Ponç de Trípoli

De Viquipèdia
Infotaula de personaPonç de Trípoli
POns.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1096 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Mort25 març 1137 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (40/41 anys)
Causa de mortMort en combat Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióaristòcrata Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolComte Modifica el valor a Wikidata
FamíliaCasa de Tolosa Modifica el valor a Wikidata
CònjugeCecília de França (1112 (Gregorià), 1115 (Gregorià)–1137 (Gregorià)) Modifica el valor a Wikidata
FillsRamon II de Trípoli Modifica el valor a Wikidata
ParesBertran de Sant Gèli Modifica el valor a Wikidata  i Helie de Burgundy Modifica el valor a Wikidata
GermansGuy II de Ponthieu i Joan I d'Alençon Modifica el valor a Wikidata

Ponç de Tolosa o Ponç de Trípoli (vers 10961137) fou comte de Trípoli de la casa roergata de Tolosa, del 1112 a 1137. Era fill de Bertran I de Tolosa (a vegades Bertran II de Tolosa) més conegut com a Bertran I de Sant Gèli, i d'Elena de Borgonya.

Biografia[modifica]

Fou nomenat comte a l'edat de 15 anys, a la mort del seu pare, i la successió no va plantejar problemes. Per apaivagar-se la rivalitat amb Antioquia, la seva educació militar fou confiada a Tancred de Galilea, i després es casà amb la seva vídua Cecília de França.[1][2] La seva esposa aportà al matrimoni dos castells: Rugia i Arcekar, i el sogre li transferí en el seu testament el Crac dels Cavallers.[3]

El 1113 Ponç participà amb Roger de Salern en la campanya militar contra l'atabeg de Mossul[4] i el 1115 acompanyant-lo de camí a Apamea participà en la batalla de Sarmin.[5]

El 1118, a la mort del rei Balduí I de Jerusalem, es va reconèixer vassall del seu successor, el rei Balduí II de Jerusalem, a condició que Balduí II anés al seu castell i el rei s'avingué.[6] L'emperador romà d'Orient Aleix I Comnè va morir el mateix any i els francs van haver de fer front a un Islam que s'organitzava i intentava unificar-se, sota la direcció de Zengi, atabeg de Mossul i d'Alep. Aquest últim intentava dominar el califat, situat a Bagdad, abans d'unificar la Síria musulmana i d'atacar els croats, cosa que va donar un respir a aquests últims.

Una guerra de desgast s'instal·là fins al 1135, data en què Zengi va passar a l'ofensiva contra Antioquia. La primera derrota fou el 1119 quan, Roger de Salern no esperà a la seva arribada en l'anomenat Ager Sanguinis.[7] La següent gran derrota fou el 1125 en la batalla d'Azaz, després del qual s'acordà una treva.[8] A començaments del 1126 Ponç demanà suport a Balduí II per muntar setge a Rafanea.[9]

El 1132, Alícia, princesa d'Antioquia entrà en rebel·lió contra el regent Folc V d'Anjou i Ponç decidí secundar-la.[10] Establí el seu quarter general a prop de Castell Roig, on fou derrotat per Folc i després van fer les paus.[11]Aquell any els turcmans atacaren Montferrand i Ponç hagué de demanar suport a Folc, però no va poder evitar que capturessin el seu fill Ramon.[12]

Zengi va reconquerir un gran nombre de ciutats del principat i després va envair el Comtat de Trípoli. Ponç l'esperava a Mont Pelegrí. La batalla es va lliurar el març del 1137 i va quedar indecisa fins que Ponç fou fet presoner per homes de Zengi que havien penetrat a la seva tenda de campanya. Lliurat a l'atabeg, fou immediatament executat.[13]

Matrimoni i fills[modifica]

Es va casar a Trípoli el 1115 amb Cecília de França († després del 1145), vídua de Tancred d'Hauteville, príncep d'Antioquia, filla de Felip I de França, rei de França i de Bertrada de Montfort. D'aquest matrimoni van néixer:

Referències[modifica]

  1. Grousset, 1981, p. 198.
  2. Richard, 2010, p. 96.
  3. Richard, 2010, p. 100.
  4. Setton, 1969, p. 402.
  5. Setton, 1969, p. 450.
  6. Setton, 1969, p. 417.
  7. Richard, 2010, p. 149.
  8. Setton, 1969, p. 425.
  9. Setton, 1969, p. 426.
  10. Richard, 2010, p. 162.
  11. Setton, 1969, p. 433.
  12. Richard, 2010, p. 161.
  13. Setton, 1969, p. 437.

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ponç de Trípoli
  • Grousset, René. L'Empire du Levant : Histoire de la Question d'Orient. París: Payot, col. «Bibliothèque historique», 1981. ISBN 2-228-12530-X. )
  • Déjean, Jean-Luc. Les comtes de Toulouse (1050-1250). Fayard, 1971. 
  • «Els comtes de Trípoli». Foundation for Medieval Genealogy.
  • Richard, Jean. Histoire des Croisades. París: Pluriel, 2010. 
  • Setton, Keneth. A History of the Crusades, volume I.. Madison: The University of Wisconsin Press, 1969.