Memòria d'accés aleatori

Memòria d'accés aleatori
Mòdul d'1 Gb
Fabricant	Micron Technology Samsung Electronics Kingston Technology Corsair Gaming Mushkin
Format per
SRAM DRAM SDR SDRAM DDR SDRAM RDRAM DDR2 SDRAM DDR3 SDRAM DDR4 SDRAM DDR5 SDRAM

La memòria RAM, de l'anglès Random Access Memory (Memòria d'Accés Aleatori), és un tipus de memòria informàtica, caracteritzat per un accés directe en qualsevol ordre (aleatori) en un temps constant, sense distinció de la posició on es trobi la informació ni de la posició de l'anterior lectura. Avui en dia es produeixen mitjançant circuits integrats. La frase memòria RAM es fa servir sovint per a referir-se als mòduls de memòria

Això contrasta amb altres mecanismes d'emmagatzemament, com les cintes o els discs magnètics i òptics, en què es depèn de la posició del capçal mòbil de lectura. En aquests dispositius, el moviment triga més que la mateixa transferència de dades, i el temps d'accés depèn de la posició física del següent element.

La paraula RAM s'associa amb tipus de memòria volàtils (com els mòduls de memòria DRAM), on la informació es perd quan es l'alimentació s'apaga. Noti's que altres tipus de memòria també són RAM (d'accés aleatori), com la memòria ROM i un tipus de memòria flash anomenat NOR-Flash,

Avui en dia és usat com a memòria principal en tots els ordinadors personals, per això se'n coneix també com a memoria externa o principal.

Història

Detall d'una matriu de nuclis magnètics. La distància entre els nuclis és aproximadament d'un mil·límetre.

Un dels primers tipus de memòria d'accés aleatori que es van utilitzar foren les matrius de nuclis de ferrita, es van desenvolupar entre 1949 i 1952 i van formar part de la majoria de les computadores fins que es van desenvolupar els circuits integrats de memòries estàtiques i dinàmiques de tipus RAM cap a finals de la dècada de 1960 i la del 1970.

Abans de l'aparició de les memòries basades en nuclis magnètics les computadores utilitzaven altres tipus de dispositius per implementar les funcions de memòria principal (de l'ordre d'uns mil·lers de bits), algunes solucions eren d'accés aleatori i d'altres no. Entre aquests d'altres, es van utilitzar relés, línies de retard o alguns tipus de vàlvules de buit.

També s'havien utilitzat latchs (un tipus de dispositiu biestable multivibrador) muntats amb tríodes, i més tard amb transistors, per tal d'aconseguir memòries més petites i més ràpides per als registres o els bancs de registres d'accés aleatori. Abans del desenvolupament dels circuits integrats de les ROM, les memòries permanents (només de lectura) d'accés aleatori es construïen habitualment utilitzant matrius de díodes de tipus semiconductor manegades per un descodificador d'adreces.

Tipus de RAM

En general, les RAM es divideixen en estàtiques i dinàmiques. Una memòria RAM estàtica manté el seu contingut inalterat mentre es mantingui alimentada elèctricament.

Els tipus actuals de memòria RAM d'escriptura acostumen a emmagatzemar un bit de dades a cada estat d'un biestable o flip-flop, com en el cas de la SRAM (RAM estàtica), o com una càrrega a un condensador (o una porta lògica amb un transistor) com en el cas de la DRAM (RAM dinàmica), EPROM, EEPROM i la memòria flaix. Alguns tipus disposen de circuits destinats a detectar i/o corregir falles aleatòries de les dades emmagatzemades utilitzant bits de paritat o codis de detecció i correcció d'errors. La RAM de tipus permanent o de només lectura coneguda com a ROM (Read Only Memory), utilitza algun tipus de sistema per activar o desactivar de manera permanent els transistors adequats en comptes d'emmagatzemar una càrrega.

Tant la SRAM com la DRAM són de tipus volàtil, d'altres formes d'emmagatzemament informàtic, com el disc dur o les cintes magnètiques han estat utilitzades als ordinadors com a sistema per a emmagatzemar dades de manera persistent. Molts del equips actuals només utilitzen la memòria flaix per a conservar les dades quan no són en ús, és el cas de els ordinadors de butxaca (PDA) o dels petits reproductors de música.

Alguns ordinadors personals, com la majoria dels de tipus industrial i alguns portàtils també ham reemplaçat els discs magnetics per unitats de disc d'estat sòlid. Només la memòria flaix de tipus NOR permet un veritable accés aleatori, permetent l'execució directa del codi, i per això s'acostuma a utilitzar en comptes d'una ROM. El preu de cost més petit de la memòria flaix de tipus NAND fa que sigui utilitzada de manera habitual per a construir les targetes de memòria i les unitats de disc d'estat sòlid.

