Primera batalla de Mogadiscio

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca

Coord.: 2° 03′ 09″ N, 45° 19′ 29″ E / 2.05250°N,45.32472°E / 2.05250; 45.32472

Battle icon gladii.svgBatalla de Mogadiscio
Operació: Operació Gothic Serpent i la Guerra civil somali
Black Hawk Down Super64 over Mogadishu coast
Helicopter Super Six-Four del CW3 Michael Durant sobre Mogadiscio el 3 d'octubre de 1993.
Data 3-4 d'octubre de 1993
Localitat Mogadiscio, Somàlia
Resultat Victòria pírrica tàctiva dels EUA/ONU[1]

Victòria estratègica de SNA

  • Els Estats Units es retiraren el 25 de marc de 1994
  • Les U.N. es retiraren el 28 de març de 1995
Bàndols
Nacions Unides UNOSOM II Somalia Aliança Nacional Somali (SNA)
Comandants en cap
Estats Units William F. Garrison Somalia Muhammad Farra Aydid
Forces
Inicialment: 160 homes
12 vehicles (9 Humvees, 3 M939 camions)
19 aeroplans (16 helicòpters – 8 Black Hawks i 8 Little Birds)
4.000–6.000 milicians i combatents civils
Baixes
E.U.A.
18 morts, 73 ferits, 1 capturat[2][3]
Malàisia
1 mort, 7 ferits
Pakistan
1 mort, 2 ferits
Milicians del SNA i civils
200–315 morts (segons ICRC)[4][5]
300–500 morts (segons U.N.)[6]
315 morts (133 milicians), 812 ferits (segons el SNA)[5][7]
350 morts, 500 ferits (segons EUA)[6]
500 morts (segons els somalis neutrals)[6]
*Nota: La Task Force Ranger assolí els objectius de la missió de capturar els tinents específics d'Aidid, però fracassà políticament per la batalla posterior i la conseqüent retirada estatunidenca de Somàlia podria ser classificada com una victòria pírrica.[8]

La batalla de Mogadiscio o Dia dels Rangers (somalí: Maalintii Rangers), va ser part de l'operació Gothic Serpent i va tenir lloc entre el 3 i el 4 d'octubre de 1993 a Mogadiscio, Somàlia, entre forces dels Estats Units amb el suport de les tropes del UNOSOM II contra els milicians somalis lleials a l'autoproclamat president Muhammad Farra Aydid, amb el suport de combatents civils armats.

Un grup de combat de l'exèrcit dels Estats Units, format principalment pels Rangers de la Companyia Bravo, el 3r Batalló, 75è Regiment de Rangers; Esquadró C, 1r Destacament Operatiu de Forces Especials -Delta (1r SFOD-D) més conegut com la "Delta Force"; així com Controladors de Combat de la Força Aèria i Pararescatadors de la Força Aèria i helicòpters del 1r batalló 160è Regiment d'Aviació d'Operacions Especials, intentaren segrestar dos tinents d'alt nivell d'Aidid durant una reunió a la ciutat. Poc després que comencés l'assalt, la milícia somali i els combatents civils van abatre dos helicòpters UH-60 Black Hawk. L'operació posterior per assegurar i recuperar les tripulacions d'ambdós helicòpters van convertir tot l'atac, que estava previst que no durés més d'una hora, en un combat durant tota la nit per la ciutat. La batalla acabà en 18 morts, 73 ferits i un pilot d'helicòpter capturat entre el grup d'assalt estatunidenc i les forces de rescat. Com a mínim un soldat pakistanès i un altre malaisi van morir com a part de les forces de rescat. Les fonts estatunidenques estimen entre 1.500 i 3.000 les baixes somalis, incloent civils; les forces de la SNA només reconeixen 315 morts i 812 ferits. La batalla també és anomenada Primera batalla de Mogadiscio, per distingir-la de la Segona batalla de Mogadiscio el 2006.

Sumari[modifica | modifica el codi]

La Task Force Ranger, que consistia en una força d'assalt composta per operaris de la Delta Force de l'Exèrcti, 75è Regiment de Rangers, Pararescatadors de la Força Aèria, Controladors de Combat de la Força Aèria, quatre Navy SEALs del Grup de Desenvolupament de Guerra Naval Espacial, i un element aeri proveït pel 160è Regiment d'Aviació d'Operacions Especials, sota el comandament del Major General William F. Garrison, executà una operació que significava viatjar des de la seva base als afores de la ciutat fins al centre amb el propòsit de capturar els líders del clan de Habar Gidir, encapçalat per Mohamed Farrah Aidid. La força d'assalt consistia en 19 aeronaus, dotze vehicles terrestres (incloent 9 Humvees) i 160 homes.

