Ràdio lliure

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Una ràdio lliure és una emissora de ràdio independent, de caràcter no lucratiu, la gestió de la qual i programació s'elabora de forma col·lectiva. L'emissora no està promoguda per entitats públiques, institucionals, privades o comercials, sinó que la duu un col·lectiu de persones o per una associació sense ànim de lucre.

El concepte procedeix de les experiències de les Ràdio Lliures a Itàlia i a França que comencen la seva marxa en els anys 70. El terme Ràdio Lliure és similar, més o menys, del terme Ràdio Comunitària, tot i que hi ha diferències entre els dos tipus de fer ràdio, essent Ràdio Lliure un terme que es refereix a un tipus de pràctica desenvolupada especialment a Europa. El terme ràdio comunitària més estès a Amèrica Llatina o a nivell internacional. Als Països Catalans, Ona Lliure, de vida molt breu, n'és considerada la degana.[1]

Història als Països Catalans[modifica]

La primera ràdio lliure va ser Ràdio Maduixa de Granollers, que va iniciar les seves emissions en 1977. Així i tot, la seva manca de component polític i social feu que, Ona Lliure, amb emissions estables d'ençà del 4 d'abril del 1979 i tancada policialment fins a sis cops fins a la definitiva el 1980, sigui considerada la primera ràdio lliure com a tal (i també en català) dels Països Catalans.[1][2] Ràdio Almeda, a Cornellà de Llobregat, és sovint també destacada com una de les primeres d'aquest tipus.[3]

D'aquestes primeres experiències de primers dels 80 continuen funcionant Ràdio Pica va començar les emissions el 1981, de Gràcia i Ràdio Klara, de València.

Altres ràdios lliures dels 80 que feien les seves transmissions des de Barcelona ciutat van ser: Ràdio Venus i Ràdio Gavina del barri de la Barceloneta, Ràdio La Veu Impertinent situada a l'ateneu llibertari del barri de la Verneda, Ràdio Farigola i Ràdio Àgora a Nou Barris, Krack Ràdio des del local de la Confederació General del Treball de Catalunya, Ràdio Llibertina situada a l'Ateneu Llibertari del barri de Sants.

També van formar part del moviment de ràdios lliures ràdio El Avispero des de Santa Coloma de Gramenet, Ràdio Korkò de l'Hospitalet de Llobregat, ràdio Los Piratas del Ampordan de Figueres, Ràdio Activitat de Palma.

El 1987, els Mossos d'Esquadra tanquen i requisen Ràdio Pica, la Generalitat dona l'excusa que feien interferències a l'aeroport (fet que era fals i va ser demostrat en el judici posterior) en aquest moment neix una nova fornada de ràdios lliures com Radio Bronka de Barcelona, Ràdio Inoksidable a Santa Coloma de Gramenet, Ràdio Línia 4[4] i Ràdio RSK a Nou Barris.

El moviment continua, i en els 90, el 1991 Ràdio Pica torna amb les emissions per Freqüència modulada i neix Contrabanda FM de Barcelona. Actualment, el moviment, sembla que, discretament, torna a ressorgir. Una mostra d'això són Ràdio Activa d'Alcoi, Ràdio La Mistelera de Dénia, i Ràdio Malva de València.

L'any 2011 neix Ràdio Bala de Manresa.

La repressió cap a les ràdios lliures ha anat variant amb el pas del temps, antigament les tancava la policia i a partir dels anys 90 són interferides per altres ràdios que ocupen les seves freqüències.

Fins ara no existeix cap legislació estatal o autonòmica que permeti a les ràdios lliures accedir a llicències legals per a l'emissió radiofònica, de manera que la seva activitat es considera alegal. Tot i que des de les administracions les seves emissions són tolerades a causa del dèficit de llibertats civils que patim a l'estat espanyol. L'any 2010, la Generalitat de Catalunya va presentar un projecte de llei[5] que pretén regular l'anomenat tercer sector de les telecomunicacions, equiparant les ràdios lliures i comunitàries amb emissores de fundacions, ONG, universitats o grups religiosos. La Coordinadora de Ràdios Lliures de Catalunya, refundada el novembre del mateix any,[6] es declara en contra d'aquesta llei que encara no ha estat aprovada.

Bibliografia[modifica]

  • Villagrasa, Felix (2006), Una historia de Radio Pica, 25 Anys a contrapel , Barcelona: Llibres de l'Índex. ISBN 978-84-96563-34-6
  • Roca Toran, Josep (1997), Això es Ràdio Pica , Barcelona: Editorial Laertes. ISBN 978-84-7584-327-8
  • Associació Cultural Index i Edicions El Moixet Demagog (2005) Col·lecció: Plaguetes del Raval nº 5 Crónica sentimental de Ràdio Activitat" , Palma

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Albero, Tere; Fayos, Ester «40 anys de lluita per la freqüència». La Directa, 05-03-2019 [Consulta: 20 gener 2023].
  2. García-Gil, S; Gómez García, S; Reguero Sanz, I «Espacios alternativos de libertad durante la Transición. Breve historia de las radios libres en España (1976-1983)» (Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF) (en castellà). Revista Latina de Comunicación Social, núm. 73, 2018, pàg. 1179-1210. DOI: 10.4185/rlcs-2018-1302.
  3. Haro, Esteve Crespo «La ràdio, moltes veus per a una identitat comarcal» (Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF). Materials del Baix Llobregat, núm. 6, 2000, pàg. 47–60. ISSN: 2385-4243.
  4. «Ràdios lliures a Catalunya». CGT Catalunya. Arxivat de l'original el 2009-01-14.
  5. «El govern català publica el projecte de decret per regular els mitjans audiovisuals sense ànim de lucre», 10-08-2010. [Consulta: 17 octubre 2011].
  6. «Guerra de guerrilla a les ones», 20-01-2011. [Consulta: 17 0ctubre 2011].

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]