Pierre Varignon

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaPierre Varignon
Pierre Varignon.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1654 Modifica el valor a Wikidata
Caen (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort23 desembre 1722 Modifica el valor a Wikidata (67/68 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Romana Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Caen
Conegut perTeorema de Varignon
Activitat
Director de tesiNicolas Malebranche Modifica el valor a Wikidata
Camp de treballAnàlisi matemàtica Modifica el valor a Wikidata
OcupacióMatemàtiques
OrganitzacióAcadèmia de Ciències de París
Collège Mazarin
Membre de
AlumnesCharles Étienne Louis Camus
Influències
Influències en
Orde religiósCompanyia de Jesús Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralJacques Cassini Modifica el valor a Wikidata
Premis

Pierre Varignon va ser un matemàtic francès dels segles XVII i XVIII.

Vida[modifica]

Varignon era fill d'un constructor de Caen que, tot i no ser ric, va tenir prou diners perquè Varignon estudiés primer al col·legi jesuïta de Caen i després anés a la universitat de la mateixa ciutat,[1] on es va graduar el 1682. Abans, entre 1676 i 1679, va ser ordenat sacerdot.[2]

El 1686, amb el seu amic Charles Irénée de Saint-Pierre,[3] es traslladen a París, on compartiran allotjament, convertint la seva casa en un centre de tertúlies intel·lectuals, a les que assistien sovint Fontenelle, Philippe de la Hire i altres membres de l'Acadèmia de Ciències com Du Verney, Du Hamel, etc.[1] Allà continuen ambdós els seus estudis; teològics els de Saint Pierre, i matemàtics els de Varignon.

El 1687, Varignon publica el seu tractat sobre mecànica, fet que li valdrà ingressar l'any següent a l'Acadèmia de Ciències com a geòmetra. El mateix any és nomenat primer professor de matemàtiques del Collège des Quatre Nations, més conegut com a Collège Mazarin, pel cognom del seu fundador.[4]

Pocs anys després, quan el seu amic Sant Pierre abandona París per Brest, es trasllada a viure al Collège Mazarin, on viurà fins a la seva mort. El substituirà en el seu lloc Lèonor Caron, qui serà el mestre de D'Alembert.[5]

El 1692 coneix Johann Bernoulli a París, el que significarà el començament d'una llarga amistat i d'un intens intercanvi epistolar.[6] Varignon serà, doncs, un fervent defensor del càlcul infinitesimal.

A partir de 1704, també serà professor del Collège Royal i també serà nomenat membre de la Royal Society i de l'Acadèmia de Ciències de Berlin.

Obra[modifica]

Varignon va ser molt conegut en el seu temps, tant és així que molts dels autors de l'època, quan es refereixen a ell, l'anomenen le celèbre Varignon.[7]

Contràriament al que es podria pensar d'aquesta celebritat, només va publicar dos llibres durant la seva vida:

  • 1687 Projet d’une nouvelle méchanique, que ja s'ha referit abans, i
  • 1690 Nouvelles conjectures sur la pesanteur.

L'origen de la seva celebritat es troba, doncs, en el seu ensenyament i en els nombrosos articles i memòries (més d'un centenar) que publica al butlletí de l'Acadèmia.

Els seus deixebles, publicaran de forma pòstuma el contingut de les seves classes:

  • 1725 Éclaircissements sur l’analyse des infiniment petits
  • 1725 Nouvelle mécanique ou statique.. .
  • 1725 Traité du mouvement et de la mesure des eaux coulantes et jaillissantes
  • 1731 Élémens de mathématiques.. .

Els seus treballs, sempre en francès i en un llenguatge assequible, tenen l'interès de mostrar les aplicacions del càlcul infinitesimal a la ciència del moviment i d'utilitzar les relacions entre força i acceleració. Tot i que no desenvolupa idees totalment originals, generalitza els mètodes dels pioners en aquesta branca, prepara el camí per a l'obra de Bernoulli i tradueix al llenguatge leibnizià la mecànica newtoniana.[6]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Sturdy, pàgina 218.
  2. Peiffer, pàgina 133. Això no obstant, Sturdy, pàgina 218, diu que va ser el 1683.
  3. Peiffer, pàgina 133. Això no obstant, Sturdy, pàgina 219, l'anomena Charles Castel, Abbé de Saint Pierre.
  4. Sturdy, pàgina 219 i Peiffer, pàgina 133.
  5. Peiffer, pàgina 126.
  6. 6,0 6,1 Peiffer, pàgina 134.
  7. Peiffer, pàgina 132.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pierre Varignon