Pinus strobus

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'ésser viuPinus strobus
Pinus strobus trees.jpg
Grup de pins Pinus strobus
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
IUCN 42417
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
ClassePinopsida
OrdrePinales
FamíliaPinaceae
GènerePinus
EspèciePinus strobus
L.
Modifica les dades a Wikidata

Pinus strobus o pi de Weymouth, en anglès té els noms comuns de: eastern white pine, white pine, northern white pine, Weymouth pine, i soft pine[1] és un gran pi i planta nativa de l'est d'Amèrica del Nord. Es troba des de l'illa de Terranova, passant per la regió dels Great Lakes a Manitoba i Minnesota, i pel sud per la Conca del Mississippi i els Apalatxes a Georgia i l'estat de Mississippi.[2]

Pels amerindis iroquesos és l'Arbre de la Pau [3] per George Weymouth que el va portar a Anglaterra el 1620.


Descripció[modifica]

P. strobus fulles

Com en tots els membres del subgènere Strobus, les fulles són en grups de 5 (rarament 3 o 4)

P. strobus,pinya

La seva pinya és prima de 8 a 16 cm de llargada. Els pinyons fan de 4 a 5 mm de llargada i tenen una ala prima.

Poden viure 200 a 250 anys, alguns arriben als 400 o més.

Aquesta espècie de pi és la més alta de l'est d'Amèrica del Nord, pot arribar als 70 m d'alt.[4] TPerò actualment els més alts fan entre 50 a 58 metres.[5]

Usos[modifica]

  • Pals, molt importants en l'època dels vaixells de fusta
  • Fusta, actualment es cultiven en plantacions forestals. l'any 1620 el Capità George Weymouth els importà a Anglaterra i en va fer plantacions que fracassaren per les malalties de fongs.
  • Medicinal, les seves fulles tenen cinc vegades més vitamina C que la llimona i se'n pot fer una bona infusió. El seu càmbium és comestible i és una font de resveratrol.

Referències[modifica]

  1. Carey, Jennifer H. 1993. Pinus strobus. In: Fire Effects Information System, [Online]. U.S. Department of Agriculture, Forest Service, Rocky Mountain Research Station, Fire Sciences Laboratory (Producer). 2013, August 12 accessed 12 August 2013
  2. USDA: Native distribution map for Pinus strobus, accessed 1.13.2013
  3. Moore, Gerry; Kershner, Bruce; Craig Tufts; Daniel Mathews; Gil Nelson; Spellenberg, Richard; Thieret, John W.; Terry Purinton; Block, Andrew. National Wildlife Federation Field Guide to Trees of North America. New York: Sterling, 2008, p. 77. ISBN 1-4027-3875-7. 
  4. Beck, D.E. «Height-Growth Patterns and Site Index of White Pine in the Southern Appalachians». Forest Science, 17, 2, 1971, pàg. 252–260.
  5. NTS—Native Tree Society

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pinus strobus Modifica l'enllaç a Wikidata