Ramiro Pinilla

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaRamiro Pinilla
Ramiro Pinilla.JPG
Ramiro Pinilla
Dades biogràfiques
Naixement Ramiro Pinilla García
13 de setembre de 1923
Bilbao (Biscaia)
Mort 23 d'octubre de 2014(2014-10-23) (als 91 anys)
Barakaldo (Biscaia)
Llengua materna castellà
Nacionalitat espanyola
Ciutadania Espanya
Activitat professional
Ocupació escriptor
Gènere novel·la
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Ramiro Pinilla (Bilbao, Biscaia, 13 de setembre de 1923 - Baracaldo, Biscaia, 23 d'octubre de 2014) va ser un escriptor espanyol.[1] Va formar part del corrent renovador de la narrativa espanyola que es va iniciar en la dècada de 1960. En les seves novel·les es reflecteix la gran contribució dels obrers emigrats (cridats pejorativament maquetos) al País Basc en la construcció del seu poder industrial i els efectes socials d'aquesta explotació.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Inicis[modifica | modifica el codi]

Als quinze anys era ja un lector compulsiu que intentava evadir-se de la dura postguerra i que aviat va començar a escriure les seves pròpies narracions. Va treballar en la marina mercant, com a maquinista naval, però era una professió molt dura que va decidir abandonar. Després ho va fer en una fàbrica de gas de Bilbao, es va casar i a les tardes escrivia els relats que s'imprimien al dors d'una col·lecció de cromos, de manera que només per la nits podia dedicar-se a la narrativa extensa.

Professionalització[modifica | modifica el codi]

L'any 1960, va guanyar el premi Nadal amb Las ciegas hormigas, i va ser acomiadat de la redacció dels cromos amb el pretext de no dedicar-se en exclusiva a aquesta tasca. Va marxar llavors a Guecho, al camp, per aïllar-se més. La seva predilecció pels circuits marginals de comercialització i per l'autoedició, a través de Libropueblo, una petita editorial fundada per ell mateix i que només distribueix a Bilbao i a preu de cost, el va deixar a l'extraradi dels circuits culturals i comercials.

En aquesta editorial i des que va quedar finalista del premi Planeta l'any 1972, el novel·lista basc va publicar Recuerda, oh recuerda (1974), Primeras historias de la guerra interminable (1977), La gran guerra de Doña Toda (1978), Andanzas de Txiki Baskardo (1980), el primer volum de Verdes valles, colinas rojas (1986), Quince años (1990) i Huesos (1997).[2]

Últims anys[modifica | modifica el codi]

Després va publicar ja amb una editorial destacada, Tusquets, la seva premiada trilogia Verdes valles, colinas rojas, que tracta la història recent del País Basc i de Guecho.

Amb fortes vinculacions locals, cada dia caminava per la platja d'Arrigunaga[3] i va assistir durant anys a una tertulia literària que se celebrava al seu poble, "El taller", reunions d'on van sortir algunes de les noves signatures de la literatura basca: Biktor Abad, Julen Ariño, Marta Barrón, Mario Montenegro, Willy Uribe, Jon Bilbao...

Obra[modifica | modifica el codi]

Narrativa[modifica | modifica el codi]

  • Misterio de la pensión Florrie (1944, publicada en edició de quiosc amb el pseudònim de Romo P. Girca)
  • El ídolo (1957). Premi Mensajero.
  • Las ciegas hormigas (1960, ed. Destino, y reeditat en 2010). Premi Nadal y Premi de la Crítica (1º).
  • El héroe del Tonkin (1961)
  • En el tiempo de los tallos verdes (1969)
  • Seno (1971, ed. Planeta). Finalista del Premi Planeta.
  • El salto (1975)
  • Recuerda, oh, recuerda (1975)
  • Antonio B... "el Rojo", ciudadano de tercera (1977, reeditat l'any 2007 com Antonio B. el Ruso, ciudadano de tercera)
  • Primeras historias de la guerra interminable (1977)
  • La gran guerra de Doña Toda (1978)
  • Andanzas de Txiki Baskardo (1979)
  • Verdes valles, colinas rojas, vol. 1 (1986, autoeditada a la seva editorial Libropueblo)
  • Quince años (1990)
  • Huesos (1997)
  • La estación de Getxo (1998)
  • Verdes valles, colinas rojas (2004-2005, ed. Tusquets). Trilogia formada de:
  • La higuera (2006, ed. Tusquets)
  • Sólo un muerto más (2009, ed. Tusquets). Primer cas del detectiu Samuel Esparta (un crim que va quedar sense resoldre a Verdes valles, colinas rojas).
  • Los cuentos (2011, ed. Tusquets, llibre de contes)
  • Aquella edad inolvidable (2012, ed. Tusquets). Premi Euskadi de Literatura en castellano (2º).
  • El cementerio vacío (2013, ed. Tusquets). Segon cas del detectiu Samuel Esparta.
  • Cadáveres en la playa (2014, ed. Tusquets). Tercer cas del detectiu Samuel Esparta.

Assaig[modifica | modifica el codi]

  • Guia secreta de Vizcaya (1975)

Bibliografia sobre Pinilla[modifica | modifica el codi]

Premis[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ramiro Pinilla Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Europa Press: Fallece a los 91 años de edad el escritor bilbaíno Ramiro Pinilla
  2. Entrevista de Víctor M. Almela para La Vanguardia de Barcelona, 8 de noviembre de 2012 http://www.lavanguardia.com/lacontra/20121108/54354954084/la-contra-ramiro-pinilla.html
  3. Crespo, Txema G. «ENTREVISTA - Ramiro Pinilla, escritor.». El diario del Norte, 27-01-2014 [Consulta: 8 desembre 2015].
  4. El Mundo. «Premio Lan Onari 2012», 29-09-2012. [Consulta: 2 octubre 2012].
  5. «Ramiro Pinilla y Ramón Saizarbitoria, Premios Literarios Euskadi 2013». El Correo, 29-10-2013.


Premis i fites
Precedit per:
Ana María Matute
Primera Memoria
Premi Nadal de novel·la
1960
Succeït per:
Juan Antonio Payno
El curso
Precedit per:
Elena Quiroga
Tristura
Alberto Méndez
Los girasoles ciegos
Premi de la Crítica de narrativa castellana
1962
2005
Succeït per:
Miguel Delibes
Las ratas
Eduardo Lago
Llámame Brooklyn
Precedit per:
Alberto Méndez
Los girasoles ciegos
Premi Nacional de narrativa
2006
Succeït per:
Vicente Molina Foix
El abrecartas