Helicòpter de l'U.S. Marine Corps sobrevolant una àrea residencial a Mogadiscio com a part de l'operació Restaurar l'Esperança (1992).

Durant l'operació, dos helicòpters Black Hawk estatunidencs van ser abatuts pels RPGs, i tres més van resultar danyats. Alguns dels ferits supervivents van poder ser evacuats a la base, però d'altres van quedar prop dels llocs on havien caigut i van quedar aïllats. Durant la nit va tenir lloc una batalla urbana.

A primera hora del matí següent, una força combinada va ser enviada en rescat dels soldats atrapats. Estava formada per soldats pakistanesos, malaisis i de la 10a divisió de Muntanya estatunidenca. Van reunir cap a un centenar de vehicles, incloent tancs pakistanesos (M48s) i transports blindats de personal Condors malaisis, amb suport d'helicòpters MH-6 Little Bird i MH-60L Black Hawks estatunidencs. Aquesta força arribà al lloc del primer helicòpter abatut i rescatà els supervivents. El lloc on es trobaven les restes del segon havia quedat envoltat pel somalis hostils durant la nit. Els franctiradors de Delta Gary Gordon i Randy Shughart es van oferir voluntaris per estar-se allà fins que les tropes de terra arribessin. Una munió de gent somalí, amb centenars de combatents, superaren els dos homes. L'únic supervivent americà del lloc, el pilot Michael Durant, va ser fet presoner i posteriorment alliberat.

La "Línia Verda" abandonada, dividint les faccions en guerra al nord i al sud de Mogadiscio (gener de 1993).

El nombre exacte de baixes somalis és desconegut, però s'estima que podria estar entre diversos centenars a milers de milicians i d'altres morts,[9][10] i a entre 3.000 i 4.000 ferits.[11] El Comitè Internacional de la Creu Roja estimà en 200 civils somalis morts i centenars ferits durant els combats,[12] amb informes que alguns civils atacaren els soldats americans.[13] El llibre Black Hawk Down: A Story of Modern War estima en més de 700 milicians somalis morts i més de 1.000 ferits, però l'Aliança Nacional Somalí en un documental del Frontline per a la televisió estatunidenca reconegué només 133 morts en tota la batalla.[14] Segons The Washington Post les baixes somalis van ser de 312 morts i 814 ferits.[3] Inicialment El Pentàgon inicialment informà de 5 soldats estatunidencs morts,[15] però la xifra total va ser de 18 soldats estatunidencs morts i 73 ferits. Dos dies després, un 19è soldat, l'operador SFC Matt Rierson va morir en un atac de morters. Entre les tropes de les Nacions Unides, un soldat malaisi i un altre de pakistanès van morir; i set malaisis i dos pakistanesos van ser ferits. En aquell moment, la batalla va ser la més sagnant on participaven tropes estatunidenques des de la Guerra de Vietnam i continuà sent-ho fins a la Segona batalla de Fallujah, el 2004.

El 24 de juliol de 1996, Aidid va resultar ferit durant un intercanvi de foc entre la seva milícia i les forces lleials als antics aliats d'Aidid, Ali Mahdi Muhammad i Osman Ali Atto. Va patir un atac de cor fatal l'1 d'agost de 1996, durant o després de la cirurgia per tractar les seves ferides.[16] L'endemà, el general Garrison es retirà.[17]

Rerefons[modifica | modifica el codi]

Tres tancs M47 abandonats de l'Exèrcit Nacional Somali (SNA) destruïts prop d'un magatzem després de l'esclat de la guerra civil.

Al gener de 1991, el President somali Mohammed Siad Barre va ser derrocat en la guerra civil per una coalició de clans oposats.[18] L'Exèrcit Nacional Somali es va dissoldre i alguns antics soldats es reuniren com a forces regionals irregulars o s'uniren a les milícies dels clans.[19] El grup principal rebel a la capital Mogadiscio era el Congrés Unit Somali (United Somali Congress – USC),[18] que posteriorment es dividiria en dues faccions armades: una encapçalada per Ali Mahdi Muhammad, que esdevindria president, i l'altra per Mohamed Farrah Aidid. En total, havia quatre grups oposats que lluitaven pel control polític: el USC, el Front Democràtic Somali de Salvació (Somali Salvation Democratic Front - SSDF), el Moviment Patriòtic Somali (Somali Patriotic Movement - SPM) i el Moviment Democràtic Somali (Somali Democratic Movement - SDM). Al juny de 1991 s'acordà un alto el foc, però no va tenir efecte. Un cinquè grup, el Moviment Nacional Somali (Somali National Movement - SNM) posteriorment declarà la independència de la regió nord-occidental del país al juny. El SNM rebatejà aquest territori no reconegut per ningú com a "Somaliland, i el seu líder, Abdirahman Ahmed Ali Tuur, va ser escollit president.[20]

