Províncies de l'Iran
L'Iran és subdividit en trenta-una províncies (persa: استان ostân), cadascuna governada per una entitat local, normalment la ciutat més poblada, anomenada capital (persa: مرکز, Màrkaz) de cada província. L'autoritat provincial és encapçalada per un governador general (persa: استاندار ostândâr), qui és nomenat pel Ministre de l'Interior subjecte a aprovació del Cabinet de l'Iran.[1]
Història moderna
[modifica]_map_1911_(1290_SH)_-_English.png)
L'Iran va establir el seu territori modern des del Tractat de París de 1857. Abans de 1937, l'Iran havia mantingut la seva estructura divisional administrativa feudal, que es remunta a l'època en què l'estat modern va ser centralitzat per la dinastia safàvida al segle xvi. No obstant que els límits, els rols i els governants canviaven sovint. A la vigília de la Revolució Constitucional Persa de 1905, l'Iran estava compost per Teheran, essent governat directament pel monarca; quatre eyalats (persa: ایالات elâyât pl., ایالت elayat sin.), governat pels Prínceps de Qajar; i diversos velayats (persa: ولایات velâyât pl., ولایت velayat sin.). Les confederacions tribals nòmades, com el poble Bakhtiari i el poble Qashqai, eren en gran part independents de les divisions administratives domèstiques i eren autònoms.
Amb la Revolució Constitucional, i la formació de la primera Assemblea Nacional Consultiva, es van definir legalment les subdivisions administratives de l'Iran el 1907.[2] Segons la llei de 1907, les següents subdivisions van ser definides:[2]
| « | Persa .ماده ۱ ــ مملکت محروسه ایران برای تسهیل امور سیاسی بایالات و ولایات منقسم میشود ماده ۲ ــ ایالت قسمتی از مملکت است که دارای حکومت مرکزی و ولایات حاکمنشین جزء است و فعلاً منحصر به چهار ایالت است: آذربایجان، کرمان و بلوچستان، فارس، خراسان ماده ۳ ــ ولایات قسمتی از مملکت است که دارای یک شهر حاکمنشین و توابع باشد اعم از اینکه حکومت آن تابع پایتخت یا تابع مرکز ایالتی باشد |
Català Article 1 - El domini vigilat de l'Iran, per a la facilitació dels afers polítics, es subdividirà en Eyalats i Velayats. Article 2 - Eyalat és una part del regne que inclou un govern central i uns Velayats governats per un governador subordinat i de moment només hi ha quatre Eyalat: Azerbaidjan, Kerman i Baluchistan, Fars, Khurasan. Article 3 - Velayat és una part del regne que inclou una ciutat de residència del governador i àrees subordinades, tant si el seu govern està subordinat a la capital (Teheran) com a la capital d'un Eyalat. |
» |
| — Llei de 1907 | |||
El 22 d'octubre de 1911, l'Assemblea Nacional Consultiva iraniana va aprovar una altra llei, titulada "La llei d'elecció de l'Assemblea Nacional Consultiva" (persa: قانون انتخابات مجلس شورای ملی). Aquesta llei presentava una llista complerta de tots els Eyalats i Velayats del país, així com els seus districtes i ciutats constituents. Aquesta llista presentava l'agrupació de diverses ciutats i districtes en districtes electorals per a les eleccions. Segons aquesta llei, el 1911, l'Iran estava format per 27 subdivisions administratives, la regió de Teheran, 4 eyalats, i 22 velayats.[3] La llista era:
- Ciutat capital
- Eyalats
- Velayats
El 1937 Iran fou reorganitzat formant 10 províncies amb governacions subordinades: Gilan, Mazandaran, Azerbaijan Est, Azerbaijan Oest, Kermanshah, Khuzestan, Fars, Kerman, Khorasan, i Esfahan.[4]
Iran havia tingut una reclamació història sobre Bahrain com la seva 14ena província, que fou sota ocupació britànica fins 1971. Anteriorment a 1957, Bahrain pertanyia a la Província de Fars.[5] Durant l'Iran safàvida, Bahrain estava subordinat a la Província de Buixehr i Zubara (situada al país actual de Qatar) era la seva capital. El 1737, sota la dinastia Afsharid, Bahrain va ser sotmès al govern de Fars.[6] Aquesta reclamació va ser reafirmada pel nou lideratge teocràtic iranià després de 1979 amb l'intent de cop d'estat a Bahrein de 1981.[7]
