Paul Massot

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaPaul Massot
Paul Massot.jpg
 Diputat a l'Assemblea Nacional Francesa
Francecoatofarms1898-2.png
20 de febrer de 1876 – 27 de març de 1881
Circumscripció Pirineus Orientals
 Senador del Senat francès
Logo du Sénat français.JPG
2 de desembre de 1877 – 27 de març de 1881
Circumscripció Pirineus Orientals
 Conseller del Consell General dels Pirineus Orientals
Blason département fr Pyrénées-Orientales.svg
1849 – 1852
Circumscripció Cantó de Perpinyà-Oest
 President del Consell General dels Pirineus Orientals
Blason département fr Pyrénées-Orientales.svg
1874 – 1877
Dades biogràfiques
Naixement 15 d'agost de 1800
Perpinyà
Mort 27 de març de 1881(1881-03-27) (als 80 anys)
París
Alma mater Lycée Henri-IV
Activitat professional
Ocupació Metge
Modifica dades a Wikidata

Paul Massot (Perpinyà, 15 d'agost de 1800 - París, 27 de març de 1881) fou un metge malacologista i polític nord-català, diputat a la Cambra de Diputats.[1]

Biografia[modifica]

Després d'haver estudiat al Liceu Napoléon continuà els seus estudis de medicina a París i després a Montpellier, de manera que en 1823 va obtenir el títol de doctor. Fou nomenat cirurgià en cap de l'Hospital civil. De 1849 a 1852 fou conseller general pel Cantó de Perpinyà-Oest. Es va oposar al cop d'Estat de Napoleó III i fou exiliat uns mesos. Després del seu retorn, no va participar en política fins a la caiguda del Segon Imperi Francès.

De 1874 a 1877 fou nomenat president del Consell General dels Pirineus Orientals. En 1876 fou escollit diputat dels Pirineus Orientals pel districte de Ceret, i en 1877 fou escollit senador en substitució de Pierre Lefranc. Ocupà ambdós escons fins a la seva mort el març de 1881.

La seva família comptarà amb molts grans metges, sempre entre les famílies més antigues de Catalunya: els doctors Joseph Denoyes (precursor de la radiologia moderna, gran defensor de la viticultura rossellonesa, mort el 1957), i Paul Denoyes (oftalmòleg, mort en 1969), Paul de Lamer, que va ser elegit alcalde de Perpinyà sense haver sol·licitat mai el mandat, es presentà al consell municipal i dimití immediatament per retornar als seus pacients.

La malacologia[modifica]

Juntament amb les seves preocupacions polítiques, es va apassionar per la malacologia, per a la que va escriure quatre memòries d'un catàleg de mol·luscs terrestres i fluvials de la Catalunya del Nord, enumerant 254 espècies, així com una revisió de les testacelles franceses en les que va reconèixer 14 espècies. Va descriure nombroses espècies noves, principalment el gènere Testacella. Unio aleronii descrita amb el seu col·lega M. Companyo és l'única admesa com a vàlida en tant que subespècie d'Unio mancus.

Publicacions[modifica]

  • 1841 : Notice médicale sur les eaux sulfureuses de Molitg (Pyr.-Orient.). Perpignan: imp. Tastu
  • 1845 : « Description d'une espèce nouvelle de Mulette » (en collaboration avec M. Companyo) dans Bulletin de la Société agricole, scientifique et littéraire des Pyrénées-Orientales, VI : 234-235.
  • 1845 : « Description d'une espèce nouvelle de Physe » dans Bulletin de la Société agricole, scientifique et littéraire des Pyrénées-Orientales, VI : 236.
  • 1848 : Notice sur une épidémie de fièvres intermittentes pernicieuses qui a régné à Salces pendant le mois de décembre 1847. Perpignan.
  • 1870 : « Des Testacelles françaises » dans Ann. malac., I : 145-157, 1 pl.
  • 1872 : « Énumération des Mollusques terrestres et fluviatiles vivants du département des Pyrénées-Orientales » dans 19e bulletin de la Société agricole, scientifique et littéraire des Pyrénées-Orientales, 116 p. + 1 pl. Perpignan.

Notes[modifica]

  1. Capeille, Jean. Dictionnaire de biographies roussillonnaises, 1914. 

Bibliografia[modifica]

  • Capeille, Jean. Dictionnaire de biographies roussillonnaises, 1914. 
  • Adolphe Robert. Dictionnaire des parlementaires français... : depuis le 1er mai 1789 jusqu'au 1er mai 1889... / publ. sous la dir. de MM. Adolphe Robert, Edgar Bourloton et Gaston Cougny (en (francès)). 5 vol.. Edgar Bourloton, 1889-1891. 
  • Anonyme (1886), « Paul Massot » a Revue biographique de la Société malacologique de France, II : 57-60 + 1 pl.

Enllaços externs[modifica]


Càrrecs públics
Precedit per:
Lazare Escarguel
President del
Consell General dels Pirineus Orientals
Blason département fr Pyrénées-Orientales.svg

1874-1877
Succeït per:
Lazare Escarguel