Ponç de Trípoli
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Mort | 25 març 1137 (Gregorià) Terra Santa |
| Causa de mort | Mort en combat |
| Activitat | |
| Ocupació | aristòcrata |
| Altres | |
| Títol | Comte de Trípoli (1112–1137) |
| Família | Casa de Tolosa |
| Cònjuge | Cecília de França (1112 (Gregorià), 1115 (Gregorià)–1137 (Gregorià)) |
| Fills | Ramon II de Trípoli |
| Pares | Bertran de Sant Gèli i Helie de Burgundy |
| Germans | Guy II de Ponthieu i Joan I d'Alençon |
Ponç de Tolosa o Ponç de Trípoli (vers 1096 † 1137) fou comte de Trípoli de la casa roergata de Tolosa, del 1112 a 1137. Era fill de Bertran I de Tolosa (a vegades Bertran II de Tolosa) més conegut com a Bertran I de Sant Gèli, i d'Elena de Borgonya.
Biografia[modifica]
Fou nomenat comte a l'edat de 15 anys, a la mort del seu pare, i la successió no va plantejar problemes. Per apaivagar-se la rivalitat amb Antioquia, la seva educació militar fou confiada a Tancred de Galilea, i després es casà amb la seva vídua Cecília de França.[1][2] La seva esposa aportà al matrimoni dos castells: Rugia i Arcekar, i el sogre li transferí en el seu testament el Crac dels Cavallers.[3]
El 1113 Ponç participà amb Roger de Salern en la campanya militar contra l'atabeg de Mossul[4] i el 1115 acompanyant-lo de camí a Apamea participà en la batalla de Sarmin.[5]
El 1118, a la mort del rei Balduí I de Jerusalem, es va reconèixer vassall del seu successor, el rei Balduí II de Jerusalem, a condició que Balduí II anés al seu castell i el rei s'avingué.[6] L'emperador romà d'Orient Aleix I Comnè va morir el mateix any i els francs van haver de fer front a un Islam que s'organitzava i intentava unificar-se, sota la direcció de Zengi, atabeg de Mossul i d'Alep. Aquest últim intentava dominar el califat, situat a Bagdad, abans d'unificar la Síria musulmana i d'atacar els croats, cosa que va donar un respir a aquests últims.
Una guerra de desgast s'instal·là fins al 1135, data en què Zengi va passar a l'ofensiva contra Antioquia. La primera derrota fou el 1119 quan, Roger de Salern no esperà a la seva arribada en l'anomenat Ager Sanguinis.[7] La següent gran derrota fou el 1125 en la batalla d'Azaz, després del qual s'acordà una treva.[8] A començaments del 1126 Ponç demanà suport a Balduí II per muntar setge a Rafanea.[9]
El 1132, Alícia, princesa d'Antioquia entrà en rebel·lió contra el regent Folc V d'Anjou i Ponç decidí secundar-la.[10] Establí el seu quarter general a prop de Castell Roig, on fou derrotat per Folc i després van fer les paus.[11]Aquell any els turcmans atacaren Montferrand i Ponç hagué de demanar suport a Folc, però no va poder evitar que capturessin el seu fill Ramon.[12]
Zengi va reconquerir un gran nombre de ciutats del principat i després va envair el Comtat de Trípoli. Ponç l'esperava a Mont Pelegrí. La batalla es va lliurar el març del 1137 i va quedar indecisa fins que Ponç fou fet presoner per homes de Zengi que havien penetrat a la seva tenda de campanya. Lliurat a l'atabeg, fou immediatament executat.[13]
Matrimoni i fills[modifica]
Es va casar a Trípoli el 1115 amb Cecília de França († després del 1145), vídua de Tancred d'Hauteville, príncep d'Antioquia, filla de Felip I de França, rei de França i de Bertrada de Montfort. D'aquest matrimoni van néixer:
- Ramon II (vers 1120 † 1152), comte de Trípoli
- Felip, citat el 1126 i 1142
- Agnès (vers 1120 † 1183), casada amb Renald II senyor de Marqab.
Referències[modifica]
- ↑ Grousset, 1981, p. 198.
- ↑ Richard, 2010, p. 96.
- ↑ Richard, 2010, p. 100.
- ↑ Setton, 1969, p. 402.
- ↑ Setton, 1969, p. 450.
- ↑ Setton, 1969, p. 417.
- ↑ Richard, 2010, p. 149.
- ↑ Setton, 1969, p. 425.
- ↑ Setton, 1969, p. 426.
- ↑ Richard, 2010, p. 162.
- ↑ Setton, 1969, p. 433.
- ↑ Richard, 2010, p. 161.
- ↑ Setton, 1969, p. 437.
Bibliografia[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ponç de Trípoli |
- Grousset, René. L'Empire du Levant : Histoire de la Question d'Orient. París: Payot, col. «Bibliothèque historique», 1981. ISBN 2-228-12530-X.)
- Déjean, Jean-Luc. Les comtes de Toulouse (1050-1250). Fayard, 1971.
- «Els comtes de Trípoli». Foundation for Medieval Genealogy.
- Richard, Jean. Histoire des Croisades. París: Pluriel, 2010.
- Setton, Keneth. A History of the Crusades, volume I.. Madison: The University of Wisconsin Press, 1969.