Pitàgores de Reggio

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Per a altres significats, vegeu «Pitàgores (desambiguació)».
Infotaula de personaPitàgores de Reggio
Pitagora da Reggio - Louvre - Statua di un suonatore di lira.jpg
Dades biogràfiques
Naixement segle VI aC
Samos
Mort segle V aC
Activitat professional
Ocupació Escultor
Mestres Clearc de Rhègion
Obra
Obres destacades Q3720136
Modifica dades a Wikidata

Pitàgores de Reggio (Reggio de Calàbria cap a la primera meitat del segle V aC - segle V aC) va ser un dels més famosos escultors de l'antiga Grècia. També se'l coneix com Pitàgores de Samos[a] per el seu probable naixement a Samos.[1][2]

Durant algun temps es va mantenir la confusió que hi havia hagut dos escultors anomenats un «Pitàgores de Reggio» i un altre «Pitágores de Samos», els estudis d'epigrafia han confirmat que únicament en va existir un de fet.[3] Els escriptors moderns en consideren cert que aquests dos eren el mateix artista, i que aquest Pitàgores va ser un dels exiliats de l'illa de Samos a Grècia que es va mudar a Zancle a començaments del segle V aC. i va caure sota el poder del tirà Anaxilaos de Rhegion.[4]

Plini el situa a l'olimpíada 87 (432 aC) junt amb Agelades, Cal·ló, Policlet, Miró, Escopes i altres, però aquesta ubicació cronològica podria no ser exacte. Fou el primer a fixar especial atenció a l'orde i la proporció i Plini diu que fou el primer que va expressar amb cura els muscles, venes i cabell. Fou en aquest sentit un precursors de l'art que després es va perfeccionar amb Fídies i Policlet a Atenes i Argos.

La seva obra principal foren estàtues d'atletes. Entre Plini i Pausànies es pot reconstruir el nom de les seves obres; Astylus, pancratista a Delfos, Leontiscus de Messana, guanyador olímpic de lluita, Protolaus de Mantinea, Elthymus, Dromeus d'Estímfal, Mnaseas de Cirene conegut per Libys, i el seu fill Cratisthenes, una figura nua (potser Hèrcules), una figura anomenada Claudicans, dos Apol·los, un Perseu alat, Europa asseguda a un brau, Eteocles i Polyneices i una estàtua de Dionysus,

Plini diu que va tenir com a deixeble al seu nebot (fill de la seva germana) Sostrat.

Biografia[modifica]

Va néixer a Rhegion (actual Reggio, Calàbria), ciutat de la Magna Grècia, però és provable que Pitàgores naixés a Samos, tanmateix, és cert que va viure i va treballar en Reggio, on va ser deixeble del gran mestre Clearc de Reggio.[5] El jove Pitàgores, no només va superar el seu mestre, sinó també a tots els escultors que van viure abans que ell, se li conta com entre els cinc més famosos escultors grecs, després de Fídies. De fet va realitzar nombroses obres creades a moltes polis gregues i magna-greges d'Atenes a Siracusa.

Obres[modifica]

Pitàgores de Reggio va ser el primer escultor a tenir en compte les proporcions de les estàtues i tenir una atenció especial amb els més petits detalls com els cabells, les artèries i les venes. Les característiques de la seva obra, descrita pels experts més reconeguts a l'estatuària grega li han atribuït moltes obres mestres, i ha tingut el suport de la tesi de molts historiadors contemporani com un dels autors més provables de les estàtues de bronze dels Guerrers de Riace, màxim exemple de l'escultura grega.

A un passatge de Plini el Vell relata que Pitàgores de Reggio va superar a Fídies, Miró i Policlet, considerant el més gran escultor de l'art clàssic, en particular, referint-se a l'art de Miró Plini diu:

« "Pitàgores de Reggio ho va superar a Itàlia amb el Pancratiaste dedicat a Delfos [...] També Astila que s'observa a Olímpia [...] a Siracusa després va fer un Zoppo (identificat com Filottete) de tal manera que també els que ho miren senten el dolor de la ferida [...] Pitàgores va ser el primer de reproduir els tendons i les venes i el primer de tractar el cabell amb més delicadesa que d'altres, subdividint-ho amb més precisió. »
Plini el Vell

Moltes són les obres de Pitàgores de Reggio, diverses estàtues d'esportistes com el corredor Astila, i també el púgil Eutim i Cratillo Mantineo; el bronze que representa a Zeus en la forma d'un bou que transporta a Europa,filla d'Agenor, el famós cap de Perseu conservat al Museu Britànic de Londres i se li atribueix també l'estàtua de l'Auriga de Delfos.[6]

Galleria[modifica]

Notes[modifica]

  1. No s'ha de confondre amb Pitàgores el filòsof també anomenat Pitàgores de Samos. En aquella època a molts personatges rellevants se'ls anomenava amb el topònim seguit del nom.

Referències[modifica]

  1. Gáurico, Gáurico. Sobre la escultura (en castellà). AKAL, 1989, p. 291. ISBN 9788476003657 [Consulta: 23 novembre 2017]. 
  2. Historia AantigA Universal II. EL Mundo Griego (en castellà). UNED, 2014. ISBN 9788436268379 [Consulta: 23 novembre 2017]. 
  3. Pijoan, José; Cossío, Manuel B. Summa Artis: historia general del arte - Volumen 4 (en castellà). Esdpasa Calpe, 1944, p. 174. 
  4. Pollit, Jerome Jordan. The Art of Ancient Greece: Sources and Documents (en anglès). Cambridge: Cambridge University Press, 1990, p. 43–46. ISBN 0-521-27366-8. 
  5. Diccionario historico o Biografia universal, Volumen 10. libreria de Narciso Oliva, 1833; digitalitzat. 
  6. Vidal Guzmán, Gerardo. Retratos de la antigüedad griega. Universitari, p. 100. ISBN 9789561115842. 

Bibliografia[modifica]

  • Martín, Roland. Diccionario de la civilización griega. Barcelona, Ediciones Destino, 1972. D.L.: B. 26323-72 (castellà).