Pomacanthus semicirculatus

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuPomacanthus semicirculatus modifica
X Pomacanthus semicirculatus 2prg.jpg
modifica
Enregistrament
[[Fitxer:Evolution-of-High-Trophic-Diversity-Based-on-Limited-Functional-Disparity-in-the-Feeding-Apparatus-pone.0024113.s010.ogv modifica|300px]]
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
UICN165851 modifica
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdrePerciformes
FamíliaPomacanthidae
GènerePomacanthus
EspèciePomacanthus semicirculatus modifica
F.Cuvier, 1831

El peix àngel semicircular o de taca groga (Pomacanthus semicirculatus) és un peix marí, de la família dels Pomacanthidae, ordre Perciformes.

Morfologia[modifica]

Té la morfologia típica de la seua família: cos comprimit lateralment i ovalat, amb una espina preopercular situada prop del naixement de la brànquia, a la zona denominada preopèrcul. Aquesta espina apareix en els animals des de l'etapa juvenil. Té 13 espines dorsals, entre 20 i 23 radis tous dorsals, 3 espines anals i entre 18 i 22 radis tous anals.[1]

La coloració en varia, com en moltes espècies del gènere, depenent de l'edat. Els juvenils en són de color blau fosc amb línies semicirculars de color blau clar que s'alternen amb d'altres blanques. Aquesta coloració és molt semblant a la dels juvenils de l'espècie Pomacanthus imperator, i la diferència més notòria n'és que la línia blanca en forma de "C", situada a la part posterior del cos, en el cas de P. imperator és més tancada, i a dins té una línia en forma ovoide, i altres en forma de cercles situades a les aletes anal i dorsal. Mentre que el P. semicirculatus juvenil, tant dins de la "C", com a les aletes, té petites línies irregulars allargades.

El canvi de la coloració juvenil a l'adulta es produeix quan els individus tenen entre 8 i 16 cm de llarg. La coloració dels adults és sobretot en tons blau elèctric cap a la part posterior, amb un clapejat regular en blau clar; presenten tonalitats oliva i groc a la part anterior del cos, aletes pectorals, zona inferior del cap i ventre. Les aletes dorsal i anal es perllonguen en un filament, amb les puntes en groc.

Arriba als 40 cm de llarg.[2]

Se n'ha confirmat una longevitat de 21 anys en captivitat.

Hàbitat i capteniment[modifica]

És una espècie comuna i de població estable. Sol veure's en llacunes protegides d'esculls coral·lins. Els adults solen trobar-se en coves, solitaris o en parella. Els juvenils prefereixen aigües assolellades d'esculls amb substrats sorrencs. Es protegeixen entre coralls.[3][4]

Tenen un rang de profunditat d'entre 1 i 40 m, tot i que se n'han trobat entre 0,5 i 96 m, i en un rang de temperatura entre 26 i 29ºC.[1][5]

Distribució geogràfica[modifica]

Es distribueix a l'oceà Indo-Pacífic, des de la costa est africana, Eritrea a Sud-àfrica, fins a les illes Fiji, Tonga i Samoa del Pacífic central. És una espècie nadiua d'Aràbia Saudita, Austràlia, Bangladesh, Birmània, Cambodja, la Xina, Illes Cocos, Comores, Filipines, Fiji, Índia (Andaman, Nicobar), Indonèsia, Japó, Jordània, Kenya, Madagascar, Malàisia, Maldives, Maurici, Mayotte, Micronèsia, Moçambic, illa Navidad, Nova Caledònia, Oman, Palau; Papua Nova Guinea, Reunió, Illes Salomó, Samoa, Seychelles, Singapur, Somàlia, Sud-àfrica, Sri Lanka, Sudan; Taiwan, Tanzània, Tailàndia, Tonga, Vanuatu, Vietnam, Wallis i Futuna, Iemen i Djibouti.

Alimentació[modifica]

Omnívor, en la natura es nodreix d'esponges, tunicats i diverses macroalgues.

Reproducció[modifica]

Presenten dimorfisme sexual, els mascles són més grossos, més pàl·lids i amb les aletes dorsals i anals més clapejades que les femelles.

Són de fertilització externa: alliberen els ous, més de 10.000, i l'esperma simultàniament. La fresa ocorre abans del vespre. Tant mascles com femelles s'aparien amb diferents parelles en la mateixa nit.

Resiliència: mitjana, població duplicada en un temps mínim d'1,4-4,4 anys.[1]

Galeria[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 http://www.fishbase.org/summary/Pomacanthus-semicirculatus.html FishBase.
  2. Sommer, C., W. Schneider and J.-M. Poutiers, (1996) (en anglés) FAO species identification field guide for fishery purposes. The living marine resources of Somalia. FAO, Rome. 376 p.
  3. Pyle, R. (2001) (en anglés) Pomacanthidae: Angelfishes. In: K.E. Carpenter and V.H. Niem (eds), FAO species identification guide for fishery purposes. The living marine resources of the Western Central Pacific. Bony fishes part 3 (Menidae to Pomacentridae), pp. 3266-3286. FAO, Rome, Italy.
  4. Sano, M., M. Shimizu and Y. Nose, (1984) (en anglés) Food habits of teleostean reef fishes in Okinawa Island, southern Japan. University of Tokyo Bulletin, no. 25. v,128p. University of Tokyo Press, Tokyo, Japan. 128 p.
  5. http://www.iobis.org/mapper/?taxon_id=496028 IOBIS: Sistema d'Informació Biogeogràfica Oceànica. Consultat el 9 d'octubre de 2016.

Bibliografia[modifica]

  • Myers, R.F., (1991) (en anglès) Micronesian reef fishes. Second Ed. Coral Graphics, Barrigada, Guam. 298 p.
  • Sprung, Julian i Delbeek, J.Charles. (en anglès) The Reef Aquarium. Ricordea Publishing. 1994.
  • Debelius, Helmut i Baensch, Hans A. Atles Marí. Mergus. 1997.
  • Michael, Scott W. (en anglès) Reef aquarium fishes. Microcosm.T.F.H. 2005.
  • Nilsen, A.J. i Fossa, S.A. (en anglès) Reef Secrets. TFH Publications .2002.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pomacanthus semicirculatus
Podeu veure l'entrada corresponent a aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.