Elena Quiroga

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Quill and ink transparent.svg
Elena Quiroga
Elena Quiroga.jpg
Naixement 26 d'octubre de 1921
Santander
Mort 3 d'octubre de 1995(1995-10-03) (als 73 anys)
La Corunya
Es coneix per Membre de la Reial Acadèmia de la Llengua
Ocupació Escriptora
Moviment Q2302005
Gènere Novel·la
Obra
Moviment Generació del 50
Obres notables Viento del Norte (1950)
Cònjuge Dalmiro de la Válgoma y Díaz-Varela
Guardons
Premi Nadal de novel·la (1950)
Premi de la Crítica de narrativa castellana (1961)
Modifica dades a Wikidata

Elena Quiroga de Abarca (Santander, 26 d'octubre de 1921La Corunya, 3 d'octubre de 1995) fou una escriptora espanyola.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Encara que va néixer en 1921 a Santander, es va criar al pazo de Villoria (Ourense) que posseïen els seus pares, els Comtes de San Martín de Quiroga. Més tard va viure a la casa del seu oncle Estanislao Abarca, un mecenes que va reunir un grup d'artistes del que també eren assidus Miguel de Unamuno i Federico García Lorca, entre altres. Va passar una llarga estada a La Corunya i en 1949 va escriure la seva primera obra, La soledad sonora, en la qual explica la història d'una dona des de la seva adolescència fins a la maduresa.[1]

El 1950, un any després de la seva primera publicació, es va casar amb Dalmiro de la Válgoma y Díaz-Varela, futur secretari perpetu de la Reial Acadèmia de la Història. El mateix any va guanyar el Premi Nadal de novel·la amb Viento del Norte. En aquesta obra narra les relacions entre una jove serventa i el seu senyor ancià. A partir del seu matrimoni es va instal·lar a Madrid, on aviat va accedir als ambients literaris i culturals de la capital. Se la considera membre destacat de la Generació del 50 juntament amb Ignacio Aldecoa, Carmen Martín Gaite, Ana María Matute, Rafael Sánchez Ferlosio i Juan García Hortelano.[2]

Gairebé tota la seva obra està impregnada de l'ambient gallec, seguint l'estil de la narrativa de Emilia Pardo Bazán. L'any 1961 va guanyar el Premi de la Crítica de narrativa castellana per la novela Tristura (1960). Va escriure deu novel·les en catorze anys, la majoria de les quals a la dècada dels cinquanta i dels seixanta i el 1983 va ser escollida membre de la Reial Acadèmia Espanyola, sent la tercera dona després de María Isidra de Guzmán i de la poetessa Carmen Conde.

Els seus últims anys els va viure a cavall entre el pazo de San Nigrán (Pontevedra) i Madrid on no solia faltar a les reunions de l'Acadèmia. El 31 d'agost de 1995 va sofrir una caiguda en la seva residència del pazo i es va fracturar el maluc. La mort li va sobrevenir el 3 d'octubre d'aquest mateix any i les seves restes van ser traslladades a Villafranca del Bierzo, on va ser enterrada en el mateix panteó que el seu espòs.[3]

Obres[modifica | modifica el codi]

  • La soledad sonora (1949)
  • Viento del norte (1950)
  • La sangre (1952)
  • Algo pasa en la calle (1954)
  • La careta (1955)
  • La enferma (1955)
  • Plácida, la joven y otras narraciones (1956)
  • La última corrida (1958)
  • Tristura (1960)
  • Envío a Faramello (1963)
  • Escribo tu nombre (1965)
  • Presente profundo (1973)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Elena Quiroga a biografias y vidas
  2. Elena Quiroga a mcnbiografias.com
  3. Fallece a los 74 años la académica i novelista Elena Quiroga, ABC, 4 d'octubre de 1995


Precedit per:
José Suárez Carreño
Las últimas horas
Premi Nadal de novel·la
1950
Succeït per:
Luis Romero
La noria
Precedit per:
Álvaro Cunqueiro Mora
Las crónicas de Sochantre
Premi de la Crítica de narrativa castellana
1961
Succeït per:
Ramiro Pinilla
Las ciegas hormigas
Precedit per:
Juan Antonio de Zunzunegui y Loredo
Coat of Arms of the Royal Spanish Academy.svg
Acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola
Cadira a

1984-1995
Succeït per:
Domingo Ynduráin Muñoz