Plectreurys tristis

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuPlectreurys tristis
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumArthropoda
ClasseArachnida
OrdreAraneae
FamíliaPlectreuridae
GènerePlectreurys
EspèciePlectreurys tristis
Simon, 1893.[1]
Nomenclatura
Sinònim taxonòmic Plectreurys bispinosus Chamberlin, 1942
Modifica les dades a Wikidata

Plectreurys tristis és una espècie d'aranyes araneomorfes de la família dels plectrèurids (Plectreuridae).[2] Fou descrit per primera vegada l'any 1893 per Simon.[1] En anglès les anomenen primitive hunting spiders (aranyes caçadores primitives).[3]

Es troben en l'Amèrica del Nord, en la part occidental, Amèrica Central i Mèxic.[2] Produeixen un verí que conté un grup de pèptids insecticides anomenats plectoxines.[3]

Descripció[modifica]

Plectreurys tristis són aranyes grans. El mascle pot fer 12 mm de cos, i uns 25 mm amb les potes esteses. Les femelles són més grans. El cefalotòrax i les potes són d'un color marró fosc i sense marques. A diferència d'altra espècies relacionades, les potes són robustes i densament peludes, però desproveïda d'espines llargues.[4] Tenen vuit ulls arranjats en dues files.[5]

Ecologia i comportament[modifica]

Plectreurys tristis són habitants de regions àrides i semiàrides del sud-oest d'Amèrica del Nord, incloent-hi Califòrnia, Nevada, Idaho, Arizona i Utah. S'han observat també a l'Amèrica Central i Mèxic. Es poden trobar en deserts, boscos secs, i boscos de coníferes fins a 2.000 m d'altitud. Construeixen teranyines sota roques, fusta i altres materials disponibles en les seques terres dels seus hàbitats naturals. Han ocupat també zones urbanes. En general, només les femelles i els exemplars immadures es queden a la teranyina; els mascles adults es passegen de nit.[4] NO tenen una bona visió però el verí és potent per matar o paralitzar altres aràcnids.[6]

Verí[modifica]

El verí de Plectreurys tristis conté diversos compostos complexos. El verí és un Blocador dels canals de calci.[7] El primer compost detectat va ser N,N'-bis (4-guanidinobutil) oxalamida, el component principal, que té efectes desconeguts[8] A més a més, hi ha aproximadament 50 toxines pèptides diferents. Els pèptids biològicament més actius es denominen col·lectivament pectoxines i presenten elevades activitats insecticides sobre insectes com els lepidòpters.[3]

El primer cas clínic de picada de P. tristis fou informada el 1991. Un noi de 15 anys va ser mossegat en el vedell de la cama al comtat de Kern, Califòrnia. Inicialment va experimentar dolor sever, edema i pal·lidesa en el lloc de la ferida. Després de 15 a 30 minuts, la seva cama es va adormir i el procés va durar aproximadament una hora. Llavors, l'entumiment va disminuir gradualment. Després de 2 hores, tots els símptomes van desaparèixer sense intervenció mèdica.[9][10]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Simon, E. (1893a). Histoire naturelle das araignées. Paris 1, 257-488.
  2. 2,0 2,1 (anglès) Referència World Spider Catalog: Plectreurys tristis Simon, 1893 en la família Plectreuridae +base de dades}
  3. 3,0 3,1 3,2 «Isolation and sequencing of insecticidal peptides from the primitive hunting spider, Plectreurys tristis (Simon)». J Biol Chem, 269, 15, 1994, pàg. 11098–11101. PMID: 8157635.
  4. 4,0 4,1 Richard A. Bradley. Common Spiders of North America. University of California Press, 2012, p. 183. ISBN 9780520954502. 
  5. William H. Robinson. Urban Insects and Arachnids: A Handbook of Urban Entomology. Cambridge University Press, 2005, p. 415. ISBN 9780521812535. 
  6. Minch EW «Predatory behaviour in Plectreurys tristis (Araneae: Plectreuridae)». Bulletin of the British Arachnological Society, 4, 2, 1977, pàg. 77–79.
  7. «Evidence of mammalian Ca2+ channel inhibitors in venom of the spider Plectreurys tristis». Toxicon, 31, 10, 1993, pàg. 1249–1256. DOI: 10.1016/0041-0101(93)90398-3. PMID: 8303719.
  8. «Identification of bis(agmatine)oxalamide in venom from the primitive hunting spider, Plectreurys tristis (Simon)». Toxicon, 31, 7, 1993, pàg. 920–940. DOI: 10.1016/0041-0101(93)90229-c. PMID: 8212038.
  9. «Human envenomization by Plectreurys tristis Simon (Araneae: Plectreuridae): a case report». J Med Entomol, 28, 3, 1991, pàg. 477–478. PMID: 1875380.
  10. Jerome Goddard. Physician's Guide to Arthropods of Medical Importance. 4. CRC Press, 2002, p. 310. ISBN 9781420040258. 

Enllaços externs[modifica]