Al setembre de 1991, diversos combats esclataren a Mogadiscio, que prosseguiren en els mesos següents i s'escamparen per la resta del país, amb unes 20.000 persones mortes o ferides a finals d'any. Aquestes guerres comportaren la destrucció de l'agricultura somali, que portà la fam a grans parts del país. La Comunitat Internacional començà a enviar menjar per aturar la fam, però grans quantitats d'aquest ajut era segrestades i portades als líders dels clans, que de manera rutinària la canviaven a altres països per armes. S'estima que fins a un 80% del menjat va ser robat. Aquests factors van fer créixer la fam, estimant-se que unes 300.000 persones van morir i 1,5 milions més patiren entre 1991 i 1992. al juliol de 1992, després d'un alto el foc entre les faccions dels clans oposats, l'ONU envià 50 observadors militars per supervisar la distribució del menjar.[20]

El President dels Estats Units George H. W. Bush (esquerra) visitant Somàlia per veure els esforços de la Task Force Somalia, que estava en suport directe de l'Operació Restaurar l'Esperança.

A l'agost de 1992 començà l'operació Proporcionar Socors, quan el President dels Estats Units George H. W. Bush anuncià que els transports militars estatunidencs donarien suport a l'esforç multinacional de les Nacions Unides. Deu C-130s i 400 persones van ser traslladats a Mombasa, Kenya, portaren per via aèria ajut a les zones remotes de Somàlia i reduïren la dependència en els combois de camions. Un membre del 86è Esquadró de Subministraments, USAFE, va ser l'única contribució a l'operació, va ser desplegat amb el contingent de suport a terra. Els C-130 van lliurar 48.000 tones de menjar i de subministraments mèdics en sis mesos a les organitzacions humanitàries internacionals intentant ajudar els més de 3 milions de somalis morts de fam.[20]

Quan es demostrà inadequat per aturar les morts massives i el desplaçament del poble somali (500.000 morts i 1,5 milions de refugiats o desplaçats), els Estats Units promogueren una coalició major per assistir i protegir les activitats humanitàries al desembre de 1992. Aquesta operació, anomenada Restaurar l'Esperança, van veure els Estats Units assumint el comandament unificat d'acord amb la Resolució 794 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides. El Cos de Marines estatunidenc enviaren la 15a Unitat Marine Expedicionària a Mogadiscio i, amb elements de l'1r Batalló del 7è Regiment Marine i de l'3r Batalló de l'11è Regiment Marine asseguraren prop d'un terç de la ciutat, el port i l'aeroport en dues setmanes, amb l'intent de facilitar l'arribada aèria dels subministraments humanitaris. Elements del de l'2r Batalló; HMLA-369 (Helicòpter Lleuger d'Assalt Marine 369 del 39è Grup Aeri Marine, 3a Ala Aèria Marine, Camp Pendleton) del 7è Regiment Marine; 9è Regiment Marine i el 1r Batalló del 7è Regiment Marine asseguraren ràpidament les rutes a Baidoa, Balidogle i Kismayo; on van ser reforçats pel 3r Batalló Amfibi d'Assalt i la 10a Divisió de Muntanya de l'exèrcit.[20]

Canvi de missió[modifica | modifica el codi]

UNOSOM II sortint cap el port de Mogadiscio.

El 3 de març de 1993, el Secretari General de les Nacions Unides Boutros Boutros-Ghali sotmeté al Consell de Seguretat de les Nacions Unides les seves recomanacions per efectuar la transició des del UNITAF al UNOSOM II. Indicà que des de l'adopció de la Resolució 794 al desembre de 1992, la presència i les operacions de l'UNITAF havien creat un impacte positiu a la situació de la seguretat a Somàlia i sobre el lliurament efectiu de l'assistència humanitària (l'UNITAF desplegà unes 37.000 persones sobre el 40% de la Somàlia central i septentrional). Malgrat tot, no hi havia un govern, policia o exèrcit nacional efectiu amb el resultat de serioses amenaces contra el personal de les Nacions Unides. Amb aquesta finalitat, el Consell de Seguretat autoritzà l'UNOSOM II per establir un entorn segur per tota Somàlia, per assolir la reconciliació nacional i crear un estat democràtic.[20][21]

