Vés al contingut

Qingsongita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralQingsongita

Modifica el valor a Wikidata
Fórmula químicaBN
EpònimQingsong, Fang (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusmina Orebody 31, Luobusha, Qusum Co., Shannan, Regió Autònoma del Tibet, República Popular de la Xina
Classificació
Categoriaelements natius > nitrurs
Propietats
Sistema cristal·líisomètric
Estructura cristal·linaa = 3,61Å;
Grup puntual4 3m - hextetraedral
Grup espacialgrup espacial 216 Modifica el valor a Wikidata
Duresa9 a 10
Densitat3,46 g/cm³ (calculada)
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA2013-030
SímbolQsg Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La qingsongita és un mineral de la classe dels elements natius. Rep el seu nom del Dr. Qingsong Fang (1939-2010), professor a l'institut de geologia de la Chinese Academy of Geological Sciences, qui va descobrir els primers diamants al Tibet a finals dels anys 70.

Característiques

[modifica]

La qingsongita és l'anàleg en estat natural de la forma cúbica del nitrur de bor, sent la seva fórmula química BN. Cristal·litza en el sistema isomètric. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 9 i 10, sent un mineral molt dur. La forma artificial d'aquest nitrur (anomenada "borazon") es fa servir de manera industrial com a abrasiu, d'ençà que va ser sintetitzada l'any 1957, 52 anys abans que fos trobada de manera natural a la naturalesa l'any 2009. Va ser aprovada per l'Associació Mineralògica Internacional com a espècie vàlida l'any 2013. És l'únic mineral de bor que es coneix que es forma a les profunditats del mantell de la Terra.[2]

Formació i jaciments

[modifica]

Se n'ha trobat en ofiolites, derivades de ~300 quilòmetres de profunditat en el mantell de la Terra, a les cromitites de Luobusha (Regió Autònoma del Tibet, República Popular de la Xina). Sol trobar-se associada a altres minerals com: osbornita, cianita o coesita.

Referències

[modifica]
  1. «Qingsongite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 1r gener 2016].
  2. «Goldschmidt Abstracts 2010 – M». Geochimica et Cosmochimica Acta, 74, 12, 6-2010, pàg. A649–A743. DOI: 10.1016/j.gca.2010.04.039.