Vés al contingut

Províncies de Bèlgica

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Províncies de Flandes
Províncies de Valònia

Les províncies a Bèlgica representen un nivell polític intermedi entre la regió i els municipis.

Història: de vuit a deu províncies

[modifica]

L'estat belga va continuar la divisió territorial del temps de l'ocupació francesa (1795-1815) i del Regne Unit dels Països Baixos (1815-1830(1839)). Només va canviar el nom de "departament" pel de "província". El 1831, hi havia vuit províncies.

El 1839, després del tractat de Londres amb els Països Baixos:

Amb la reforma de l'estat de 1995, la província de Brabant es va escindir en tres parts:

  1. la província del Brabant Való;
  2. la província del Brabant Flamenc;
  3. la regió de Brussel·les-Capital, que no pertany a cap província.

Des d'aquesta reforma, el país té doncs 10 províncies (5 de flamenques i 5 de valones). La regió de Brussel·les-Capital no té cap divisió provincial.

Les deu províncies

[modifica]

Províncies de Flandes

[modifica]
Província Anvers Limburg Brabant Flamenc Flandes Oriental Flandes Occidental
Nom neerlandès Antwerpen Limburg Vlaams Brabant Oost-Vlaanderen West-Vlaanderen
Nom alemany Antwerpen Limburg Flämisch-Brabant Ostflandern Westflandern
Nom francès Anvers Limbourg Brabant flamand Flandre orientale Flandre occidentale
Localització Anvers Limburg Brabant Flamenc Flandes Oriental Flandes Occidental
Bandera Anvers Limburg Brabant Flamenc Flandes Oriental Flandes Occidental
Escut Escut d'Anvers Limburg Brabant Flamenc Flandes Oriental Flandes Occidental
HASC[1] BE.AN BE.LI BE.VB BE.OV BE.WV
FIPS[1] BE01 BE05 BE12 BE08 BE09
ISO 3166-2:BE[1] VAN VLI VBR VOV VWV
Codis postals[1] 2000-2999 3500-3999 1500-1999, 3000-3499 9000-9999 8000-8999
Àrea 2.860 km²
21,15% de Flandes
9,38% de Bèlgica
2.414 km²
17,85% de Flandes
7,92% de Bèlgica
2.106 km²
15,57% de Flandes
6,91% de Bèlgica
2.982,24 km²[2]
22,12% de Flandes
9,81% de Bèlgica
3.151 km²
23,30% de Flandes
10,33% de Bèlgica
Capital[1] Anvers Hasselt Lovaina Gant Bruges
Població 1.682.683
28% de Flandes
805.786
13% de Flandes
1.037.786
17% de Flandes
1.389.199
23% de Flandes
1.130.040
19% de Flandes
Densitat 587 hab. km² 333 hab. km² 493 hab. km² 459 hab. km² 362 hab. km²
Governador Cathy Berx Steve Stevaert Lodewijk De Witte André Denys Paul Breyne
Govern CD&V, sp.a, VLD CD&V, sp.a, VLD CD&V, sp.a, VLD CD&V, sp.a, VLD CD&V, sp.a
Pàgina Web www.provant.be www.limburg.be www.vlaamsbrabant.be www.oost-vlaanderen.be www.west-vlaanderen.be

Províncies de Valònia

[modifica]
Província Hainaut Brabant Való Namur Lieja Luxemburg
Nom francès Hainaut Brabant wallon Namur Liège Luxembourg
Nom alemany Hennegau Wallonisch-Brabant Namur Lüttich Luxemburg
Nom neerlandès Henegouwen Waals Brabant Namen Luik Luxemburg
Localització Hainaut Brabant Való Namur Lieja Luxemburg
Bandera Hainaut Brabant Való Namur Lieja Luxemburg

o[3] Luxemburg

Escuts Hainaut Brabant Való Namur Lieja Luxemburg
HASC[1] BE.HT BE.BW BE.NA BE.LG BE.LX
FIPS[1] BE03 BE10 BE07 BE04 BE06
ISO 3166-2:BE[1] WHT WBR WNA WLG WLX
Àrea 3800 km²
22,56% de Valònia
12,44% de Bèlgica
1093 km²
6,49% de Valònia
3,58% de Bèlgica
3664 km²
21,75% de Valònia
11,99% de Bèlgica
3844 km²
22,82% de Valònia
12,58% de Bèlgica
4443 km²
26,38% de Valònia
14,54% de Bèlgica
Capital[1] Mons Wavre Namur Lieja Arlon

Govern

[modifica]

Els consellers provincials s'elegeixen cada sis anys per sufragi universal a cada província, al mateix temps que es fan les eleccions municipals. Els consellers designen els diputats que formen la diputació provincial. El president del consell provincial i de la diputació és un governador designat pel govern federal, arran de la proposta del govern regional. El càrrec de governador és permanent (fins a l'edat de la jubilació). La província depèn del govern regional.

La regió de Brussel·les-Capital, tot i no ésser província, també té un governador. Bèlgica, doncs, té 11 governadors per a 10 províncies.

Competències

[modifica]

Les províncies tenen competències en matèria de cultura, d'esport, d'educació, d'infraestructures... Teòricament es tracta de projectes i de matèries massa ambiciosos per a un municipi i de massa poca envergadura per al govern regional.

Des del 1995, les províncies han perdut molt de poder:

  • el paper de supervisor dels municipis petits va minvar després de la fusió dels municipis dels anys 1966-1977;
  • les mancomunitats intermunicipals s'encarreguen de tasques que necessiten una coordinació entre municipis (deixalles, aigua, desenvolupament econòmic...);
  • el govern de la regió tracta directament amb els municipis.

Després de cada elecció, es parla de simplificar l'estructura administrativa de l'estat i de suprimir aquest nivell gairebé obsolet.

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 «Province of Belgium». statoids.com.
  2. «Oost-Vlaanderen: feiten & cijfers». Provincie Oost-Vlaanderen. Arxivat de l'original el 2018-12-25. [Consulta: 28 juny 2010].
  3. La tricolor és oficial, sense ús