A la Conferència sobre la Reconciliació Nacional a Somàlia, celebrada el 15 de març de 1993, a Addis Ababa (Etiòpia), tots quinze partits somalis acordaren els termes per restaurar la pau i la democràcia. Així i tot, al maig era clar que, tot i una signatura dels Acords de Març, la facció de Mohammed Farrah Aidid no cooperaria en la implementació dels acords.[20]

Aidid començà a emetre propaganda anti Nacions Unides a Radio Mogadiscio després de creure que les Nacions Unides estaven marginant-lo en un intent per "reconstruir Somàlia". El tinent general Çevik Bir ordenà que l'emissora de radio fos destruïda, en un intent de tallar de soca-rel l'inici del que podia girar-se en una revolta. Havia espies civils en tota la seu de la ONUSOM II, i probablement va conduir al descobriment del pla de l'ONU. Aidid ordenà a la milícia del SNA que ataqués una força pakistanesa el 5 de març de 1993, que havia estat encarregada amb la inspecció d'un polvorí situat a l'emissora de ràdio, possiblement per por que no es tractés d'un grup de treball enviat a tancar l'emissora. El resultat va ser de 24 morts i 57 soldats pakistanesos, 3 soldats estatunidencs i un soldat italià ferits.

Els 6 de juny de 1993, el Consell de Seguretat de les Nacions Unides aprovà la Resolució 837, ordenant l'arrest i el judici de les persones responsables dels atacs contra les forces de pau.[22]

El 12 de juny, les tropes estatunidenques començaren a atacar objectius a Mogadiscio amb la intenció de trobar Aidid, una campanya que s'estendria fins al 16 de juny. El 17 de juny, una resolució judicial recompensava amb $25.000 va ser publicada per l'almirall Jonathan Howe a canvi d'informació per a l'arrest d'Aidid, però mai no va ser capturat.[23] Howe també demanà una força de rescat contraterrorista després de les morts dels pakistanesos.

Atac contra la casa segura[modifica | modifica el codi]

El 12 de juliol de 1993 es va llançar una operació estatunidenca sobre el que es creia que era una casa segura on Aidid s'estava amagant a Mogadiscio. Durant una operació de combat de 17 minuts, els helicòpters Cobra dispararen 16 míssils TOW missile i centenars de projectils de 20mm contra l'edifici, matant 60 persones. Malgrat tot, la quantitat de baixes somalis no està confirmada. Abdi Qeybdiid, el ministre de l'interior d'Aidid, va incrementar la xifra fins a 73 morts, incloent dones i nens que es trobaven a la casa segura. L'informe de Jonathan Howe fet després de l'atac situà els morts en només 20, tots ells homes. El Comitè Internacional de la Creu Roja establí la xifra de morts en 54.[24] Aidid no es trobava a la casa.

L'operació hauria comportat les morts de quatre periodistes – Dan Eldon, Hos Maina, Hansi Kraus and Anthony Macharia – que van ser morts per turbes de gent airades quan arribaren per cobrir l'incident[25] que presagià la Batalla de Mogadiscio.[26]

Alguns creuen que aquest atac americà va ser un punt d'inflexió per unificar els somalis contra els esforços dels Estats Units a Somàlia, incloent aquells que havien estat moderats o els que s'oposaven a Habar Gidir.[27][28]

La Task Force Ranger[modifica | modifica el codi]

La Companyia Bravo, 3r Batalló del 75è Regiment de Rangers a Somàlia, 1993.

El 8 d'agost de 1993, la milícia d'Aidid detonà una bomba per control remot contra un vehicle militar estatunidenc, matant quatre soldats. Dues setmanes més tard, una altra bomba en ferí set més.[29] En resposta, el President Bill Clinton aprovà la proposta per desplegar una task force especial formada per 400 Rangers i operadors de la Delta Force.[30] Aquesta unitat, anomenada Task Force Ranger, consistia en 160 soldats d'elit estatunidencs.

El 22 d'agost, la unitat es desplegà a Somàlia sota el comandament del Major General William F. Garrison, comandant del Comandament Conjunt Especial d'Operacions (Joint Special Operations Command - JSOC) en aquells moments.

La força consistia en:

  • Companyia B, 3r Batalló, 75è Regiment Rànger
  • Esquadró C, 1r Destacament-Delta Operatiu de Forces Especials (1st SFOD-D)
  • 16 helicòpters i personal del 160 Regiment d'Aviació d'Operacions Especials (160th SOAR), que incloïa MH-60 Black Hawks i AH/MH-6 Little Birds.
  • SEALs de la Marina del Grup de Desenvolupament de Guerra Naval Especial (DEVGRU)
  • Pararescatadors de la Força Aèria i Controladors de Combar del 24è Esquadró Tàctic Especial[31]

El 21 de setembre, la Task Force Ranger capturà el financer d'Aidid, Osman Ali Atto.

