Raúl Zibechi

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaRaúl Zibechi
Raúl Zibechi.jpg
Biografia
Naixement 25 gener 1952 (67 anys)
Montevideo
Activitat
Ocupació Periodista i escriptor
Modifica les dades a Wikidata

Raúl Zibechi (Montevideo, 25 de gener de 1952) és un escriptor i pensador-activista uruguaià, dedicat al treball amb moviments socials a Amèrica Llatina.

Biografia[modifica]

Entre 1969 i 1973 va ser militant del Front Estudiantil Revolucionari (FER), agrupació estudiantil vinculada al Moviment d'Alliberament Nacional Tupamaros. Sota la dictadura militar, iniciada en 1973, va ser activista en la resistència al règim fins que el 1975 es va traslladar a Buenos Aires (Argentina) per exiliar-se en 1976 –després del cop militar en aquest país– a Madrid, on va estar vinculat durant més de deu anys al Moviment Comunista en tasques d'alfabetització de camperols i en el moviment antimilitarista contra l'OTAN.

Cap a la meitat de la dècada de 1980, va començar a publicar articles en revistes i periòdics d'esquerra (Página Abierta, Egin, Liberación) i en mitjans llatinoamericans (Página/12, a l'Argentina, i Mate amargo, a l'Uruguai). En tornar a l'Uruguai, va publicar en el setmanari Brecha, del qual es va convertir en editor d'Internacionals i va guanyar el Premi José Martí de Periodisme per les seves anàlisis del moviment social argentí a l'entorn de la insurrecció del 19 i 20 de desembre de 2001. També va treballar en la revista ecologista Tierra Amiga, entre 1994 i 1995.

Des de 1986, com a periodista i investigador-militant ha recorregut gairebé tots els països de l'Amèrica Llatina, amb especial èmfasi a la regió andina. Coneix bona part dels moviments de la regió i col·labora en tasques de formació i difusió amb moviments urbans argentins, camperols paraguaians, comunitats indígenes bolivianes, peruanes, maputxe i colombianes. Tot el seu treball teòric està destinat a comprendre i defensar els processos organitzatius d'aquests moviments.

Línies teòriques essencials[modifica]

L'anàlisi dels moviments socials llatinoamericans el va dur a afirmar que tenen marcades diferències amb els europeus i nord-americans, atès que es tracta de moviments territorialitzats, en què els membres dels sectors socials que els integren (indígenes, camperols, sectors populars urbans) viuen d'una altra manera, emfatitzant en la diferència social i cultural com a eix del canvi social.

Als territoris controlats pels moviments, predominen relacions socials no capitalistes, és a dir: valors d'ús per sobre valors de canvi, la salut i l'educació no són mercaderies i es practiquen de manera diferent de com ho fa la societat hegemònica, es creen sovint formes de poder no estatal, sobre la base de l'assemblea, que és l'òrgan col·lectiu de decisió, com les Juntes de Bon Govern a Chiapas, els cabildos a les regions nasa a Colòmbia i les casernes aimares a l'Altiplà bolivià, per exemple.

Aquest conjunt de característiques li van permetre afirmar que la categoria "moviments socials" no és adequada per comprendre l'acció social a l'Amèrica Llatina, per la qual cosa ha encunyat el concepte de "societats en moviment", que remet al conjunt de relacions socials diferents a les hegemòniques i que constitueixen un món altre en moviment, en el doble sentit de resistir al model socioeconòmic dominant però alhora al procés de creació política d'un món nou a partir d'aquestes relacions socials territorialitzades. En aquest sentit, bona part de la seva feina consisteix a mostrar l'existència de relacions socials no capitalistes entre els oprimits, però també a visibilitzar com els moviments són portadors d'un món nou, a diferència de la concepció clàssica que els considera com a simples mitjans per lluitar per la conquesta del poder polític estatal.[1]

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]