Alta Costura, a la qual entrà el 1965. A banda del seu saló a Barcelona, també obrí un a Madrid. Va obtenir gran ressò internacional, presentà els seus dissenys a ciutats com Roma, Londres, Mèxic D.F. i el 1965 a Nova York i altres ciutats dels Estats Units, en el marc d'una promoció estatal de la moda espanyola.[3][2] A la dècada es va convertir en el precursor de la moda prêt-à-porter a Espanya, creant una línia en la seva firma, però sense perdre la secció de costura.

Al llarg de la seva carrera participà regularment al Festival de Moda de S'Agaró, organitzat per Josep Ensesa, i del qual sovint en fou el protagonista.[3] També fou cridat a participar com a jurat en diversos certàmens mundials d'alta costura. Malgrat l'enorme ressò que tingué a nivell internacional, mai va perdre la seva vinculació amb Badalona, ciutat on va néixer.[2] La seva firma arribà a associar-se amb la comercial de teixits Cadena, creant la marca P R Difusión, que sobreviuria un any més a la mort de Rovira.[3]

Pere Rovira morí a Barcelona el 18 d'agost de 1978, als 57 anys, a causa d'un infart. Enterrat a Badalona, l'enterrament comptà amb la presència d'una àmplia representació del món i la indústria de la moda, on Rovira havia fet grans amistats. La seva mort, coincidí amb la crisi de l'alta costura i la revalorització del prêt-à-porter, però, tanmateix, deixà un buit en el panorama de la moda catalana.[1][3] La firma Pedro Rovira tancaria després de la seva mort, el 1979.[5]

Alguns dels seus vestits formen part de la col·lecció de moda del Museu del Disseny de Barcelona, on es conserva també una part del seu fons documental.[6][7]

El 2010 alguns dels seus vestits, pertanyents a la col·lecció privada Antoni de Montpalau, van ser exposats arreu d'Espanya, a ciutats com Madrid, Oviedo i Terol. A Catalunya, l'exposició fou realitzada al Palau Robert de Barcelona.[8]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 Redacció «Entierro del Modisto español Pedro Rovira» (en castellà). El País, 20-08-1978 [Consulta: 3 febrer 2015].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Abras Pou, 1998, p. 77.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 «Biografia de Pedro Rovira». Col·lecció Antoni de Montpalau. [Consulta: 3 febrer 2015].
  4. Soussa Congosto, 2007, p. 243.
  5. Soussa Congosto, 2007, p. 244.
  6. «Pedro Rovira». Museu del Disseny de Barcelona. [Consulta: 25 gener 2020].
  7. «Rovira, Pedro». Museu del Disseny de Barcelona. [Consulta: 25 gener 2020].
  8. Muñoz, Carmen «Barcelona exposa un centenar de models de l'alta costura catalana». El Periódico de Catalunya, 14-12-2010 [Consulta: 3 febrer 2015].

Bibliografia[modifica]

  • Abras Pou, Margarida. Els cementiris de Badalona. Badalona: Ajuntament de Badalona, 1998. 
  • Sousa Congosto, Francisco de. Introducción a la historia de la indumentaria en España. Madrid: Ediciones Istmo, 2007. 
  • Casamartina i Parassols, Josep. Barcelona alta costura (en català/anglès i espanyol/anglès). Triangle Postals / Col·lecció tèxtil Antoni de Montpalau. Barcelona: Triangle Postals, 2009, p. 296. ISBN 978-84-8478-416-6 / 978-84-8478-415-9.