El primer Black Hawk abatut[modifica | modifica el codi]

Cap a les 02:00 del 25 de setembre, els homes d'Aidid van abatre un Black Hawk de la 101a Divisió Aerotransportada mitjançant un RPG i mataren els tres membres de la tripulació a New Port, prop de Mogadiscio. Abatre l'aparell va ser una gran victòria psicològica pel SNA.[32][33]

El combat[modifica | modifica el codi]

Pla[modifica | modifica el codi]

El diumenge 3 d'octubre de 1993,la Task Force Ranger, de les forces d'operacions especials formades principalment per la Companyia Bravo del 3r Batalló del 75è Regiment de Rangers, el 1r Destacament-Delta Operatiu de Forces Especials (més conegut com a "Força Delta"), i el 160è Regiment d'Aviació d'Operacions Especials ("The Night Stalkers"), intentant capturar Omar Salad Elmi, el ministre d'exteriors d'Aidid i el seu màxim conseller polític, Mohamed Hassan Awale.[34]

Mapa dels llocs claus a Mogadiscio Durant la batalla.

El pla era que la Força Delta assaltés l'edifici objectiu (fent servir helicòpters MH-6 Little Bird) i assegurarien els objectius dins de l'edifici mentre quatre escamots Rangers (sota el comandament del CPT Michael D. Steele) es despenjarien d'helicòpters MH-60L Black Hawk. Els Rangers crearien un perímetre defensiu a les quatre cantonades al voltant de l'edifici mentre que una columna de nou 9 HMMWVs i tres camions M939 de 5 tones (comandats pel LTC Danny McKnight) arribarien a l'edifici per recollir tot el grup d'assalt i els seus presoners de tornada a la base. S'estimà que tota l'operació no duraria més de 30 minuts.[35]

Se suposava que el comboi d'extracció terrestre arribés fins als objectius captius pocs minuts després de l'inici de l'operació; però va caure en retard. Els ciutadans somalis i les milícies locals formaren barricades pels carrers de Mogadiscio mitjançant pedres, runes, escombraries i pneumàtics en flames, bloquejant el comboi fins als Rangers i els seus captius. Els milicians d'Aidid cridaven mitjançant megàfons: "Kasoobaxa guryaha oo iska celsa cadowga!" ("Sortiu i defenseu les vostres llars!").[36]

L'atac[modifica | modifica el codi]

A les 13:50, els analistes de la Task Force Ranger van rebre d'intel·ligència la localització de Salad.

A les 15:42, els Little Birds que portaven la Força Delta arribaren a l'objectiu, l'onada de pols era tan dolenta que un es va veure obligat a donar voltes i a aterrar fora de la posició. A continuació, els dos Black Hawks que portaven el segon equip Delta arribaren a lloc i descendiren els seus equips, mentre que quatre escamots Rangers es preparaven per baixar amb cordes a les quatre cantonades al voltant de l'edifici objectiu. L'Escamot Quatre, transportat pel Black Hawk de nom clau "Super 67", pilotat pel CW3 Jeff Niklaus, accidentalment es va situar un bloc al nord del punt previst. Declinant l'oferiment del pilot per moure's a causa del temps que trigarien a fer-ho, deixant l'helicòpter massa exposat, l'Escamot Quatre intentà traslladar-se fins a la posició prevista, però l'intens foc de terra evità que ho fessin.

El comboi de terra arribà deu minuts més tard, prop de l'Hotel Olympic, i esperà que els Delta i els Rangers completessin la seva missió (edifici objectiu).

Durant els primers moments de l'operació, el PFC Ranger Todd Blackburn, de l'Escamot Quatre, va caure mentre que es despenjava amb una corda des del seu Black Hawk Super 67 a uns 70 peus (21 m) sobre els carrers.[37] Blackburn patí una ferida al cap i al clatell i requerí ser evacuat a la columna de 3 Humvees del SGT Jeff Struecker. Mentre que portaven el PFC Todd Blackburn cap a la base, el SGT Dominick Pilla, assignat al Humvee del SGT Struecker, va caure mort a l'instant quan li entrà una bala al cap.[38] Quan la columna del SGT Struecker arribà a la base i a la seguretat, tots tres vehicles estaven plens de forats de bala i de fum.[36]

Un improvisat vehicle de combat a Mogadiscio

Al voltant de les 16:20, un dels helicòptes Black Hawk, nom en clau Super 61, pilotat pel CW3 Cliff "Elvis" Wolcott i pel CW3 Donovan Briley, va ser abatut per un RPG. Ambdós pilots van resultar morts en estavellar-se l'aparell i dos dels caps de tripulació van quedar molt malferits. El SSG Daniel Busch i el SGT Jim Smith, ambdós franctiradors Delta, van sobreviure i van començar a defensar el lloc.