Mòduls de memòria RAM

Format SO-DIMM

Els mòduls de memòria RAM són targetes de circuit imprès que tenen soldats circuits integrats de memòria DRAM per una o dues cares. La implementació DRAM es basa en una topologia de circuit elèctric que permet assolir densitats elevades de memòria per quantitat de transistors, aconseguint integrats de centenars o milers de quilobits. A més de DRAM, els mòduls tenen un integrat que permeten la identificació del mateixos davant l'ordinador per mitjà del protocol de comunicació SPD. La connexió amb els altres components es realitza per mitjà d'un àrea de pins en un dels talls del circuit imprès, que permeten que el mòdul en ser instal lat en un sòcol apropiat de la placa base, tingui bona connexió elèctrica amb els controladors de memòria i les fonts d'alimentació. Els primers mòduls comercials de memòria eren SIPP de format propietari, és a dir no hi havia un estàndard entre diferents marques. La necessitat de fer intercanviable els mòduls i d'utilitzar integrats de diferents fabricants va conduir a l'establiment d'estàndards de la indústria com els JEDEC.

• Mòduls SIMM. És un format usat en ordinadors antics que tenien un bus de dades de 16 o 32 bits.
• Mòduls DIMM. Usat en ordinadors d'escriptori; es caracteritzen per tenir un bus de dades de 64 bits.
• Mòduls SO-DIMM. Usat en ordinadors portàtils; és un format miniaturitzat de DIMM.

Relació amb la resta del sistema

Diagrama de l'arquitectura d'un ordinador

Dins de la jerarquia de memòria RAM es troba en un nivell després dels registres del processador i de les caches. És una memòria relativament ràpida i d'una capacitat mitjana: en l'actualitat (any 2008), és fàcil trobar memòries amb velocitats de 800 Mhz i capacitats de 1GB. La memòria RAM continguda en els mòduls, es connecta a un controlador de memòria que s'encarrega de gestionar els senyals entrants i sortints dels integrats DRAM. Algunes senyals són les mateixes que s'utilitzen per utilitzar qualsevol memòria: Adreces de les posicions, dades emmagatzemades i senyals de control.

El controlador de memòria ha de ser dissenyat basant-se en una tecnologia de memòria, generalment suporta només una, però hi ha excepcions de sistemes els controladors suporten dues tecnologies (per exemple EDO-RAM i SDR-SDRAM o SDR i DDR), això passa en les èpoques d'entrada d'un nou tipus de RAM. Els controladors de memòria en sistemes com PC i servidors es troben embebidos en l'anomenat NorthBridge o dins del mateix processador (en el cas dels processadors AMD Athlon i Intel Core i7) i són els encarregats de gestionar la majoria d'informació que entra i surt del processador.

Els senyals bàsiques en el mòdul estan dividides en dos busos i un conjunt miscel·lani de línies de control i alimentació. Entre totes formen el bus de memòria:

• Bus de dades. Són les línies que porten informació entre els integrats i el controlador. En general estan agrupats en octet sent de 8,16,32 i 64 bits, quantitat que ha d'igualar l'amplada del bus de dades del processador. En el passat, alguns formats de mòdul, no tenien una amplada de bus igual al del processador.En aquest cas havia de muntar mòduls en parells o en situacions extremes, d'a 4 mòduls, per completar el que es denominava banc de memòria, de altra manera el sistema no funciona. Aquesta és la principal raó d'haver augmentar el nombre de pins en els mòduls, igualant l'ample de bus de processadors com el Pentium de 64 bits a principis dels 90.

• Bus d'adreces. És un bus en el qual es col·loquen les adreces de memòria a les que es requereix accedir. No és igual al bus d'adreces de la resta del sistema, ja que està multiplexat de manera que la direcció s'envia en dues etapes. Per això al controlador realitza temporitzacions i utilitza les línies de control. A cada estàndard de mòdul s'estableix una mida màxim en bits d'aquest bus, establint un límit teòric de la capacitat màxima per mòdul.

• Senyals miscel·lànies, entre les quals hi ha les de l'alimentació (Vdd, VSS) que s'encarreguen de lliurar potència als integrats. Estan les línies de comunicació per al integrat de presència que dóna informació clau sobre el mòdul. També hi ha les línies de control entre les quals es troben les anomenades RAS i CAS que controlen el bus d'adreces i els senyals de rellotge en les memòries sincròniques SDRAM.

Entre les característiques sobresortints del controlador de memòria, està la capacitat d'utilitzar la tecnologia de canal doble (Dual channel) o tres canals, on el controlador es maneja bancs de memòria de 128 bits. Encara que l'ample del bus de dades del processador continua sent de 64 bits, el controlador de memòria pot lliurar les dades de manera intercalada, optant per un o altre canal, reduint les latències vistes pel processador. La millora en l'acompliment és variable i depèn de la configuració i ús de l'equip. Aquesta característica ha promogut la modificació dels controladors de memòria, resultant en l'aparició de nous chipsets (la sèrie 865 i 875 d'Intel) o de nous sòcols de processador en els AMD (el 939 amb canal doble, reemplaçament al 754 de canal senzill ). Els equips de gamma mitjana i alta en general es fabriquen basats en chipsets o sòcols que suporten doble canal.

Vegeu també

• Memòria EPROM.
• Memòria EAROM.
• Memòria EEPROM.
• Memòria RAM
• PROM
• EAROM
• EEPROM
• ROM
• Memòria flash
• Memòria reprogramable

Articles relacionats

• Latència CAS

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Memòria RAM

• Explícame: ¿Para qué sirve la memoria RAM? (castellà)
• Tomshardware: Tutorial sobre RAM (1998) (anglès)