Vés al contingut

Q & A

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaQ & A
Fitxa
DireccióSidney Lumet
Protagonistes
Nick Nolte
Timothy Hutton
Armand Assante
Patrick O’Neal
Lee Richardson
Paul Calderon
ProduccióArnon Milchan
Burtt Harris
GuióSidney Lumet.
Llibre de Edwin Torres
MúsicaRubén Blades
FotografiaAndrzej Bartkowiak Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeRichard P. Cirincione
VestuariAnn Roth Modifica el valor a Wikidata
ProductoraOdyssey Distributors
Regency International Pictures
DistribuïdorTriStar Pictures
Dades i xifres
País d'origenEstats Units
Estrena1990
Durada132 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerepolicíac
Lloc de la narracióNova York Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0100442 FilmAffinity: 883796 Allocine: 33934 Rottentomatoes: m/q_and_a Letterboxd: q-a Mojo: qanda Allmovie: v39761 TCM: 87425 Metacritic: movie/q-a TMDB.org: 31598 Modifica el valor a Wikidata

Q & A és una pel·lícula estatunidenca de 1990, dirigida per Sidney Lumet. Protagonitzada per Nick Nolte, Timothy Hutton, Armand Assante, Patrick O'Neal, Paul Calderon. Està basada en la novel·la d'Edwin Torres.

Argument

[modifica]

Al mig dels carrers dominats per l'odi, la corrupció i la violència, sorgeix Brennan (Nick Nolte), un oficial que és tota una llegenda entre les forces policials de Nova York i que utilitza mètodes poc ortodoxos. Després de matar a sang freda a un lladre de poca volada, al·lega que ha estat en defensa pròpia. De la investigació del cas s'encarrega Reilly (Hutton), l'ajudant del fiscal del districte, un idealista. La innocència de Brennan resulta difícil de provar, sobretot quan uns testimonis claus apareixen assassinats. Tot sembla apuntar que algú està tractant d'encobrir Brennan. Simple rutina, Però Reilly descobreix una mica més.

Repartiment

[modifica]

Premis i nominacions

[modifica]

Nominacions

[modifica]

Rebuda

[modifica]

Roger Ebert va donar tres estrelles i mitja sobre quatre i va escriure, "És fascinant la manera com aquesta pel·lícula funciona tan bé com un thriller en un nivell, mentre que en uns altres nivells investiga sentiments secrets".[1] En la seva ressenya pel The New York Times, Vincent Canby va escriure, "Grans petites escenes n'eclipsen de més grans, de més importants. Els personatges arriben i desapareixen a tota velocitat. Mirar la pel·lícula és una passejada que entreté, però quan s'acaba és difícil de recordar on has estat, exactament".[2]

Referències

[modifica]
  1. Ebert, Roger «Q & A». Chicago Sun-Times, 27-04-1990.
  2. Canby, Vincent. «Nick Nolte as a Corrupt Detective». The New York Times, 27-04-1990.