Un MH-6, nom en clau Star 41, i pilotat pel CW3 Karl Maier i el CW5 Keith Jones, aterrà a la vora i Jones abandonà l'helicòpter per portar Busch a la seguretat del Helo, mentre que Maier donava foc de cobertura des de la posició del copilot del Little Bird, negant-se a obeir l'orde d'elevar-se mentre que el seu co-pilot no estava al Bird. Gairebé disparà el LT DiTomosso del Chalk One que arribava amb els Ranger i els Delta per assegurar el lloc. Jones i Mairer evacuaren el SSG Busch i el SGT Smith, tot i que el SSG Busch va morir posteriorment a causa de les seves ferides, car havia estat disparat en quatre ocasions mentre defensava el lloc.

Un equip de Recerca i Rescat en Combat (Combat Search and Rescue - CSAR), encapçalats pel paracaigudista de la Força Aèria TSgt Scott Fales, va poder despenjar-se fins al lloc on el Super 61 s'havia estavellat malgrat un RPG impactà i esguerrà l'helicòpter, el Super 68, pilotat pel CW3 Dan Jollota. Malgrat els danys, el Super 68 aconseguí tornar a la base. L'equip CSAR trobà ambdós pilots morts i dos ferits dins de l'helicòpter. Sota un foc intens, l'equip va moure el ferit fins a un punt de recollida proper, on havien construït un refugi improvisat usant plaques de blindatge Kevlar extretes de les restes del Super 61.[39]

Va haver certa confusió entre el comboi terrestre i l'equip d'assalt. Tant l'equip d'assalt com el comboi de terra van esperar 20 minuts per rebre les seves ordres per moure's. Ambdues unitats tenien la impressió errònia que eren els primers contactats per l'altre. Durant l'espera, un segon helicòpter Black Hawk, nom clau Super 64 i pilotat pel CW3 Michael Durant, va ser abatut per un RPG-7 vers les 16:40.[40]

L'única foto presa el 3 d'octubre de 1993; mostra els Rangers prop de l'Edifici Objectiu

La major part de l'equip d'assalt va anar al lloc on s'havia estavellat el primer helicòpter per a una operació de rescat. En arribar al lloc, uns 90 Rangers i operadors de la Força Delta es trobaren sota un intens tiroteig. Malgrat el suport aeri, l'equip d'assalt quedà efectivament atrapada per la nit. Amb un nombre de ferits cada vegada major necessitant refugi, ocuparen diverses cases de la rodalia i confinaren els seus ocupants durant la duració de la batalla.[41] Fora, una forta brisa va agitar fins a encegar núvols marrons de pols.

Allà on s'havia estavellat el segon helicòpter, el MSG Gary Gordon i el SFC Randy Shughart, van ser portats pel Black Hawk Super 62 – pilotat pel CW3 Mike Goffena. Les seves dues peticions per ser deixats a terra van ser denegades, però finalment van rebre el permís en demanar-ho per tercera vegada. Van causar moltes baixes entre la munió de somalis que s'apropaven. El Super 62 havia mantingut el seu foc de cobertura pel MSG Gordon i el SFC Shughart, però un RPG colpejà el Super 62. Malgrat els danys, el Super 62 aconseguí tornar a New Port segur. Quan el MSG Gordon va caure mort, el SFC Shughart agafà el CAR-15 de Gordon i se'l donà al pilot del Super 64, el CW3 Michael Durant. El SFC Shughart tornà al voltant del morro de l'helicòpter i va mantenir la gent allunyada deu minuts més abans de resultar mort ell també. Els somalis llavors van arribar fins al lloc, però deixaren viu a Durant. Va ser colpejat gairebé fins a la mort, però va ser salvat quan membres de la milícia d'Aidid arribà per prendre'l com a presoner.[40] Per les seves accions, el MSG Gordon i el SFC Shughart van ser condecorats amb la Medalla d'Honor a títol pòstum, les primeres atorgades des de la Guerra del Vietnam.[42]

Els somalis realitzaren repetits intents per reunir una gran força i superar les posicions estatunidenques en una sèrie de tiroteigs prop del lloc on havia caigut el primer helicòpter, però van ser neutralitzats per l'agressiu foc de les armes petites i per les carreres metrallant i els atacs amb coets dels helicòpters AH-6J Little Bird del Nightstalkers, l'única unitat aèria equipada i entrenada pel combat nocturn.

