Pixacà

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'ésser viuPixacà
Amanita pantherina
Amanita pantherina 1.JPG
Bolet
Píleu

Capell pla

Himenòfor

Làmina

Làmina

Himeni lliure

Edibilitat

Bolet tòxic

Estípit

Estípit amb volva i anell

Color de les espores

Blanc

Ecologia

Micoriza

Estat de conservació
Segur
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneFungi
ClasseAgaricomycetes
OrdreAgaricales
FamíliaAmanitaceae
GènereAmanita
EspècieAmanita pantherina
(DC. ex Fr.) Krombh.
Nomenclatura
Basiònim Agaricus pantherinus Tradueix
Modifica les dades a Wikidata

El pixacà,[1] també anomenat pigat bord o pigat (Amanita pantherina, del grec pánther, que vol dir "pantera", al·ludint al color i al pigallat del barret d'aquest bolet, semblant a la pell d'una pantera) és un bolet amb el típic desenvolupament de les amanites.

Morfologia[modifica]

Exemplar vell de pixacà

Té un barret de fins a 12 cm de ròdol, amb el marge estriat, de color molt variable des del crema o beix fins al bru fosc o marró xocolata, amb abundants restes del vel fragmentat en esquames d'un blanc net, que es manté sense tacar-se ni enfosquir-se, fins i tot quan el bolet és vell. Les làmines són blanques i lliures.

El peu, que també és blanc, porta un anell poc evident que es disgrega amb facilitat. A la part de baix, les restes del vel que haurien de conformar la volva es limiten a dibuixar uns cèrcols disposats com la rosca d'un vis.

La carn blanca no fa a penes olor en els bolets joves. Els més vells fan pudor.

Hàbitat[modifica]

Surt al sotabosc dels boscos caducifolis i mixtos, i també a les brolles d'estepes i brucs.

Toxicitat[modifica]

És un bolet tòxic. Ocasiona trastorns digestius més forts encara que els produïts pel reig bord, però no porta els principis actius causants de les al·lucinacions. És totalment rebutjable i fàcil de reconèixer.

Cal vigilar la possible confusió d'aquest bolet amb altres de similar fesomia, comestibles, com la cua de cavall (A. rubescens) i la cua de cavall grossa (A. spissa).[2]

Referències[modifica]

  1. Cuello Subirana, Josep. Els noms dels bolets. Bellaterra: Lynx, 2007, p. 493. ISBN 978-84-96553-39-2. 
  2. Pascual, Ramon: Els bolets (on surten, com es coneixen, com es cuinen). Editorial Pòrtic, S.A., Barcelona, octubre del 1997. Col·lecció Els manuals de Pòrtic, núm. 1. ISBN 84-7306-965-X, planes 102-103.
  • Régis Courtecuisse & Bernard Duhem: Guide des champignons de France et d'Europe (Delachaux & Niestlé, 1994-2000).

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pixacà Modifica l'enllaç a Wikidata
  • Marcel Bon : Champignons de France et d'Europe occidentale (Flammarion, 2004)
  • Dr Ewaldt Gerhardt: Guide Vigot des champignons (Vigot, 1999) - ISBN 2-7114-1413-2
  • Roger Phillips : Les champignons (Solar, 1981) - ISBN 2-263-00640-0
  • Thomas Laessoe, Anna Del Conte : L'Encyclopédie des champignons (Bordas, 1996) - ISBN 2-04-027177-5
  • Peter Jordan, Steven Wheeler : Larousse saveurs - Les champignons (Larousse, 1996) - ISBN 2-03-516003-0
  • G. Becker, Dr L. Giacomoni, J Nicot, S. Pautot, G. Redeuihl, G. Branchu, D. Hartog, A. Herubel, H. Marxmuller, U. Millot et C. Schaeffner : Le guide des champignons (Reader's Digest, 1982) - ISBN 2-7098-0031-4
  • Henri Romagnesi: Petit atlas des champignons (Bordas, 1970) - ISBN 2-04007940-8
  • Larousse des champignons édition 2004 sous la direction de Guy Redeuilh - ISBN 2-03-560338-2