Phoenix reclinata
  | |
| Estat de conservació | |
|---|---|
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 67540526 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Arecales |
| Família | Arecaceae |
| Tribu | Phoeniceae |
| Gènere | Phoenix |
| Espècie | Phoenix reclinata Jacq. |
Phoenix reclinata és una espècie de planta de la família de les arecàcies. És una palmera natural dels tròpics d'Àfrica, la Península Aràbiga, Madagascar i les Illes Comores. També s'informa naturalitzat a Florida, Puerto Rico, Bermudes i les Illes de Sotavent.[1] Les plantes es troben des del nivell del mar fins als 3.000 msnm, a clarianes de boscos humits, boscos monsònics i vessants de les muntanyes rocoses.
Descripció[modifica]
És una palmera dioica d'aglutinació, produint tiges múltiples de 7,5 a 15 m d'alçada i 30 cm d'ample. Les fulles són pinnades i recorbades, creixent de 2,5 fins a 4,5 m de longitud i 0,75 m d'ample. El color de la fulla és brillant fins al verd intens amb pecíols de 30 cm amb espines llargues i afilades a la base, amb 20 a 40 fulles per corona.
Les plantes són unisexuals i els florets apareixen a la part superior de la tija. Els florets masculins són d'un color brut, de groc pàl·lid i cauen després de la floració; els femenins són petits, globosos i de color groc-verd. Aquesta espècie té fruits oblongs comestibles, de color taronja (quan està madura), de 2,5 cm de diàmetre. El fruit es produeix en grans raïms penjants i contenen una llavor cadascuna.
Les palmes en tot el gènere Phoenix s'hibriden fàcilment entre si donant com a resultat variacions d'origen natural. En general, toleren la boira salina, i la sequera moderada on el nivell freàtic és permanentment alt.[2]
Usos[modifica]
A més de la fruita, que atrau tant als animals com als humans, pot menjar-se com un vegetal. A la KwaZulu-Natal, Sud-àfrica, i el Delta de l'Okavango, Botswana, la saba es pren poc abans de la floració per fer vi de palmell (palm-wine). Les fibres de fulles joves i sense obrir es poden utilitzar per a fer catifes, faldilles escoceses i escombres. Les arrels contenen taní i es pot utilitzar per fer un tint de color marró. També produeixen una goma comestible. La fusta és lleugera i no és particularment útil.
Taxonomia[modifica]
Phoenix reclinata va ser descrita per Nikolaus Joseph von Jacquin i publicada a Fragmenta Botanica 1: 27, pl. 24, l'any 1801.[3]
Etimologia[modifica]
- Phoenix: nom genèric que deriva del grec φοῖνιξ (phoinix) o φοίνικος (phoinikos), nom per a la palmera datilera utilitzat per Teofrast i Plini el Vell. És molt probable que es referissin al fenici, Fènix, fill d'Amyntor i Cleobule a la Ilíada de Homer, o l'au fènix, l'au sagrada del Antic Egipte.[4]
- reclinata: epítet llatí que significa "reclinada".[5]
Sinonímia[modifica]
- Fulchironia senegalensis Lesch.
- Phoenix abyssinica Drude
- Phoenix baoulensis A.Chev.
- Phoenix comorensis Becc.
- Phoenix djalonensis A.Chev.
- Phoenix dybowskii A.Chev.
- Phoenix equinoxialis Bojer
- Phoenix leonensis Lodd. ex Kunth
- Phoenix reclinata var. comorensis (Becc.) Jum. & H.Perrier
- Phoenix reclinata var. madagascariensis Becc.
- Phoenix reclinata var. somalensis Becc.
- Phoenix spinosa Schumach. & Thonn.[6]
Referències[modifica]
- ↑ Kew World Checklist of Selected Plant Families, Phoenix reclinata
- ↑ Roodt, Veronica (1992). Phoenix reclinata in The Shell Field Guide to the Common Trees of the Okavango Delta and Moremi Game Reserve. Gaborone, Botswana: Shell Oil Botswana
- ↑ «Phoenix reclinata». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 18 desembre 2014].
- ↑ Quattrocchi, Umberto. CRC World Dictionary of Plant Names. III M-Q. CRC Press, 2000, p. 2046. ISBN 978-0-8493-2677-6.
- ↑ reclinata a Epítetos Botánicos
- ↑ «Phoenix reclinata a The Plant List» (en anglès). [Consulta: 19 juliol 2017].
Bibliografia[modifica]
- AFPD. 2008. African Flowering Plants Database - Base de Donnees des Plantes a Fleurs D'Afrique.
- Barrow, S. C. 1998. A monograph of Phoenix L. (Palmae: Coryphoideae). Kew Bull. 53(3): 513–575.
- Berendsohn, W.G., A. K. Gruber & J. A. Monterrosa Salomón. 2012. Nova Silva Cuscatlanica. Árboles nativos e introducidos de El Salvador. Parte 2: Angiospermae – Familias M a P y Pteridophyta. Englera 29(2): 1–300.
- Dransfield, J. & H. Beentje. 1995. The Palms of Madagascar i–xii, 1-475.
- Flora of North America Editorial Committee, e. 2000. Magnoliophyta: Alismatidae, Arecidae, Commelinidae (in part), and Zingiberidae. Fl. N. Amer. 22: i–xxiii, 1–352.
- Funk, V. A., P. E. Berry, S. Alexander, T. H. Hollowell & C. L. Kelloff. 2007. Checklist of the Plants of the Guiana Shield (Venezuela: Amazonas, Bolivar, Delta Amacuro; Guyana, Surinam, French Guiana). Contr. U.S. Natl. Herb. 55: 1–584. View in Biodiversity Heritage Library
- Holdridge, L. R. & L. J. Poveda Álvarez. 1975. Árboles Costa Rica 1: i–xiii, 1–546.
- Idárraga-Piedrahita, A., R. D. C. Ortiz, R. Callejas Posada & M. Merello. (editors) 2011. Fl. Antioquia: Cat. 2: 9–939. Universidad de Antioquia, Medellín.
Enllaços externs[modifica]
- Floridata Link
- PACSAO Link
- Riffle, Robert L. and Craft, Paul (2003) An Encyclopedia of Cultivated Palms. Portland: Timber Press. ISBN 0-88192-558-6 / ISBN 978-0-88192-558-6 (Pages 403-404)