Un comboi de relleu amb elements de la Task Force 2-14 infanteria, 10a Divisió de Muntanya, acompanyats de forces malàisies i pakistaneses de les Nacions Unides, arribaren al lloc on havia caigut el primer helicòpter vers a les 02:00. Abans de llançar l'operació, el comandament estatunidenc no havien arranjat cap pla de contingència o coordinació amb les forces de les Nacions Unides; conseqüentment, el rescat de les tropes estatunidenques assetjades va ser significativament complicat i retardat. Decidit a protegir tots els membres del comboi de rescat, el general Garrison es va assegurar que el comboi seria superior en forces. Quan el comboi finalment penetrà a la ciutat, consistia en més de 100 vehicles de les Nacions Unides incloent Condor APCs de les alemanys forces malàisies, quatre tancs M48s pakistanesos, Humvees estatunidencs i diversos camions M939 de 5 tones. Aquesta columna de dos milles de longitud tenia el suport de diversos helicòpters d'assalt Black Hawks i Cobra, estacionats amb la 10a divisió de muntanya. Mentrestant, els Little Birds de la Task Force Ranger continuaren la defensa de la tripulació i els rescatadors del Super 61 abatut. La força d'assalt estatunidenca sustained heavy baixes, incloent diversos morts, i un soldat malaisi va morir quan un RPG impactà el seu Condor. Set soldats malaisis i dos pakistanesos van resultar ferits.[43][44]

La milla de Mogadiscio[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Robert M. Cassidy (Ph.D.). Peacekeeping in the Abyss: British and American Peacekeeping Doctrine and Practice After the Cold War. Greenwood Publishing Group, 2004, p. 157. ISBN 978-0-275-97696-5. 
    Understanding the "Victory Disease," From the Little Bighorn to Mogadishu and Beyond. DIANE Publishing, p. 34. ISBN 978-1-4289-1052-2. 
    Mark Bowden. Black Hawk Down: A Story of Modern War. Grove/Atlantic, Incorporated, 1 abril 2010, p. 348. ISBN 978-1-55584-604-6. 
  2. Mark Bowden. «Blackhawk Down». Philadelphia Inquirer, 16-11-1997. [Consulta: 25 agost 2013].
  3. 3,0 3,1 Atkinson, Rick The Washington Post, 31-01-1994.
  4. «Anatomy of a Disaster». Time, 18-10-1993 [Consulta: 19 gener 2008].
  5. 5,0 5,1 Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs amb l'etiqueta hrw.org
  6. 6,0 6,1 6,2 Bowden, Mark «Black Hawk Down: A defining battle». The Philadelphia Inquirer, 16-11-1997 [Consulta: 25 juny 2007].
  7. «Interviews – Captain Haad | Ambush in Mogadishu | FRONTLINE». PBS, 03-10-1993. [Consulta: 25 agost 2013].
  8. Bowden, Mark «Black Hawk Down». The Philadelphia Inquirer, 16-11-1997 [Consulta: 25 octubre 2006].
  9. Ambush In Mogadishu – PBS Frontline. Pbs.org. 29 September 1998.
  10. Bowden, Mark (16 November 1997) "Black Hawk Down ". Philadelphia Inquirer". Retrieved on 1 May 2014.
  11. Adejumobi, Saheed A. The history of Ethiopia. Greenwood Publishing Group, 2007, p. 151. ISBN 978-0-313-32273-0. 
  12. «Somalia: Anatomy of a Disaster». Time, 18-10-1993.
  13. Battlefield Somalia: The Battle of Mogadishu. Militaryfactory.com. Retrieved on 1 May 2014.
  14. «Ambush In Mogadishu | PBS – FRONTLINE». PBS, 03-10-1993. [Consulta: 25 agost 2013].
  15. "Somalia Battle Killed 12 Americans, Wounded 78". The Washington Post. 7 August 2006.
  16. Serrill, Michael (12 August 1996), "Death of a Warlord", Time, retrieved 19 March 2011.
  17. Peterson, Scott. Me Against My Brother: At War in Somalia, Sudan and Rwanda. Psychology Press, 2001, p. 160. ISBN 978-0-415-93063-5. 
  18. 18,0 18,1 Battersby, Paul; Joseph M. Siracusa. Globalization and human security. Lanham, Md.: Rowman & Littlefield, 2009, p. 151. ISBN 978-0-7425-5653-9. 
  19. Fitzgerald, Nina J. Somalia: Issues, History, and Bibliography. Nova Publishers, 2002, p. 19. ISBN 1590332652. 
  20. 20,0 20,1 20,2 20,3 20,4 20,5 Clancy, Tom; Tony Zinni; Tony Koltz. Battle Ready: Study in Command Commander Series. Penguin, 2005, p. 234–236. ISBN 978-0-425-19892-6. 
  21. UNITED NATIONS OPERATION IN SOMALIA II. UN.org (31 d'agost de 1996). Publicat l'1 d maig de 2014. (anglès)
  22. Security Council, Resolution 837, United Nations Doc. Nr. S/RES/837 (1993)
  23. Brune, Lester H. (1999) The United States and Post-Cold War Interventions: Bush and Clinton in Somalia, Haiti and Bosnia, 1992–1998, Regina Books, ISBN 0941690903, p. 28
  24. Bowden, p. 95
  25. Bowden, p. 95.
  26. Chris Albin-Lackey, Human Rights Watch (Organization), "So much to fear": war crimes and the devastation of Somalia, Human Rights Watch, 2008, p. 44
  27. Bowden, Mark. «African Atrocities and the Rest of the World». Policy Review No. 101. Hoover Institute, 01-06-2000. [Consulta: 5 octubre 2008].
  28. Yahoo.com, Kevin Sites Black Hawk Ground 26 September 2005, Yahoo News.
  29. Bowden, p. 114
  30. Brune, Lester H. (1999) The United States and Post-Cold War Interventions: Bush and Clinton in Somalia, Haiti and Bosnia, 1992–1998, Regina Books, ISBN 0941690903, p. 31
  31. Bailey, Tracy A. «Rangers Honor Fallen Brothers of Operation Gothic Serpent». ShadowSpear Special Operations, 06-10-2008. [Consulta: 13 octubre 2008].
  32. Bowden, p. 133
  33. Chun, Clayton K.S.. Gothic Serpent: Black Hawk Down, Mogadishu 1993. Osprey Raid Series #31. Osprey Publishing, 2012, p. 32. 
  34. «To Fight With Intrepidity». [Consulta: 29 gener 2007].
  35. Casper, Lawrence E. Falcon Brigade: Combat and Command in Somalia and Haiti. Lynne Rienner Publishers, 2001, p. 39. ISBN 978-1-55587-945-7. 
  36. 36,0 36,1 Bowden, p. 34
  37. A la pel·lícula Black Hawk Down apareix que Todd Blackburn cau quan l'helicòpter es veu obligat a realitzar maniobres evasives per evitar un RPG disparat des d'una teulada propera, tot i que, d'acord a Bowden, el vídeo no mostra que l'helicòpter s'estigués movent.
  38. «Blackhawk Down». Philadelphia Inquirer. [Consulta: 25 agost 2013].
  39. Eversmann, p. 129
  40. 40,0 40,1 Eversmann, pp. 34–36
  41. The Independent, January 12, 2002, "Black Hawk Down: Shoot first, don't ask questions afterwards", retrieved on 14 December 2006.
  42. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs amb l'etiqueta willbanks
  43. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs amb l'etiqueta malay
  44. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs amb l'etiqueta pervez

