Pierre Lefranc

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaPierre Lefranc
Pierre Lefranc.jpg
 Diputat a l'Assemblea Nacional Francesa
Grand sceau de la République Française image001.gif
23 d'abril de 1848 – 2 de desembre de 1851
Circumscripció Pirineus Orientals
 Diputat a l'Assemblea Nacional Francesa
Francecoatofarms1898-2.png
8 de febrer de 1871 – 7 de març de 1876
Circumscripció Pirineus Orientals
 Senador del Senat francès
Logo du Sénat français.JPG
30 de gener de 1876 – 16 de juny de 1877
Circumscripció Pirineus Orientals
Dades biogràfiques
Naixement 26 de novembre de 1815
Montmirey-la-Ville (Jura)
Mort 16 de juny de 1877(1877-06-16) (als 61 anys)
Versalles
Sepultura Moissey
Activitat professional
Ocupació Polític i periodista
Modifica dades a Wikidata

Pierre Lefranc (Montmirey-la-Ville (Jura), 26 de novembre del 1815 - Versalles (Seine-et-Oise, actualment Yvelines), 16 de juny del 1877) va ser un polític i escriptor francès vinculat a la Catalunya del Nord.[1]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Fill de pagès, aprengué de forma autodidacta les llengües clàssiques. Feu d'oficinista i oficial de notaria a Dole i, posteriorment, treballà a Besançon i a Morteau (Doubs). El 1838 anà a París, hi estudià dret i s'hi titulà. Feu amistat amb Béranger, amb qui compartia el gust per la literatura; els anys 1844 i 1845 col·laborà [2] a la Revue Indépendante amb el pseudònim de Jean Bonhomme. Anteriorment, però, un escrit amb la signatura de Pierre Lefranc, de Perpignan (?) havia aparegut a la Revue et gazette musicale de Paris. El 1846, Francesc Aragó el trià per director [3] del nounat L'Indépendant, i el periodista -seguint l'orientació republicana [4] del periòdic perpinyanenc- hi menà una virulenta campanya en contra de la Monarquia de Juliol, cosa que li comportà 14 denúncies i 25.000 francs de multes. El 1848 va ser elegit diputat en representació dels Pirineus Orientals, i fins al 1851 segué a la Cambra, en els bancs de l'extrema esquerra. Oposat al Segon Imperi Francès, hagué d'exiliar-se a Brussel·les i a Londres després del cop d'estat de Lluís Napoleó del 2 de desembre del 1851. Tornà a França el 1852 i es dedicà a les assegurances (com ja ho havia fet als anys 30) i al comerç. El 1869 esdevingué redactor en cap [5] del renascut L'Indépendant. En caure l'Imperi el 1870, va ser breument nomenat prefecte dels Pirineus Orientals, però no acceptà el càrrec; a l'any següent fou elegit diputat, novament, per les esquerres, i es mantingué en el càrrec fins a les eleccions del 1876, quan fou elegit senador, igualment en representació del departament dels Pirineus Orientals. Compaginà la tasca legislativa amb la publicació de cròniques a l'Indépendant.[6]

Publicà diversos llibres, generalment de tema polític. Una de les seves obres (L' Eglise devant l'histoire... (1869) li valgué una agra polèmica amb l'abbé (Eugène Hyacinthe Nicolas) Casamajor, que el respongué amb una col·lecció de fullets (Première lettre sur l'histoire de l'église ou l'on corrige les plus folles erreurs de M. Pierre Lefranc, Troisième lettre ou les éloquents rataplans de M. Pierre Lefranc ancien représentant du peuple, Huitième lettre sur l'histoire de l'église réplique ou l'on corrige les plus folles erreurs de M. Pierre Lefranc, etc.) que feu estampar a la impremta Tastu de Perpinyà.

Diverses poblacions del Rosselló (Baixàs, Elna, Espirà de l'Aglí, Estagell, Perpinyà, Ribesaltes, Tuïr) tenen carrers amb el nom de "Pierre Lefranc". Sense més informació, però, no es poden adjudicar amb certesa al diputat, periodista i senador Lefranc.

Mandats[modifica | modifica el codi]

Diputat dels Pirineus Orientals
  • 23 d'abril del 1848 - 26 de maig del 1849
  • 13 de maig del 1849 - 2 de desembre del 1851
  • 8 de febrer del 1871 - 7 de març del 1876[7]
Prefecte dels Pirineus Orientals
  • 5 a 11 de setembre del 1870 (refusà el nomenament) [8]
Senador en representació dels Pirineus Orientals
  • 30 de gener del 1876 - 16 de juny del 1877 (mort en el càrrec; el reemplaçà Paul Massot)

Obres[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Wright, Vincent. Les préfets de Gambetta. Paris: Presses de l'Université Paris-Sorbonne, 2007, p. 283-285 (coll. Rouland Mousnier, 34). ISBN 9782840505044. 
  2. Capeille, Jean. Dictionnaire de biographies roussillonnaises. Perpignan: Imp. Lib. Cat. J. Comet, 1914, p. 314-315.  (facsímil Marseille: Laffitte Reprints, 1978)
  3. Chauvaud, Frédéric «Gérard Bonet, L’Indépendant des Pyrénées-Orientales. Un siècle d’histoire d’un quotidien, 1846-1950...». Revue d'histoire du XIXe siècle, nº 33, 2006.
  4. Bonet, Gérard «L'Indépendant des Pyrénées Orientales: naissance d'un journal carlo-républicain à la fin de la Monarchie de Juillet». Annales du Midi: revue archéologique, historique et philologique de la France méridionale, vol. 97, nº 97-170, 1985, pàg. 169-201.
  5. Martin, Marc. La Presse régionale: Des Affiches aux grands quotidiens. Paris: Fayard, 2002. ISBN 2213610541. 
  6. Boeglin, Edouard. «Les Mariannes de la Republique en Franche-Comté». A: Du Franc-Comtois qui fut deputé catalan. Besançon: Cêtre, 1991, p. 100-107. 
  7. «Fitxa, al web de l'Assemblea Nacional» (en francès). [Consulta: 1 juny del 2015].
  8. «La vie de Pierre Lefranc, par Max Roche» (en francès). [Consulta: 1 juny del 2015].