Vés al contingut

Portal:Pilota/gener

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Portal:Pilota/gener/llista
A figura esp. origen
2 1943 Tapia II frontó basc 75
3 1989 Mendizabal III frontó basc 35
9 1990 Gorrea escala llirià 70
9 2020 Pepe Genovés escala genovesí 74
12 1977 Atano III frontó basc 96
12 1977 Zearra frontó basc 47
13 1969 Titín III frontó riojà 55
15 1987 Xoto raspall genovesí 56
22 1910 Llanera llargues llanerí ?
22 1968 Morera raspall oliver 56
26 1990 Guillem raspall castelloner 34
31 1913 Quart escala serratí 53
gener · febrer · març · abril · maig · juny · juliol · agost · setembre · octubre · novembre · desembre
0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31


1 01 | urtarrilaren 1
El 2015 —fa 9 anys!— entrà en vigor l'acord entre la Federació de Pilota Valenciana, la Generalitat Valenciana, la Diputació de València i les empreses de pilota ValNet i El Zurdo per a gestionar un préstec de mig milió d'euros de José Luis López Sánchez per a assegurar la continuïtat del món professional del trinquet, després de la pèrdua del patrocini de la Fundació Bancaixa.
  • El 2019 —fa 5 anys— deixà d'actualitzar-se el portal PilotaViu.
Portal:Pilota/gener/2
  • El 2018 —fa 6 anys— morí a setanta-quatre anys el frontoner guipuscoà Tapia II.
Marrahí amb el trofeu individual

Portal:Pilota/gener/3

El 2015 —fa 9 anys— Julio Marrahí guanyà el XXVIII Individual de Raspall.
Gallastegi, 1942
Portal:Pilota/gener/4
Kortabitarte, 1941
El 1912 —fa 112 anys— nasqué a Aulesti el frontoner basc Kortabitarte.
El 2019 —fa 5 anys!— morí a cent un anys el frontoner guipuscoà Miguel Gallastegi Ariznabarreta.
Portal:Pilota/gener/5 | urtarrilaren 5
1 06 | urtarrilaren 6
1 07 | urtarrilaren 7
  • El 1946 —fa 78 anys— nasqué el frontoner pamplonés Garraus.
1 08 | urtarrilaren 8
Amézola i família
1 09 | urtarrilaren 9
El 1874 —fa 150 anys!— nasqué a Urkabustaiz el zestalari alabés José de Amézola y Aspizúa.
1 10 | urtarrilaren 10
El 2020 —fa 4 anys!— començaren la 29a Lliga Bankia d'Escala i Corda i la 27a Lliga de raspall.