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Per llegir més[modifica | modifica el codi]

  • Allard, Colonel Kenneth, Somalia Operations: Lessons Learned, National Defense University Press (1995).
  • Boykin, William (Maj. Gen.), Never Surrender, Faith Words, New York, NY, (2008).
  • Chun, Clayton K.S., Gothic Serpent: Black Hawk Down, Mogadishu 1993. Osprey Raid Series #31. Osprey Publishing (2012). ISBN 9781849085847
  • Clarke, Walter, and Herbst, Jeffrey, editors, Learning from Somalia: The Lessons of Armed Humanitarian Intervention, Westview Press (1997).
  • Durant, Michael (CWO4), In the Company of Heroes, (2003 hb, 2006 pb).
  • Gardner, Judith and el Bushra, Judy, editors, Somalia – The Untold Story: The War Through the Eyes of Somali Women, Pluto Press (2004).
  • O'Connell, James Patrick (SGT.), Survivor Gun Battle Mogadishu, US Army Special Forces. (New York City) (1993).
  • Prestowitz, Clyde, Rogue Nation: American Unilateralism and the Failure of Good Intentions, Basic Books (2003).
  • Sangvic, Roger, Battle of Mogadishu: Anatomy of a Failure, School of Advanced Military Studies, U.S. Army Command and General Staff College (1998).
  • Stevenson, Jonathan, Losing Mogadishu: Testing U.S. Policy in Somalia, Naval Institute Press (1995).
  • Stewart, Richard W., The United States Army in Somalia, 1992–1994, United States Army Center of Military History (2003).
  • Somalia: Good Intentions, Deadly Results, VHS, produced by KR Video and The Philadelphia Inquirer (1998).

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Primera batalla de Mogadiscio Modifica l'enllaç a Wikidata