De 1960 a 1981, les governacions es van elevar gradualment a l'estatus provincial una per una. Des d'aleshores s'han creat diverses províncies noves, la més recent el 2010, quan la nova província d'Alborz es va dividir de la província de Teheran, i abans el 2004, quan la Khorasan es va dividir en tres províncies.[8]
Informació
[modifica].png)
Províncies actuals
[modifica]| Província | Abr. | Capital | Població (2023)[9] | Àrea (km2) | Densitat (/km2) | Comtats | Mapa |
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Alborz | AL | Karaj | 2.730.000 | 5.833 | 465,01 | 7 |  |
| Ardabil | AR | Ardabil | 1.284.000 | 17.800 | 71,37 | 12 |  |
| Azerbaidjan Oriental | EA | Tabriz | 3.925.000 | 45.650 | 85,64 | 21 |  |
| Azerbaidjan Occidental | WA | Urmia | 3.278.000 | 37.437 | 87,22 | 17 |  |
| Buixehr | BU | Buixehr | 1.174.000 | 22.743 | 51,15 | 10 |  |
| Chahar Mahall i Bakhtiari | CB | Xahrekord | 973.000 | 16.332 | 58,03 | 11 |  |
| Fars | FA | Siraz | 4.904.000 | 122.608 | 39,57 | 37 |  |
| Gilan | GN | Rasht | 2.546.000 | 14.042 | 180,22 | 17 |  |
| Golestan | GO | Gorgan | 1.893.000 | 20.195 | 92,53 | 14 |  |
| Hamadan | HA | Hamadan | 1.756.000 | 19.368 | 90,78 | 10 |  |
| Hormozgan | HO | Bandar Abbas | 1.806.000 | 70.669 | 25,14 | 13 |  |
| Ilam | IL | Ilam | 591.000 | 20.133 | 28,82 | 11 |  |
| Esfahan | IS | Esfahan | 5.136.000 | 107.029 | 47,85 | 28 |  |
| Kerman | KN | Kerman | 3.184.000 | 183.285 | 17,27 | 23 |  |
| Kermansah | KE | Kermansah | 2.003.000 | 24.998 | 78,10 | 14 |  |
| Khorasan Nord | NK | Budjnurd | 868.000 | 28.434 | 30,35 | 10 |  |
| Khorasan Sud | SK | Birjand | 786.000 | 151.913 | 5,06 | 11 |  |
| Khuzestan | KH | Ahvaz | 4.725.000 | 64.055 | 73,54 | 30 |  |
| Kohgiluyeh i Boyer-Ahmad | KB | Yasuj | 728.000 | 15.504 | 45,99 | 9 |  |
| Kurdistan | KU | Sanandaj | 1.614.000 | 29.137 | 55,02 | 10 |  |
| Lorestan | LO | Khurramabad | 1.784.000 | 28.294 | 62,23 | 11 |  |
| Markazi | MA | Arak | 1.436.000 | 29.130 | 49,07 | 12 |  |
| Mazandaran | MN | Sari | 3.302.000 | 23.701 | 138,54 | 22 |  |
| Qazvin | QA | Qazvin | 1.284.000 | 15.549 | 81,92 | 6 |  |
| Qom | QM | Qom | 1.300.000 | 11.526 | 112,12 | 3 |  |
| Razavi Khorasan | RK | Mashhad | 6.444.000 | 118.884 | 54,12 | 33 |  |
| Semnan | SE | Semnan | 715.000 | 97.491 | 7,20 | 8 |  |
| Sistan i Balutxistan | SB | Zahedan | 2.777.000 | 180.726 | 15,35 | 26 |  |
| Teheran | TE | Teheran | 13.323.000 | 18.814 | 705,20 | 16 |  |
| Yazd | YA | Yazd | 1.156.000 | 76.469 | 14,89 | 13 |  |
| Zanjan | ZA | Zanjan | 1.103.000 | 21.773 | 48,57 | 8 |  |
| Iran (total) | IR | Teheran | 79.937.000 | 1.628.554 | 49,078 | 474 |  |
Referències
[modifica]- ↑ IRNA, Online Edition. «Paris for further cultural cooperation with Iran». Arxivat de l'original el 23 October 2007. [Consulta: 21 octubre 2007].
- 1 2 «The law on the formation of Eyalats and Velayats and the instructions of the governors, Passed on December 18, 1907». Laws and Regulations Portal of Islamic Republic of Iran. [Consulta: 8 febrer 2023].
- ↑ «The law of Election of National Consultative Assembly, Passed on October 22, 1911». Laws and Regulations Portal of Islamic Republic of Iran. [Consulta: 8 febrer 2023].
- ↑ Gwillim Law, Statoids website. «Provinces of Iran». Arxivat de l'original el 22 October 2016. [Consulta: 30 abril 2006].
- ↑ Ebrahimi, Mansoureh; Rad Goudarzi, Masoumeh & Yusoff, Kamaruzaman (2018), The Dynamics of Iranian Borders: Issues of Contention, Springer, p. 106, ISBN 9783319898360
- ↑ Mojtahed-Zadeh, Pirouz. Security and Territoriality in the Persian Gulf: A Maritime Political Geography. Routledge, 2013, p. 139. ISBN 978-0700710980.
- ↑ «Former IRGC General Close To Supreme Leader Khamenei: 'Bahrain Is A Province Of Iran That Should Be Annexed To [It]'». MEMRI, 23-03-2016. [Consulta: 15 març 2022].
- ↑ Online edition, Al-Jazeera Satellite Network. «Iran breaks up largest province». Arxivat de l'original el 20 May 2006. [Consulta: 30 abril 2006].
- ↑ «Census 2023: Population and Households of the Country by Province and Sub-province (Shahrestan)» (Excel). Iran Data Portal. The Statistical Center of Iran. [Consulta: 17 desembre 2022].[Enllaç no actiu]