1 11 | urtarrilaren 11

Atano III, 1946
12 de gener | urtarrilaren 12
Titín III, l'any 2015 a Xest
Portal:Pilota/gener/13
Titín III és un pilotari professional riojà retirat, especialitzat en la modalitat de frontó basc i guanyador del Campionat per Parelles en 1994, 2000, 2004 i 2012 i del Quatre i Mig en 2007. «L'Emperador de Tricio» debutà com a professional el 13 de setembre de 1992 al frontó de Baños de Río Tobía i eixe mateix any ja arribà a la final del Campionat per Parelles. Després d'una trajectòria dil·latada, Titín III es va retirar el 5 d'octubre del 2014 amb una partida d'homenatge en el frontó Adarraga. Només en comptades ocasions ha eixit de l'àmbit geogràfic de la pilota basca per a jugar a la Vall d'Hebron o, en abril de 2015, a València.
14 de gener | w:eu:urtarrilaren 14
15 de gener | Urtarrilaren 15
  • El 1967 —ara fa 57 anys— nasqué el raspaller genovesí Xoto.
16 de gener | Urtarrilaren 16
  • El 1902 —fa 122 anys— nasqué el pilotari [[]] [[]] [[]].
17 de gener | urtarrilaren 17
17 de gener | urtarrilaren 17
  • El 1902 —fa 122 anys— nasqué el pilotari [[]] [[]] [[]].
20 de gener | urtarrilaren 20
  • El 1902 —fa 122 anys— nasqué el pilotari [[]] [[]] [[]].
Emili Revert (1910-?) fon un pilotari llanerí favorit en les partides a llargues de començaments del segle XX, per la qual cosa el coneixien com el Xiquet de Llanera. La seua primera partida amb diners pel mig fon als tretze anys: va perdre perquè hagué de jugar amb la mà esquerra per una ferida en l'altra, però a la setmana següent tornà a jugar contra els mateixos jugadors amb la dreta i va guanyar. Amb setze anys es va convertir en protagoniste d'una partida a Moixent que l'encarava ad ell amb altres tres jugadors aficionats contra quatre pilotaris professionals: Viela i Peris d'Ondara, el Xato de Pedreguer i Verruga del Palomar. La partida s'allargà durant dos hores, ja que es comptava «a pujar i baixar», amb victòria dels aficionats encapçalats pel Xiquet de Llanera. Poc temps després, veent una partida de galotxa en Atzeneta d'Albaida, un comentari seu provocà que el reptaren a jugar contra els tres millors del poble: els guanyà ell a soles. El 1930 es va jugar un desafiament entre pilotaris de la província d'Alacant (Carnisser de Benissa, Joaquín de Vilallonga, Rondanet i Palleter) i de la província de València (Carnisser de Vilamarxant, Gualo de Rafelbunyol, Patilla d'Alaquàs i Mestret de Massalfassar, amb victòria d'estos últims. Com a al·licient per a la revenja, els valencians concediren que els alacantins canviaren un dels seus jugadors, i l'elegit fon el de Llanera. La nova partida causà una expectació enorme i les apostes eren espectaculars: no debades, la partida va durar dos dies. Quedant-se el rest per ad ell a soles, l'equip alacantí va guanyar la partida i, Llanera, cent duros.


23 de gener | urtarrilaren 23
  • El 1902 —fa 122 anys— nasqué el pilotari [[]] [[]] [[]].
24 de gener | urtarrilaren 24
  • El 1902 —fa 122 anys— nasqué el pilotari [[]] [[]] [[]].
25 de gener | urtarrilaren 25
1 26 | urtarrilaren 26
1 27 | urtarrilaren 27
  • El 1902 —fa 122 anys— nasqué el pilotari [[]] [[]] [[]].
28 de gener | urtarrilaren 28
  • El 1902 —fa 122 anys— nasqué el pilotari [[]] [[]] [[]].
29 de gener | urtarrilaren 29
  • El 1902 —fa 122 anys— nasqué el pilotari [[]] [[]] [[]].
30 de gener | urtarrilaren 30
Quart en la galeria de Pelayo
31 de gener | urtarrilaren 31
Alberto Arnal Quart fon l'escalater dominant en la dècada del 1930, per la qual cosa té foto penjada en la galeria d'honor del Trinquet de Pelayo i la Federació de Pilota Valenciana li concedí la medalla d'or a títol pòstum. Quart es formà com a jugador al trinquet de Manises i va arribar a ser primera figura del de Pelayo els anys 30 i 40. Hi era annunciat en companyia d'un punter de poca qualitat contra els trios més potents, com el de Llíria I, Mora de Montcada i Micalet de Paterna. Per diferències personals amb els intendents de Pelayo, se n'anà a jugar al Trinquet Llevant del Grau de València. El 1948, ja al final de la seua carrera, el seu retorn a la «catedral de l'escala i corda» contra Juliet d'Alginet va ser un èxit de públic. Quart era un jugador alt i corpulent, amb tal potència que la pilota de vaqueta de llavors (trenta-dos grams) arribava fàcilment a les galeries. Posseïa també una tècnica que dificultava molt fer-li el quinze per dins del trinquet. El seu dau era tan violent que es va arribar a haver de prohibir-li jugar el primer dau de cada quinze per tal que l'equip rival no tinguera tan difícil tornar-la. Fins que aparegué Juliet no tingué rival a la seua altura i fou primera figura fins als anys 40. L'any 1984 li va ser retut un homenatge pòstum a Pelayo, ple a caramull per l'ocasió.


Referències