Quo vadis?

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquest article tracta sobre la novel·la de Henryk Sienkiewicz; per la pel·lícula de Mervyn LeRoy vegeu Quo Vadis (pel·lícula).
Infotaula de llibreQuo vadis?
(pl) Quo vadis Modifica el valor a Wikidata
Quo Vadis 1897 Edition.jpg
Modifica el valor a Wikidata
SubtítolPowieść z czasów Nerona Modifica el valor a Wikidata
Tipusobra literària Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
AutorHenryk Sienkiewicz Modifica el valor a Wikidata
Llenguapolonès Modifica el valor a Wikidata
PublicacióPolònia Modifica el valor a Wikidata, 1896 Modifica el valor a Wikidata
Creació1894 Modifica el valor a Wikidata
EdicióQuo vadis (en) Tradueix, Quo vadis (en) Tradueix, Quo vadis (en) Tradueix i Q94070340 Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Gènerenovel·la històrica Modifica el valor a Wikidata
Personatges
Lloc de la narracióantiga Roma Modifica el valor a Wikidata
Obra derivadaQuo Vadis? i Quo Vadis (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Quo vadis és una novel·la de l'autor polonès Henryk Sienkiewicz de 1896. S'hi narren les vicissituds de Marc, general romà, i Lígia, cristiana, en el temps de la persecució dels cristians per l'emperador Neró.

El títol, que en llatí significa on vas?, al·ludeix a una tradició que s'explicava entre els primers cristians, en la qual l'apòstol Pere, que fuig de Roma per posar-se fora de perill de la persecució, es creua amb Jesús. Pere li fa aquesta pregunta, a la qual Jesús li respon que serà crucificat a Roma per segona vegada perquè els seus propis deixebles l'abandonen. Avergonyit de la seva covardia, Pere torna a Roma per afrontar el seu destí, que serà el martiri. La intenció de Sienkiewicz en escriure la novel·la és retratar un cas d'opressió estatal semblant al de la Polònia de la seva època, la qual cosa explica l'èmfasi especial que dóna a aquesta anècdota.

Abans d'escriure la novel·la, Sienkiewicz va estudiar l'imperi Romà molt a fons per tal d'afinar en els detalls històrics; tant és així que fins i tot hi apareixen diversos personatges històrics.

Des que va aparèixer com a fulletó en tres diaris polonesos el 1895 i com a llibre el 1896, la novel·la ha estat traduïda a més de cinquanta llengües. Aquesta obra va contribuir molt a l'atorgament del Premi Nobel de Literatura a l'autor el 1905.

Adaptacions cinematogràfiques[modifica]

La novel·la ha estat adaptada diverses vegades al cinema els anys 1901, 1912, 1924 i 2016. La versió més coneguda és, però, la de Mervyn LeRoy, de l'any 1951, amb Robert Taylor, Deborah Kerr i Peter Ustinov, en el paper de Neró.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Quo vadis?