Vés al contingut

Quercus xalapensis

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 22:30, 20 oct 2019 amb l'última edició de EVA3.0 (bot) (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula d'ésser viuQuercus xalapensis Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN34686 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreFagales
FamíliaFagaceae
GènereQuercus
EspècieQuercus xalapensis Modifica el valor a Wikidata
Humb. & Bonpl.

Quercus xalapensis és una espècie de roure que pertany a la família de les fagàcies i està dins de la secció dels roures vermells del gènere Quercus.

Distribució

És endèmic a Centreamèrica, on creix entre els 1000 i els 2200 m a Mèxic, en els estats d'Oaxaca, Chiapas, Puebla, San Luis Potosí i Veracruz; a Guatemala, El Salvador, Hondures i Nicaragua. Està amenaçat per la pèrdua d'hàbitat.

Descripció

Quercus xalapensis és un arbre que creix fins als 10-30 m d'alçada i el tronc de 45-150 de diàmetre. L'escorça és aspra, grisa, fosca, espessa. Les branques fan 1-3 mm de diàmetre. En el primer any sense pèl, o lleugerament pubescents, de color vermell fosc marró gir gris, amb lenticel·les blanques plantejades; capolls ovoides va assenyalar, 2-4 mm de llarg, amb escates pubescents. Les fulles fan 7-19 per 2-7 cm, persistents, gruixudes, lanceolades a el·líptiques o ovades més o menys estretes, àpex agut, acuminat, base cuneada de vegades truncades o cordades, marge gruixut, amb truges de punta de les dents a prop de l'àpex, lleugerament revoluta sense pèl; anteriorment, o amb alguns pèls glandulars a prop de la base, flocs de pèls estrellats per sota de les aixelles de les venes, 8-12 parells de venes, va aixecar el revés; pecíol 0,5-3 cm de llarg, glabrescents. Les inflorescències masculines 6-10 cm de llarg. Les inflorescències són pistilades i molt curtes, amb flors 1-3. Les glans fan 1,8-2,4 cm, ovoides, mucronats, sols o en parelles en un peduncle 0,4-0,8 cm de llarg; cúpula de mitja canya amb escales adpresos, de color cafè, adjuntant 1/3 a 1/2 del pericarpi de fruits secs, dins pubescent, amb una maduració de 2 anys.[1]

  • Q. grahamii Benth. 1840[2]
  • Q. grahamii f. brevipes Trel. 1924[2]
  • Q. grahamii var. tenuipes Trel. 1924[2]
  • Q. hemipteroides C.H. Muller 1937
  • Q. monserratensis C.H. Muller 1942[3]
  • Q. var xalapensis. longifolia (A. DC) Wenz. 1884
  • Q. vexans Trel. 1924

Miscel·lània

Per a Silvia Romero Rangel, en la seva revisió de la subsecció Acutifoliae, el 2006, la taxonomia d'aquest grup està fortament modificat. Veure a la seva classificació a: http://oaks.of.the.world.free.fr/Acutifoliae.htm.

Referències

  1. Només un any per a Silvia Romero Rangel.
  2. 2,0 2,1 2,2 Per a Govaerts i Frodin i Susana Valencia Avalos, el Q. grahamii és una espècie veritable.
  3. Per a Govaerts, 2007, el Q. monserratensis és un sinònim de Q. acutifolia.

Fonts