Pet de monja
 | |
| Característiques | |
|---|---|
| País d'origen | Catalunya  |
| Detalls | |
| Tipus | darreries |
| Ingredients principals | ou, farina, sucre, llimona i mantega |
Els pets de monja o, d'una manera més puritana, sospirs de noia,[1] són unes galetetes petites i rodones, amb forma de mugró, de la cuina catalana.
Història[modifica]
Hom diu que les va inventar un pastisser italià cap al segle xix a Barcelona. El nom original de la galeta era pit de monja, en al·lusió a la seva forma de mamella. Sembla que amb el temps pit va derivar en pet, terme també irreverent però sense connotacions sexuals.[2]
Un dels ingredients principals d'aquestes galetes són nous polvoritzades.
Cultura popular[modifica]
Els pets de monja apareixen a la tornada de la cançó El meu hàmster va anar a Cuba de Quimi Portet.[3]
Recepta[modifica]
Ingredients[modifica]
* 5 - Ous * 300 g - Sucre * Pell de llimona ratllada * 200 g - Farina * Mantega
Preparació[modifica]
Bateu els ous amb el sucre fins que quedin d'un color blanquinós. Afegiu-hi la ratlladura de llimona i la farina, i barregeu-ho amb una espàtula. Poseu la massa en una mànega amb un broc petit i llis i aneu-ne fent pilonets en una placa de forn untada amb mantega o coberta amb paper d'estrassa. Poseu-ho al forn a 180° fins que les pastes s'assequin i es daurin una mica.[4]
Notes i referències[modifica]
- ↑ Les postres i els pastissos de l'àvia, pàg. 410. Jaume Fàbrega, Cossetània Edicions, 2005. ISBN 8497910915
- ↑ «Tetas de monja (o pedos de monja), las galletitas que te llevarán al cielo con solo 4 ingredientes» (en castellà), 23-05-2023. [Consulta: 17 març 2024].
- ↑ "Ai, ai! Manta i carretera, /carquinyolis, pets de monja i mel. /Ai, ai! Carretera i manta /i els teus llavis de pur caramel."
- ↑ Font: Corpus Culinari Català