Província de Nangarhar

Província de Nangarhar

Tipus	província d'Afganistan
Lloc
34° 15′ N, 70° 30′ E
Estat	Afganistan
Capital	Jalalabad
Conté la subdivisió	Jalalabad
Població humana
Població	1.735.531 (2021) (224,61 hab./km²)
Idioma oficial	paixtu darí
Geografia
Superfície	7.727 km²
Altitud	748 m
Limita amb	Província de Laghman província de Kunar província de Kabul Khyber Pakhtunkhwa província de Lowgar
Identificadors descriptius
Fus horari	UTC+04:30
ISO 3166-2	AF-NAN

La província de Nangarhar (paixtu ننګرهار) és una divisió administrativa de l'Afganistan amb capital a Jalalabad (també Jalalkot), a l'est del país. La seva població és d'1.334.000 habitants (estimada 2009, de majoria paixtu) i la superfície de 7727 km².

Economia

És una província productora d'opi encara que des del 2005 s'ha aconseguit reduir considerablement la producció; a causa de la política d'erradicació, molts pagesos van haver d'entregar als seus fills com a pagament pels deutes. La província està econòmicament integrada al Pakistan, i la moneda pakistanesa és d'ús normal. El punt més alt és la muntanya Sikaram de 4.836 metres. Els rius són el Kabul, Panjshir, Tagao, Alishang, Alingar i Kunar. La població afganesa és dels grups shinwaris, khugianis, mohmands i ghilzais; els tadjiks són també nombrosos

Història

Ningrahar o Nangrahar fou el nom antic de la vall de Jalalabad avui dia anomenat Nangarhar i corresponent a la regió sud de la vall. La ciutat de Jalalabad fou fundada el 1570 per Akbar el Gran quan anava de Kabul a l'Índia. La fortalesa fou construïda el 1638 sota Shah Jahan. El clan barakzai va dominar la regió abans en mans dels sadozai, i Nawab Zaman Khan, nebot d'Azim Khan, fou nomenat governador de la regió de Nangrahar que va conservar pacíficament fins que l'emir de l'Afganistan, Dost Muhammad, es va presentar i va exigir els impostos que li foren pagats amb el que Dost Muhammad es va retirar; però al cap d'un temps (1834) es va tornar a presentar; Zaman Khan ja havia reforçar les defenses, però aquesta vegada Dost Muhammad va ocupar i saquejar la ciutat. El govern fou donat successivament a dos dels seus germans.

El 1841 els britànics de Sir Robert Sale van resistir a Jalalabad els atacs de Muhammad Akbar Khan entre novembre de 1841 i abril de 1842, fins que va arribar l'ajut del general Pollock; la defena fou valenta, ja que l'estat dels murs era pèssim; les forces britàniques que van entrar a la ciutat es van trobar amb una població hostil, rodejats per cinc mil enemics, i amb poques provisions, cosa que els obligava a fer constants sortides. Les obres defensives que es van fer es van perdre a causa d'un terratrèmol el febrer de 1842. Tot i així van resistir i el 7 d'abril encara van fer un atac; una setmana després va arribar Pollock. Aquestos soldats britànics foren coneguts com la Il·lustre Guarnició.

Els britànics van ocupar Jalalabad per segona vegada durant la guerra de 1879-1880 quan el fort de Bala Hissar fou arranjat i es van construir edificis (magatzems militars) i hospitals, sent seu de la Divisió Khaibar.

Al la segona meitat del segle xix l'extensió de la província era major que actualment i incloïa els territoris de Kafiristan, Kunar, Laghman, Tagao, Ningrahar, Safed Koh i Jalalabad.

Durant el govern comunista la zona va prosperar notablement, i una vegada i una altra els atacs de la insurgència foren rebutjats però finalment el comunistes, privats d'ajut extern, foren enderrocats; des de llavors la zona no ha parat de recular socialment; l'actual senyor de la província, Gul Agha Sherzai, es creu que és membre dels serveis secrets pakistanesos. La zona està sota control militar dels Estats Units i s'hi han produït diversos combats i algunes matances de civils com la del 4 de març de 2007.

Arqueologia

Hi ha restes budistes a Darunta on el riu Kabul arriba a la serralada de Siah Koh; a la plana a l'est de Jalalabad; i al poble d'Hadda a uns 10 km al sud de Jalalabad. Hi ha tres classes d'edificacions, elevades, túmuls i coves; en algun dels edificis s'han trobat monedes romanes de Teodosi, Marcià i Lleó, i també monedes sassànides i de reis hindús; en canvi no s'han trobat monedes grecobactrianes.

Districtes

Està formada per 22 districtes:

Districtes de Nangarhar

Districte	Capital	Població	Àrea	Notes
Achin
Bati Kot
Bihsud				Creat el 2005, segregat del districte de Jalalabad
Chaparhar
Dara-I-Nur
Dih Bala
Dur Baba
Goshta
Hisarak
Jalalabad				el 2005 es va segregar Bihsud
Kama
Khogyani
Kot				Creat el 2005, segregat del districte de Rodat
Kuz Kunar
Lal Pur
Muhmand Dara
Nazyan
Pachir Wa Agam
Rodat				el 2005 es va segregar Kot
Sherzad
Shinwar
Surkh Rod

Referències

Hunter, Sir William Wilson. The Imperial Gazetteer of India (en anglès). Londres: Trübner & co., 1885. 

Enllaços externs

• Mapa de Nangarhar Arxivat 2006-03-04 a Wayback Machine.  PDF