Pingüipèdids
Pinguipedidae  | |
|---|---|
 Parapercis hexophtalma (Gran Barrera de Corall)
♀ | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Actinopteri |
| Ordre | Uranoscopiformes |
| Família | Pinguipedidae Günther, 1860 Pinguipedidae |
.svg){kind=icon}
Els pingüipèdids (Pinguipedidae) constitueixen una família de peixos actualment acceptada,[1] tot i que en classificacions anteriors[2][3] s'incloïen entre els Mugiloididae. El seu nom procedeix del llatí pinguis (greix) i del grec pous (peu).[4]
Morfologia
[modifica]Cos allargat i recobert d'escates. Línia lateral única i situada al llarg de tot el cos. Boca terminal i protràctil. 1 única i allargada aleta dorsal, la qual té 4-7 espines curtes i 19-27 radis tous. Aleta anal més curta que la dorsal, amb 1-2 espines i 17-25 radis tous. Aletes pelvianes amb 1 espina i 5 radis tous. Aleta caudal de truncada a força semilunar i amb 13-15 radis ramificats. La inserció de les aletes pelvianes es troba per sota o una mica abans de les pectorals.[5][6]
Ecologia
[modifica]Són peixos d'aigua dolça, salabrosa i marina, els quals es distribueixen per les costes atlàntiques (Amèrica del Sud[7][8] i Àfrica),[9] l'Índic,[10] el mar Roig[11] i el Pacífic[12] (des del Japó[13] i Nova Zelanda[14] fins a les illes Hawaii[15] i Xile).[16] Són hermafrodites, territorials, reproductors pelàgics i formen harems.[6] Són depredadors bentònics de petits invertebrats i peixos.[6]
Gèneres i espècies
[modifica]- Kochichthys (Kamohara, 1961)[17]
- Kochichthys flavofasciatus (Kamohara, 1936)[18]
- Parapercis (Bleeker, 1863)[19]
- Pinguipes (Cuvier, 1829)[20]
- Pinguipes brasilianus (Cuvier, 1829)[21]
- Pinguipes chilensis (Valenciennes, 1833)[22]
- Prolatilus (Gill, 1865)[23]
- Prolatilus jugularis (Valenciennes, 1833)[22]
- Pseudopercis (Miranda-Ribeiro, 1903)[24]
- Pseudopercis numida (Miranda-Ribeiro, 1903)[24][25]
- Pseudopercis semifasciata (Cuvier, 1829)[26]
- Ryukyupercis (Imamura & Yoshino, 2007)[27]
- Ryukyupercis gushikeni (Yoshino, 1975)[28]
- Simipercis (Johnson & Randall, 2006)[29]
Cladograma
[modifica]| Pinguipedidae |
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Referències
[modifica]- ↑ Nelson, J. S., 1994. Fishes of the World. 3a edició. John Wiley & Sons, Nova York. i-xvii + 1-600.
- ↑ Greenwood, P. H., D. E. Rosen, S. H. Weitzman i G. S. Myers, 1966. Phyletic studies of teleostean fishes, with a provisional classification of living forms. Bulletin of the American Museum of Natural History, v. 131 (art. 4): 341-455.
- ↑ Nelson, J. S., 1984. Fishes of the World. 2a edició. John Wiley & Sons, Nova York. i-xv + 1-523.
- ↑ Romero, P., 2002. An etymological dictionary of taxonomy. Madrid, l'Estat espanyol.
- ↑ Lloris, D., 2007. Glosario ilustrado de Ictiología para el mundo hispanohablante. Generalitat de Catalunya. Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural: 967 pp.
- 1 2 3 4 FishBase (anglès)
- ↑ Menezes, N. A., P. A. Buckup, J. L. Figueiredo i R. L. Moura, 2003. Catálogo das espécies de peixes marinhos do Brasil. São Paulo. Museu de Zoologia da Universidade de São Paulo, 160 pp.
- ↑ Rosa, I. L. i R. S. Rosa, 1997. Systematic revision of the South American species of Pinguipedidae (Teleostei, Trachinoidei). Revta Bras. Zool. 14(4):845-865
- ↑ Reiner, F., 1996. Catálogo dos peixes do Arquipélago de Cabo Verde. Publicações avulsas do IPIMAR Núm. 2. 339 p.
- ↑ Letourneur, Y., P. Chabanet, P. Durville, M. Taquet, E. Teissier, M. Parmentier, J.-C. Quéro i K. Pothin, 2004. An updated checklist of the marine fish fauna of Reunion Island, south-western Indian Ocean. Cybium 28(3):199-216
- ↑ Baranes, A. i D. Golani, 1993. An annotated list of the deep-sea fishes collected in the northern Red Sea, Gulf of Aqaba. Isr.l J. Zool. 39:299-336.
- ↑ Myers, R. F., 1999. Micronesian reef fishes: a comprehensive guide to the coral reef fishes of Micronesia. 3a edició revisada i ampliada. Coral Graphics, Barrigada, Guam. 330 p.
- ↑ Kawamura, T., 1980. Seasonal occurrence of fishes at inshore rocky reefs in Shirahana, southern Japan. Jap. J. Ichthyol. 27(3):243-246.
