Policarp d'Esmirna

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personasant Policarp
Burghers michael saintpolycarp.jpg
Gravat del s. XVII
Nom original Πολύκαρπος Σμύρνος
 Bisbe 

Dades biogràfiques
Naixement Πολύκαρπος (Polykarpos)
ca. 80
Àsia Menor?
Mort ca. 166
Esmirna
Activitat professional
Ocupació Teòleg, sacerdot i Sant
Època Imperi Romà
bisbe, màrtir; Patriarca; Theophoros
Commemoració a Tota la cristiandat
Festivitat 23 de febrer (Occident); 26 de gener (Orient)
Fets destacables Bisbe d'Esmirna; Pare apostòlic de l'Església
Iconografia Com a bisbe, en una foguera
Modifica dades a Wikidata

Policarp d'Esmirna (Polycarpus, Πολύκαρπος) (Àsia Menor, ca. 80 - Esmirna, ca. 166) fou un escriptor grec cristià del segle II. És venerat com a sant a tota la cristiandat.

Biografia[modifica]

Com que es diu que hauria mort amb 86 anys i la data de la mort s'ha calculat el 166 (però de fet l'any exacte no es coneix), hauria nascut vers l'any 80. El bisbe d'Esmirna Bucolus el va ordenar diaca i va predicar entre pagans, jueus i heretges; després fou ordenat prevere pel mateix Bucolus i a la mort d'aquest, fou ordenat bisbe al seu lloc. Se suposa que era bisbe d'Esmirna quan Ignasi d'Antioquia va passar per la ciutat de camí cap a Roma, en una data entre el 107 i el 116.

Policarp va visitar Roma durant el pontificat d'Anicet I (vers 155 a 166), probablement a l'inici, davant del qual va defensar l'ús del quartdecimà a la datació de la Pasqua, sense arribar a cap acord.[1] Va refutar als gnòstics i va lluitar contra els marcionites i valentinians.

La seva obra principal és la “Carta als cristians de Filipos” (Epistola ad Philippenses), però va escriure altres epístoles.

Va morir màrtir potser durant la persecució sota Marc Aureli i Luci Ver. Policarp va fugir d'Esmirna i es va refugiar al camp; es diu que tres dies abans de ser agafat va tenir un somni sobre la seva mort. Una vegada agafat (fou denunciat sota tortura per un noi, i encara que hagués pogut fugir no ho va voler fer) fou cremat viu.

És considerat sant per l'església llatina i grega i la seva memòria es commemora el 23 de febrer i el 26 de gener respectivament. Un fragment de la seva vida escrit per un escriptor de nom Pioni (Pionius) apareix a l'Acta Sanctorum Januarii.

Devoció a Barcelona[modifica]

Pel fet que el 26 de gener de 1641, dia de la seva festivitat, va tenir lloc la victòria a la Batalla de Montjuïc, sant Policarp va ésser tingut com a protector de les tropes catalanes: es va dir que havia aparegut sobre la porta de Santa Madrona de la muralla per encoratjar l'exèrcit català. Per commemorar aquesta suposada protecció, es col·locà una imatge del sant a l'església dels Sants Just i Pastor i una altra a l'església del Pi.

També fou venerat contra el mal d'orelles, i l'oli de les llànties del seu altar era tingut com a remeier.

Referències[modifica]

Vegeu també[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Policarp d'Esmirna Modifica l'enllaç a Wikidata