Peu de rata anisat

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Ramaria gracilis)
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'ésser viuPeu de rata anisat
Ramaria gracilis
Zierliche Koralle Ramaria gracilis.JPG
Exemplar fotografiat a Alemanya
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneFungi
ClasseAgaricomycetes
OrdreGomphales
FamíliaGomphaceae
GènereRamaria
EspècieRamaria gracilis
(Pers.) Quél. 1888[1]
Nomenclatura
Sinònim taxonòmic
  • Clavaria fragrantissima G.F. Atk. 1908
  • Clavaria gracilis Pers. 1797
  • Clavaria palmata
  • Clavaria stricta var. alba Cotton & Wakef. 1919
  • Clavariella gracilis (Pers.) P. Karst. 1881
  • Merisma gracile (Pers.) Spreng. 1827
  • Ramalina gracilis (Pers.) Nyl. 1860
  • Ramaria palmata[1]
Modifica les dades a Wikidata

El peu de rata anisat (Ramaria gracilis) és un peu de rata tòxic i poc comú, de port petit i gràcil, característica que dóna origen al seu nom científic.[2]

Descripció[modifica]

És ramificat, en forma de corall, i de superfície llisa, com la resta de peus de rata. Mesura entre 5 i 8 cm d'amplada i entre 5 i 7 cm d'alçada. La base està poc desenvolupada i de la qual sorgeixen diverses branques principals que se subdivideixen consecutivament. Les ramificacions es formen majoritàriament de dues en dues i els seus extrems acaben en una o més puntes punxegudes. Tot ell és de color de blanquinós a ocraci rosat pàl·lid o ocraci groguenc, i té la superfície pruïnosa (és a dir, com si hagués estat recoberta per pólvores de talc). La carn és consistent i té el mateix color que la resta del bolet. Té un sabor amargant, malgrat que desprèn una olor anisada molt agradable. L'esporada és de color ocraci. Les espores es produeixen en basidis tetraspòrics i són petites (de 5-7 x 3,5-4,5 µm), el·lipsoïdals i berrugoses. No s'observen cistidis.[2][3][4]

Hàbitat i distribució geogràfica[modifica]

Generalment, viu sobre fusta en descomposició[5] en els boscos de pi roig (Pinus sylvestris). Creix en zones de muntanya (entre 700 i 1.500 m d'altitud) sobretot durant la tardor (entre el setembre i el novembre), sovint formant petits grups.[2] Es troba a Noruega, la Gran Bretanya, França, Catalunya (el Parc Natural del Cadí-Moixeró),[6] les illes d'Eivissa, Mallorca (la serra de Tramuntana) i Menorca,[7] i São Paulo.[1] Els informes de la seua presència a Austràlia sembla que són errors d'identificació amb Ramaria filicicola.[8][9]

Confusió amb altres espècies[modifica]

Es pot conèixer bé per la mida petita, pel color ocraci pàl·lid i per l'olor d'anís de la carn. L'única confusió possible és amb Clavulina cristata, però aquesta espècie no desprèn l'olor anisada del peu de rata anisat.[2][4]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 Catalogue of Life (anglès)
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 El Fascinant món dels bolets. Volum 2. Espècies i famílies (I). ECRIC (Enciclopèdia Catalana Revistes i Col·leccionables), 2003. ISBN 8493317357. Pàg. 109.
  3. Villegas, Margarita; Cifuentes, Joaquín; Torres, A. E., 2005. Sporal characters in Gomphales and their significance for phylogenetics. Fungal Diversity 18: 157–75. [1]
  4. 4,0 4,1 Courtecuisse, Régis. Mushrooms of Britain and Europe. HarperCollins. Pàg. 355. ISBN 9780002200127.
  5. Agerer, Reinhard; Christan, Josef; Mayr, Christoph; Hobbie, Erik, 2012. Isotopic signatures and trophic status of Ramaria. Mycological Progress 11 (1): 47–59. [2]
  6. Els fongs del Parc Natural del Cadí-Moixeró (català)
  7. Bolets de les illes Balears (català)
  8. Young, A. M., 2014. Australian coralloid fungi IV – Ramaria filicicola. Muelleria 32: 13–9.
  9. Atlas of Living Australia (anglès)


Bibliografia[modifica]

  • Agerer, Reinhard; Christan, Josef; Mayr, Christoph; Hobbie, Erik, 2012. Isotopic signatures and trophic status of Ramaria. Mycological Progress 11 (1): 47–59. [3]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Peu de rata anisat Modifica l'enllaç a Wikidata
Podeu veure l'entrada corresponent a aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.