Vés al contingut

RCR Arquitectes: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m tipo
Línia 43: Línia 43:
* [http://www.soloarquitectura.com/arquitectos/rcr_arquitectes.html Llistat de projectes i premis] {{es}}
* [http://www.soloarquitectura.com/arquitectos/rcr_arquitectes.html Llistat de projectes i premis] {{es}}
* [http://www.architecture-trend-press.net/Data/_archi/Print.php?time=1093868702&year=2004-2005 Informació de RCR arquitectes a ''www.architecture-trend-press.net''] {{en}}
* [http://www.architecture-trend-press.net/Data/_archi/Print.php?time=1093868702&year=2004-2005 Informació de RCR arquitectes a ''www.architecture-trend-press.net''] {{en}}
* [http://www.hotelhusaultonia.com/ Hotel Ultonia de Girona]


{{Premis Nacionals d'Arquitectura i Espai Públic}}
{{Premis Nacionals d'Arquitectura i Espai Públic}}

Revisió del 11:49, 16 maig 2010

RCR Aranda, Pigem i Vilalta arquitectes, o simplement RCR arquitectes, és un despatx d'arquitectes que té la seva seu a la ciutat d'Olot. Creat l'any 1987 està integrat pels olotins Rafael Aranda i Carme Pigem i el vigatà Ramon Vilalta.

Vista de la biblioteca i casal d'avis de Sant Antoni,Barcelona.

La seva arquitectura es caracteritza per una voluntat constant d'integració en el paisatge. En obres com el Parc de Pedra Tosca de les Preses, prop d'Olot, els arquitectes recuperen l'antiga estructura agrícola del lloc per crear nous recorreguts que permetin descobrir els tresors naturals amagats. En paraules dels pròpis arquitectes: "en el parc [...] trobem un punt molt especial, un mar de roques que són el resultat de la desferra de basalt del Volcà Croscat i els treballs vigorosos de l'home per persuadir un petit espai de terra per al cultiu. El projecte intenta des del primer moment expressar la singularitat d'aquest paisatge i estimular el factor sorpresa en el seu descobriment."[1] En altres ocasions com en les habitacions del restaurant/hotel Les Cols, mitjançant materials com el vidre i els metalls creen ambients on l'arquitectura tendeix a difondre's, sent realment difícil reconèixer els límits de l'espai, reflexant el paisatge del cosmos que entra per l'obertura superior. Tant les parets, el terra o el sostre reflexen només les llums que provenen de l'exterior fent que l'arquitectura aconsegueixi una total desmaterialització per convertir-se en energia. Hom podria veure en obres com aquesta una clara influència de l'arquitectura i el pensament oriental.

En general els materials utilitzats acostumen a ser materials foscos i reflexants, en especial els metalls, així com el vidre. En canvi en les seves obres de paisatge quasi sempre opten per l'acer Corten.

Una altra obra que segueix aquesta recerca per integrar-se en l'entorn és el camp d'atletisme Tussols-Basil a Olot (1991-...). La pista s'inscriu cuidadosament entre la naturalesa i la topografia, encaixant-lo en el terreny de tal forma que els roures àlbars centenaris resten incrits en el circuit dels atletes, i sense impedir la seva visió, aquests sembla que corrin entremig dels troncs del bosc. En paraules del crític d'arquitectura Josep Maria Montaner "es recrea l'atmòsfera catàrtica i primigènia dels jocs en la planícia d'Olímpia. Com si fos un teatre grec, es revel·la l'origen de l'espai esportiu enmig d'un clar del bosc".[2] L'any 2005 han estat guardonats amb el Premi Nacional d'Arquitectura i Espai Públic, concedit per la Generalitat de Catalunya, per l'edifici de l'Escola Bressol Els Colors de Manlleu. També han rebut el premi FAD pels pavellons al restaurant Les Cols.

La seva casa Horitzó ha estat exposada en l'exposició del MOMA On-Site:New Architecture in Spain sobre arquitectura espanyola, alhora que altres obres han estat presents a la biennal de Venècia.

El 2009 han estat finalistes al premi Mies Van der Rohe d'arquitectura per la seva Biblioteca de Sant Antoni, Casal d'Avis i Espai Interior d'Illa a l'Eixample de Barcelona.

Paradoxalment, la seva obra ha estat criticada en l'edifici del Centre Cívic de Riudaura (la Garrotxa), que resta tancat des del 2005 a l'espera d'una remodelació a fons a causa de les greus deficiències en matèria de seguretat, estructura i climatització.

Obra seleccionada

Vista de l'interior del restaurant "LES COLS" a Olot.
  • 1987: Interior d'Ús Comercial a Olot (amb Antonio Sáez i Segura)
  • 1990 Far a Punta Aldea, Gran Canaria
  • 1995: Casa Margarida a Olot
  • 2001 Estadi d'atletisme Tussols-Basil a Olot, Girona
  • 2004: Reforma del Cinema-Hotel Ultònia a Girona
  • 2004: Escola Bressol Els Colors a Manlleu
  • 2004 Parc de Pedra Tosca a les Preses, Girona
  • Bodegues a Palamós
  • 2005: Biblioteca de Sant Antoni, Casal d'Avis i Espai Interior d'Illa a Barcelona
  • 2008: Ampliació de l'Estació de Sants, Barcelona

Notes i referències

  1. Extret de [1]
  2. La Vanguardia dimecres 14 de desembre del 2005. L'article complet a Josep Maria Montaner

Enllaços externs