La Joven España

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de publicacions periòdiquesLa Joven España
La Joven España.jpg
Núm. 2 de La Joven España
Tipus bisetmanal
Fitxa tècnica
Llengua castellà
Inici publicació 16 de novembre de 1836
Tancament 9 de març de 1837
Fundat per Pere Soriguera i Pere Mata
Lloc de publicació Reus
Estat Espanya
Dades editorials i contingut
Format Paper (4 pàgines)
Gènere política
Modifica dades a Wikidata

La Joven España fou un periòdic publicat a Reus el 1836-1837, d'ideologia propera al socialisme utòpic, en especial a les idees de Saint-Simon.[1]

Història[modifica]

Des de la Diana constitucional política y mercantil de la villa de Reus no hi havia hagut a la ciutat cap periòdic, ni liberal ni conservador.

Fundada per Pere Soriguera i Pere Mata va sortir entre el 16 de novembre de 1836 i com a mínim el 9 de març de 1837, per donar a conèixer els nous corrents vinguts d'Europa. En el prospecte de presentació, publicat a El Nuevo Vapor (impulsat per Mata a Barcelona), parlen de "modernas teorías" que suposaven per al poble "un soplo fresco y vivificador".[2] I afegia: "¿Y será posible que la heroica villa de Reus, esta villa esencialmente progresiva y digna ya de ceñir la corona del civismo carezca todavía de un órgano público que la reanime [...] Mengua es, reusenses, para vosotros seguir la revolución a fuer de vegetales políticos". Portava per lema: "Ley! Progreso! Trabajo!". Jordi Maluquer diu que Pere Mata estava molt influït per Mazzini i defensava un programa de catalanisme expansionista i modernitzador, i que suggereix la conquesta armada de l'estat per un exèrcit català.[3] Pere Soriguera, menys conegut per la seva mort prematura, era estudiant de medicina i va tenir un paper rellevant al Combat de Morell i Vilallonga.

Segons El Nuevo Vapor, la revista reusenca es venia a disset poblacions catalanes i a Madrid, València i Saragossa. La llista indica la voluntat de superar el localisme i de difondre autèntica ideologia, exportable a altres indrets.[4]

Vinculat també als nuclis progressistes liberals, defensava l'actuació sense quarter en la guerra contra els carlins, la potenciació de la Milícia Nacional i la necessitat d'organitzar un procés revolucionari. Per als redactors de La Joven España, seguint el mateix esperit que animà a Saint-Simon, la missió de l'Ajuntament se centra en "tres puntos cardinales, entre otros de un interés subalterno, son los que jamás debe perder de vista [...] Tales son tener carácter, obrar con justícia y dar entera publicidad a todos sus actos y funciones".[5] El febrer de 1837, per haver criticat algunes accions militars, van sofrir amenaces la Impremta de Joan Baptista Vidal i la casa de Pere Soriguera per part de 7è batalló de francs que hi havia a la ciutat, i van destruir els exemplars que van trobar pels cafès, tal com ho explica Jaume Llort en unes exaltades memòries: "Vosotros fuisteis los del dia 12 de febrero que en la plaza estabais alborotando para matar a los que decís bullangueros, ostigando a los demás ciudadanos para ver si tomarían parte en el servil plan de quemar la Imprenta y casa del malhadado redactor de la Joven España D. Pedro Soriguera y la del ciudadano José Sans, espartero de la plaza. porque en ella se reunían patriotas honrados y pacíficos llamados ecsaltados".[6] Els redactors de La Joven España diuen que creuen en l'eficàcia de la revolució, encara que en diferencien dues etapes ben definides: una primera de violenta "acaso bañada en sangre" i una segona de "benéfica y regeneradora" i abundant en beneficis per tothom.[7] Aquesta revolució creuen que ha d'anar encapçalada pels elements cultes i assenyats, ja que "la multitud es estúpida e ignorante" i a més "desconoce lo que le conviene". Creuen impossible construir una societat on tots els individus tinguin el mateix nivell d'instrucció, i defensen ensenyar a tothom els seus "verdaderos intereses".[8] Elogien la Revolució Francesa de 1789, i també la Milícia Nacional, i fan propostes per millorar-ne la seva estructura.[7] Cal no oblidar que Soriguera era capità de la Milícia, i que escriuen que els principis que defensen amb la ploma els defensaran amb les armes a la mà, cosa que ja han fet, recorda Soriguera, sortint en persecució dels rebels.[8] En un estudi recent, es diu que La Joven España mantenia una estreta relació amb grups carbonaris i especialment amb la societat dels Vengadores de Alibaud.[9]

Francesc Gras i Elies diu d'ella: "Es un periódico de los más importantes que se han publicado en esta ciudad. Era la aurora de nuevos ideales, el noble aliento de una joven generación que con la espada y la pluma luchaba en los campos de batalla".[10]

Oposada al Baró de Meer, aquest feu clausurar la publicació i n'empresonà als redactors al Castell de Pilats, a Tarragona, on Pere Soriguera va morir.[11]

Aspectes tècnics[modifica]

Era bisetmanal i s'imprimia primer a la impremta de Joan Baptista Vidal, però el gener de 1837 passà a imprimir-se a la "Imprenta de La Joven España", de Baptista Escardó i Josep Generès. El darrer número conegut és del 9 de març de 1837.

Tenia quatre pàgines. El periòdic començava quasi sempre per un editorial en què es feia referència a la política a nivell d'estat espanyol i es marcaven les línies ideològiques. Després es feia esment de la vida ciutadana i s'inserien els comunicats de guerra, per acabar amb la informació dels moviments al port de Salou i la cartellera d'espectacles.

Localització[modifica]

  • Única col·lecció coneguda a la Biblioteca Central Xavier Amorós. Reus[12]

Referències[modifica]

  1. Anguera, Pere; Mèlich, Jordi. El socialisme utòpic a Reus: lectura de "La Joven España". Reus: Centre de Lectura, 1981, p. 34. 
  2. «Prospecto de La Joven España». El Nuevo Vapor [Barcelona], 10-X-1836, pàg. 3.
  3. Maluquer de Motes, Jordi. El socialismo en España: 1833-1868. Barcelona: Crítica, 1977, p. 115-116, 118-119. ISBN 8474230209. 
  4. Anguera, Pere. Societat, sociabilitat i ideologia a l'àrea reusenca. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1999, p. 149. ISBN 8492176180. 
  5. «El Ayuntamiento». La Joven España, 6, 3-XII-1836, pàg. 3.
  6. Llort, Jaume. Manifiesto y breve bosquejo de la vida política del joven reusense (...) escrita por el mismo: 1841. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1989, p. 53. ISBN 8440438869. 
  7. 7,0 7,1 La Joven España, núm. 1, 16-XI-1836, pàg. 1.
  8. 8,0 8,1 Anguera, Pere. Comportament polític i actituds ideològiques al Baix Camp: 1808-1868. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1983, p. 105-106. 
  9. Garcia, Anna Maria. "Republicanos en Cataluña: el nacimiento de la democracia (1832-1837)" A: La redención del pueblo: la cultura progresista en la España liberal. Santander: Universidad de Cantabria, 2006. P. 122
  10. Gras i Elies, Francesc. El Periodismo en Reus desde 1813 hasta nuestros días. Tarragona: Tipografía de F. Arís e Hijo, 1904, p. 23-24. 
  11. Mestre, Jesús (dir.). Diccionari d'història de Catalunya. Barcelona: Edicions 62, 1992, p. 587. ISBN 8429735216. 
  12. «La Joven España». [Consulta: 15-I-2014].