Rèsaces
| Biografia | |
|---|---|
| Mort | 334 aC  |
| Activitat | |
| Ocupació | militar |
Rèsaces[1] (en grec antic Ῥοισάκης) era un militar persa, germà d'Espitridates, sàtrapa de Lídia i de Jònia, amb qui potser hauria compartit el govern, segons diu Diodor de Sicília.[2]
Com a militar havia servit en diverses campanyes sota Artaxerxes III a Fenícia i a Egipte, on el rei el va alabar pel seu "valor i lleialtat" i va servir amb les tropes tebanes, aliades dels perses. Va participar a la Batalla del Grànic l'any 334 aC, on va morir a mans d'Alexandre el Gran.
Plutarc[3] descriu així l'escena:
| « | Rèsaces i Espitridates, dos generals perses, se li llancen al damunt alhora [a Alexandre]; ell, evita a un, i clava a Rèsaces, que anava cuirassat, la seva pica, i la trenca; llavors acudeix a l'espasa. mentre els dos xoquen així, Espitridates li acosta el flanc del cavall i, dreçant-se amb promptitud, li descarrega un tal cop amb un coltell bàrbar que li talla la cresta del casc amb una de les ales, i el casc amb prou feines resisteix el cop, de manera que el tall del coltell frega els cabells. Espitridates arbora la seva arma de nou, però Clit Meles el prevé, travessant-lo pel mig amb la seva asta; al mateix temps Rèsaces cau sota un cop d'espasa d'Alexandre | » |
| — Plutarc. Vides paral·leles: Alexandre | ||
Flavi Arrià diu que Clit va tallar el braç d'Espitridates per evitar l'atac contra Alexandre.[4] Diodor de Sicília li atribueix l'atac a Alexandre, el cop al casc i l'atac que va sofrir de Clit, en contra del que diuen altres fonts.[5]
Referències[modifica]
- ↑ Alberich i Mariné, Joan (dir.); Cuartero i Iborra, Francesc J. (dir.). Diccionari Grec-Català. Enciclopèdia Catalana - Fundació Institut Cambó, 2015, p. 1492. ISBN 9788441224223.
- ↑ Diodor de Sicília. Bibliotheca historica, XV, 47,2
- ↑ Plutarc. Vides paral·leles: Alexandre, XVI, 8-11
- ↑ Flavi Arrià. Anàbasi d'Alexandre el Gran, I, 15, 7-8
- ↑ Diodor de Sicília. Bibliotheca historica, XVII, 20, 6-7