Pere Soriguera i Aulès

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaPere Soriguera i Aulès
Dades biogràfiques
Naixement 1810
Reus
Mort 1838 (27/28 anys)
Tarragona
Activitat professional
Ocupació Periodista
Modifica dades a Wikidata

Pere Soriguera i Aulès (Reus 1810 - Tarragona 1838) va ser un periodista i polític català.

Fill d'un apotecari militar, Antoni Soriguera, i germà de Gil Soriguera, estudià medicina i cirurgia, encara que per tradició familiar estava destinat a la de farmàcia. Va arribar a capità de la Milícia Nacional, i tingué un paper important en l'actuació de la columna que alliberà els milicians assetjats a Vilallonga pels carlins el 1838.

Va col·laborar a El Vapor i a El Propagador de la libertad amb articles mazzinians.[1] Formava part del grup de progressistes barcelonins encapçalats per Josep Andreu, Monlau, Mata i d'altres.[2] Fundà a Reus, amb Pere Mata, la revista La Joven España. La vida de la publicació va ser difícil, era un "Eco de ideas harto adelantadas" segons Bofarull.[3] Pel gener de 1937, Soriguera, a La Joven España defensà al comandant de la milícia Iriarte, que havia fet afusellar uns presoners carlins vora Alforja, entre els quals hi havia alguns reusencs. La publicació va ser denunciada i els redactors reberen amenaces del fill del general Serrano, capità general de Catalunya. El febrer d'aquell any, criticà algunes accions militars, i els oficials del 7è de Francs amenaçaren de cremar la casa de Soriguera i la impremta de la Revista, i van estripar tots els exemplars que trobaren pels cafès.[4]

Clausurada ja La Joven España, que era oposada al Baró de Meer, aquest empresonà Soriguera i Pere Mata al Castell de Pilat, a Tarragona, on Pere Soriguera va morir, a causa del clima malsà i la mala alimentació. Va ser enterrat en el fossar comú de Tarragona.[5] Pere Mata va deixar testimoni literari de la presó i mort de Pere Soriguera amb el seu poema èpic Gloria y martirio.[6]

Referències[modifica]

  1. Anguera, Pere. "Nacionalismo e historiografia en Catalunya: tres propuestas en debate." A: Nacionalismo e historia. Zaragoza, Institución Fernando El Católico & CSIC, 1998. Pàg. 82
  2. Longares, J. Política y religión en Barcelona (1833-1843). Madrid: Editora Nacional, 1976, p. 157. 
  3. Bofarull, Andreu de. Anales históricos de Reus. Reus: Imprenta y librería de Pedro Sabater, 1845, p. Tomo II, pàg. 246. 
  4. Anguera, Pere. Comportament polític i actituds ideològiques al Baix Camp: 1808-1868. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1983, p. 103. 
  5. Olesti Trilles, Josep. Diccionari biogràfic de reusencs. Reus: l'Ajuntament, 1992, p. 622-623. 
  6. «Gloria y martirio». [Consulta: 5-V-2014].