Pinus strobus
 Grup de pins Pinus strobus | |
| Estat | |
|---|---|
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Classe | Pinopsida |
| Ordre | Pinales |
| Família | Pinaceae |
| Gènere | Pinus |
| Espècie | Pinus strobus L. |
 | |
Pinus strobus o pi de Weymouth, en anglès té els noms comuns de: eastern white pine, white pine, northern white pine, Weymouth pine, i soft pine[1] és un gran pi i planta nativa de l'est d'Amèrica del Nord. Es troba des de l'illa de Terranova, passant per la regió dels Great Lakes a Manitoba i Minnesota, i pel sud per la Conca del Mississippi i els Apalatxes a Georgia i l'estat de Mississippi.[2]
Pels amerindis iroquesos és l'Arbre de la Pau [3] per George Weymouth que el va portar a Anglaterra el 1620.
Contingut
Descripció[modifica]
Com en tots els membres del subgènere Strobus, les fulles són en grups de 5 (rarament 3 o 4)
La seva pinya és prima de 8 a 16 cm de llargada. Els pinyons fan de 4 a 5 mm de llargada i tenen una ala prima.
Poden viure 200 a 250 anys, alguns arriben als 400 o més.
Aquesta espècie de pi és la més alta de l'est d'Amèrica del Nord, pot arribar als 70 m d'alt.[4] TPerò actualment els més alts fan entre 50 a 58 metres.[5]
Usos[modifica]
- Pals, molt importants en l'època dels vaixells de fusta
- Fusta, actualment es cultiven en plantacions forestals. l'any 1620 el Capità George Weymouth els importà a Anglaterra i en va fer plantacions que fracassaren per les malalties de fongs.
- Medicinal, les seves fulles tenen cinc vegades més vitamina C que la llimona i se'n pot fer una bona infusió. El seu càmbium és comestible i és una font de resveratrol.
Referències[modifica]
- ↑ Carey, Jennifer H. 1993. Pinus strobus. In: Fire Effects Information System, [Online]. U.S. Department of Agriculture, Forest Service, Rocky Mountain Research Station, Fire Sciences Laboratory (Producer). 2013, August 12 accessed 12 August 2013
- ↑ USDA: Native distribution map for Pinus strobus, accessed 1.13.2013
- ↑ Moore, Gerry; Kershner, Bruce; Craig Tufts; Daniel Mathews; Gil Nelson; Spellenberg, Richard; Thieret, John W.; Terry Purinton; Block, Andrew. National Wildlife Federation Field Guide to Trees of North America. New York: Sterling, 2008, p. 77. ISBN 1-4027-3875-7.
- ↑ Beck, D.E. «Height-Growth Patterns and Site Index of White Pine in the Southern Appalachians». Forest Science, 17, 2, 1971, pàg. 252–260.
- ↑ NTS—Native Tree Society
- Conifer Specialist Group (1998). Pinus strobus. Llista Vermella de la UICN, Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2006. Consultat el 12 maig 2006 (en anglès).
- Pinetum.org: Cone photo from Arboretum de Villardebelle
- Eastern Native Tree Society - Boogerman Pine photo gallery
- The Monday Garden: The Eastern White Pine
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pinus strobus |
- Pinus strobus (en anglès). Encyclopedia of Life.
- USDA Plants Profile for Pinus strobus (eastern white pine)
- EFLORAS—Flora of North America: Pinus strobus treatment
- EFLORAS: P. strobus Distribution map
- Gymnosperm Database: Pinus strobus
- Bioimages.vanderbilt.edu: Pinus strobus images
- Pinus strobus — U.C. Photo gallery
|
