Pessigolles

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Una nena fa pessigolles al seu germà petit.

Les pessigolles o cuscanelles[1] són una sensació que s'experimenta en algunes parts del cos quan són lleugerament tocades, que sol provocar involuntàriament la rialla i, si són continuades, una convulsió[2] També poden produir-se quan s'efectua pressió en aquestes zones, i especialment quan ho realitza una altra persona amb un vincle afectiu. Per condicionament, també es generen quan el subjecte creu que va a ser tocat. Són inicialment plaents, però al cap de cert temps es tornen desagradables. Quan les pessigolles es produeixen, s'activa l'escorça somatosensorial.[3]

Es creu que relaxen i enforteixen els músculs. Per exemple, les pessigolles en els peus estimulen els músculs de la cama i del peu. En ser així, són bones per als atletes o corredors. Les aixelles, les costelles, el coll, els palmells de les mans i les plantes dels peus són zones l'estimulació de les quals mitjançant pessigolles produeix el riure amb més gran facilitat. Recents estudis científics demostren que constitueixen una part important del joc, de manera que, quan es fan pessigolles a una persona, no sols mira d'escapar-se'n i riure, sinó que procura retornar-les.[cal citació]

El procés de donar i rebre pessigolles obeeix a una espècie de programació neurològica que estableix vincles personals. Succeeix el mateix amb el sexe. És, en definitiva, una activitat comunicadora innata. Prova d'això és que difícilment una persona es fa pessigolles a si mateixa.[4][3] En alguns estudis s'ha demostrat que no és possible d'autoinduir-se pessigolles a causa d'un mecanisme cerebral que anticipa els moviments propis, que bloca la  sensibilitat provocada per tal tocament. Tanmateix, amb l'ajuda d'un robot de control remot que es mogui amb lleugers retards a les ordres rebudes sí que és possible l'autoinducció.[5]

A les pessigolles també se'ls ha denominat «reacció de por», per tal com el cervell fa que el múscul "atacat" es mogui bruscament, però això no evita que, en ocasions extremes, indegudament causi riure; és a dir: més aviat impliquen por de rebre sensacions estranyes infligides per una altra persona.

Noms dialectals[modifica | modifica el codi]

Al País Valencià s'usen, a més de cuscanelles (a Alcoi entre altres), els mots cosconelles, casconelles, cosquerelles, cosquelles, cusquelles i sorelles. Al Maestrat i als Ports de Morella diuen cossinogues i a Vinaròs cassònigues. En alguns llocs s'empren aquests mots exclusivament en diminutiu. Així, per exemple, a Banyeres de Mariola diuen habitualment cusquelletes.

Pessigolles com a tortura[modifica | modifica el codi]

Les pessigolles poden esdevenir procediments de tortura, de moltes maneres. La més popular és la de les plantes dels peus. Regularment es lliga l'individu o víctima a un llit, taula o assegut en una cadira. Amb les cames aixecades i els peus –descalços– lligats a una altra cadira, se li fan pessigolles de manera suau, però a mesura que passa el temps s'augmenta la pressió fins a sufocar a la víctima i fer-la sofrir. Per a aquesta modalitat de tortura es poden utilitzar instruments tals com a plomes, plomalls, raspalls, les mans mateixes o qualsevol objecte de superfície vellutada o que simplement provoqui pessigolles. L'objecte més comú i popular per a fer pessigolles és la ploma. A les sèries de televisió i a les caricatures, en general, al personatge el torturen fent-li pessigolles, principalment en els peus, i sempre amb plomes.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pessigolles Modifica l'enllaç a Wikidata