Petuixkí

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaPetuixkí
Петушки (ru)
Q16272707
Q16272707 Tradueix
Petushki central square.JPG

Localització
 55° 56′ 00″ N, 39° 28′ 00″ E / 55.933333333333°N,39.466666666667°E / 55.933333333333; 39.466666666667
EstatRússia
Provínciaprovíncia de Vladímir
Districte municipalPetushinsky District Tradueix
Assentament urbàQ27539467 Tradueix
Capital de
Població
Total 13.112 (2018)
• Densitat 1.092,67 hab/km²
Geografia
Superfície 12 km²
Altitud 130 m
Identificador descriptiu
Codi postal 601144
Prefix telefònic 49243
Identificador OKTMO 17646101001
Identificador OKATO 17246501000
Altres

Lloc web Lloc web
Modifica les dades a Wikidata

Petuixkí (en rus Петушки) és una ciutat de la província de Vladímir, Rússia. Es troba a la vora esquerra del riu Kliazma], a 67 km a l'oest de Vladímir i a 120 km a l'est de Moscou. El 2010 tenia 14.523 habitants.

Història[modifica]

Dipòsit d'aigua hiperboloide dissenyat per Vladímir Xúkhov.

La ciutat es crea el 1678 com a Stàrie Petuixkí, prop d'on va construir-se l'estació de tren entre la línia Moscou-Vladímir el 1861. El nom de la ciutat correspon al plural de gall en rus. El 1926 va rebre el grau d'assentament de tipus urbà i el 1929 va esdevenir centre administratiu de la regió homònima. Fins a l'11 de novembre de 1965 la ciutat s'anomenava Nóvie Petuixkí, i a partir d'aleshores va rebre l'estatus de ciutat i el seu nom actual.

Demografia[modifica]

Evolució demogràfica
1959 1970 1979 1989 1996 2002 2008
11 500 12 900 17 600 20 144 19 300 16 482 14 862

Cultura i llocs d'interès[modifica]

Església del bisbe Afanassi de Kovrov.

A Petuixkí es troba l'església de l'Ascensió de la Mare de Déu del 1910, d'estil modernista. També cal destacar la torre d'aigua de l'estació de tren, que és una de les vuit construccions hiperboloides de Vladímir Xúkhov que es conserven avui dia a Rússia.

La ciutat té des del 1997 un museu local i un museu dels galls dedicat sobretot a les representacions artístiques de galls en la pintura i en l'art folklòric.

El 2000 es va començar la construcció de l'església de fusta en homenatge al bisbe Afanassi de Kovrov, que va viure els seus últims anys de vida a Petuixkí. El temple va ser consagrat finalment el 26 d'octubre del 2002.

Prop de Petuixkí es troben les antigues hisendes de la família noble Voronzov-Daixkov, del segle XVIII i del terratinent Karpova, del XIX.

Petuixkí va guanyar fama quan va aparèixer el 1970 el samizdat de Venedikt Ieroféiev El viatge a Petuixkí que parla del viatge d'un bebedor amb una eletritxka de Moscou a Petuixkí, mostrant la realitat soviètica amb un humor sarcàstic, on Petuixkí simbolitza una jerarquia provincial perduda.

Economia i transport[modifica]

Estació de tren de Petuixkí.

A Petuixkí hi ha una fàbrica electrònica i una de tèxtil, a més de companyies dedicades al processament de la fusta i a la indústria alimentària (com una fàbrica de xocolata).

La ciutat es troba en la línia de ferrocarril Moscou-Nijni Nóvgorod (al kilòmetre 126) per la qual passa una gran part dels trens del Transsiberià a l'oest de Moscou. Petuixkí també és la terminal de la majoria dels trens suburbans que van de Moscou a Vladímir.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Petuixkí Modifica l'enllaç a Wikidata