Quercus infectoria
 Fulles amb agalles del Quercus infectoria, a Mont Meron, Alta Galilea, Israel | |
| Estat de conservació | |
|---|---|
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 194176  |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Fagales |
| Família | Fagaceae |
| Gènere | Quercus |
| Espècie | Quercus infectoria Oliv., 1801 |
| Nomenclatura | |
| Sinònims |
|
| Subespècies:[1]
Q. infectoria subsp. infectoria Q. infectoria subsp. veneris (A. Kern. a CKSchneid.) Meikle 1985 = Q.boissieri Reut. 1853 | |
.svg){kind=icon}
Quercus infectoria és una espècie de roure que pertany a la família de les fagàcies i està classificat dins de la secció Cerris. Quercus infectoria creix a l'Àsia Menor (Iraq, Kurdistan, Turquia), Xipre, Grècia, i es va introduir a Europa el 1822.
Morfologia
[modifica]
Pot arribar als 5-6 m d'alçada, sovint arbust petit de menys de 2 m d'alt. L'escorça grisa i escamosa, estriada, i les branquetes amb fulles caduques pubescents. Les fulles 3-8 x 1,5-5 cm, semiperennes, coriàcies, oblongues, base arrodonida de vegades cordada; àpex obtús, marge dentat 4-9 parells de dents) o crenat-dentada sovint ondulat o lobulat rarament, sense pèl, brillant per sobre, més pàl·lid per sota o glauc, glabre o amb alguns pèls estrellats, en realitat molt polimorfes, fulles a la base de les branques solen ser senceres, 5-11 parells de venes, les venes intercalars presents; pecíols cilíndrics d'1 cm de llarg. Les flors són monoiques (flors individuals masculines o femenines, però tots dos sexes es troben a la mateixa planta) i són pol·linitzades pel vent. Les glans són solitàries o en parells, són mucronades, ovoides allargades, 2-3,5 cm de llarg, 1,8 cm de diàmetre, glabres, de color marró clar brillant, peduncle, sempre que el pecíol, amb una cúpula que ocupa 1/3 a 1/5, hemisfèrica o subcònica de 0,7-1 cm d'alt x 1,5-1,8 cm de diàmetre, amb lanceolades, adprès, escates tomentoses.
Ecologia
[modifica]Quercus infectoria creix a 1.800 m sobre el nivell del mar. Prefereix sòls pesats (argilosos) i amb un pH adequat (sòls àcids, neutres i bàsics "alcalins"). Pot créixer en semiombra (llum de boscos) però no tolera l'ombra. Prefereix sòls humits. Tolera els forts vents i a les gelades, però no a l'exposició marítima.[2]
Usos
[modifica]L'escorça i les glans dits nous d'agalla són astringents[3] S'utilitzen en el tractament d'Intertrigen, impetigen i èczema.[3] Qualssevol agalles produïdes en l'arbre són fortament astringents i es poden utilitzar en el tractament d'hemorràgies, diarrea crònica, disenteria, etc.[4]
La tinta es fa de les agalles riques en taní.[5] Les agalles són causats per l'activitat de la mosca Cynipid Cynips tinctoria.[6] Les agalles contenen 36-58% de taní.[6] Un extracte de les agalles es barreja amb sulfat ferrós juntament amb una goma i el colorant per tal de fer la tinta.[5]
Referències
[modifica]- ↑ http://www.catalogueoflife.org/col/details/species/id/9723507 Kew
- ↑ [1] Plant for a future
- ↑ 3,0 3,1 Chopra. R. N., Nayar. S. L. and Chopra. I. C. Glossary of Indian Medicinal Plants (Including the Supplement).
- ↑ Grieve. A Modern Herbal.
- ↑ 5,0 5,1 Hill. A. F. Economic Botany.
- ↑ 6,0 6,1 Rottsieper. E.H.W. Vegetable Tannins
Enllaços externs
[modifica]