- ↑ Armitage, R. O., D. A. Payne, G. J. Lockley, H. M. Currie, R. L. Colban, B. G. Lamb i L. J. Paul (eds.), 1994. Guide book to New Zealand commercial fish species. Edició revisada. New Zealand Fishing Industry Board, Wellington, Nova Zelanda. 216 p.
- ↑ Borets, L. A., 1986. Ichthyofauna of the northwestern and Hawaiian submarine ranges. J. Ichthyol. 26(3):1-13.
- ↑ Sepúlveda, J. I. V. i G. R. Pequeño, 1985. Fauna íctica del archipiélago de Juan Fernández. Pàgs. 81-91. A: P. Arana (ed.). Escuela de Ciencias del Mar. Universidad Católica del Valparaiso, Valparaíso.
- ↑ Kamohara T., 1961. Additional records of marine fishes from Kochi Prefecture, Japan, including one new genus of the parapercid. Rep. Usa Mar. Biol. Stn. v. 8 (núm. 1). 1-9.
- ↑ Kamohara, T., 1936. Supplementary note on the fishes collected in the vicinity of Kôchi-shi (IX). Dobutsugaku Zasshi = Zoological Magazine Tokyo, v. 48 (núm. 6): 306-311.
- ↑ Bleeker P., 1863. Onzième notice sur la faune ichthyologique de l'île de Ternate. Neder. Tijdschr. Dierk. v. 1. 228-238
- ↑ Cuvier G. i Valenciennes A., Histoire naturelle des poissons. Tome troisième. Suite du Livre troisième. Des percoïdes à dorsale unique à sept rayons branchiaux et à dents en velours ou en cardes. Hist. Nat. Poiss. 1829. v. 3. i-xxviii + 2 pp. + 1-500.
- ↑ Cuvier, G., 1829. Le Règne Animal, distribué d'après son organisation, pour servir de base à l'histoire naturelle des animaux et d'introduction à l'anatomie comparée. Edition 2. V. 2: i-xv + 1-406.
- 1 2 Cuvier, G. & Valenciennes, A., 1833. Histoire naturelle des poissons. Tome neuvième. Suite du livre neuvième. Des Scombéroïdes. Historie naturelle des poissons. v. 9: i-xxix + 3 pp. + 1-512, Pls. 246-279.
- ↑ Gill T. N., On the genus Caulolatilus. Proc. Acad. Nat. Sci. Phila. 1865. v. 17. 66-68.
- 1 2 Miranda Ribeiro A. de, 1903. Pescas do "Annie." Bol. Soc. Nac. Agric., Rio de Janeiro, 1903 (núms. 4-7). ?144-196 (1-53 + 50a).
- ↑ Venerus, L. A., D. E. Galván, A. J. Irigoyen i A. E. Gosztonyi, 2007. First record of the namorado sandperch, Pseudopercis numida (Miranda-Ribeiro, 1903) (Pinguipedidae; Osteichthyes), in Argentine waters. J. Appl. Ichthyol. 23 (2007):110-112.
- ↑ Cuvier, G. & A. Valenciennes, 1829. Histoire naturelle des poissons. Tome troisième. Suite du Livre troisième. Des percoïdes à dorsale unique à sept rayons branchiaux et à dents en velours ou en cardes. Hist. Nat. Poiss. v. 3: i-xxviii + 2 pp. + 1-500, Pls. 41-71
- ↑ Imamura, H. & Yoshino, T., 2007. Ryukyupercis, a new genus of pinguipedid fish for the species Parapercis gushikeni (Teleostei: Perciformes) based on the phylogenetic relationships of the family. The Raffles Bulletin of Zoology, Supplement No. 14: 93-100.
- ↑ Yoshino, T., 1975. Parapercis gushikeni, a new mugiloid fish from the Ryukyu Islands. Publ. Seto Mar. Biol. Lab. v. 22 (núm. 5): 343-346.
- ↑ Johnson, J. W. & Randall, J. E., 2006. Simipercis trispinosa, a new genus and species of sandperch (Perciformes: Pinguipedidae) from eastern Australia. Memoirs of Museum Victoria, 63 (1): 57–64.
- ↑ The Taxonomicon (anglès)
- ↑ Catalogue of Life (anglès)
- ↑ Encyclopedia of Life (anglès)
- ↑ BioLib (anglès)
- ↑ UNEP-WCMC Species Database[Enllaç no actiu] (anglès)
- ↑ The Animal Diversity Web (anglès)
- ↑ AQUATAB (txec)
- ↑ ITIS (anglès)
Galeria
[modifica]
Scorpaenopsis cotticeps i Parapercis pulchella
Parapercis haackei
Parapercis roseoviridis
Parapercis millepunctata fotografiat a les illes Maldives.
Parapercis snyderi
Parapercis clathrata fotografiat a Timor Oriental.
Parapercis gilliesii
Parapercis cylindrica fotografiat a Sulawesi.
Parapercis colias
Parapercis xanthozona (il·lustració del 1866)
.png)
-APiazza.JPG)
.gif){kind=small}
.jpg){kind=small}
