Quint Pompeu Falcó

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Quintus Pompeius Falco)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaQuint Pompeu Falcó
Biografia
Naixement segle I (Gregorià)
Sicília
Mort segle II (Gregorià)
  Senador romà 


  Cònsol de l'Imperi Romà 


  Tribú de la plebs 


  Governador romà 

Activitat
Ocupació Soldat i polític
Període Imperi Romà
Modifica les dades a Wikidata

Quint Pompeu Falcó (Quintus Pompeius Falco, el nom complet en llatí del qual era Quintus Roscius Coelius Murena Silius Decianus Vibullius Pius Iulius Eurycles Herculanus Pompeius Falco) va ser un polític romà de principis del segle II.

Pompeu Falcó va ser legat de la legió V Macedònica a Mèsia en el curs de la primera guerra dàcia. Va ser nomenat Cònsol sufecte l'any 108 juntament amb Lústric Brucià. Molts membres de la seva família van obtenir càrrecs consulars durant el segle II. També va estar emparentat amb els cònsols Sext Juli Frontí i P. Coelius Balbinus Vibullus Pius, així com probablement amb l'emperador Dècim Celi Balbí.

Va ser governador de Mèsia entre els anys 116 i 117. Llavors el van nomenar governador de Britània entre el 118 i el 122, any en què l'emperador Adrià va visitar la província.

Va ser aquest darrer any, el 122, quan Adrià va decretar nombroses reformes a Britània, així com la construcció del famós Mur d'Adrià. Abans d'això, en el 118 Pompeu Falcó havia sufocat una revolta liderada pels Brigants i els Selgoves, tribus del sud de Caledònia, la part nord de Britània.

Inscripcions de l'època i monedes commemoratives del 119 reflecteixen l'èxit romà, però l'orador Marc Corneli Frontó cita que molts soldats romans van perdre la vida a Britània sota el regnat d'Adrià, indicant que probablement la revolta dels britons va ser finalment reprimida amb molta dificultat.[1]

Referències[modifica]

  1. Birley, A.R.. The Roman Government of Britain. Oxford: Oxford University Press, 2010, p. 97-100. ISBN 9780199252374. 


Precedit per:
Marcus Appius Bradua
Governadors romans de Britània
118 - 122
Succeït per:
Aulus Platorius Nepos