Ramon Boleda i Cases

De Viquipèdia
Infotaula de personaRamon Boleda i Cases
Ramon Boleda Cases Medalla Honor Vila de Verdú.jpg
Ramon Boleda, el dia de rebre la Medalla d'Honor de la Vila de Verdú Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement8 març 1922 Modifica el valor a Wikidata
Verdú (Urgell) Modifica el valor a Wikidata
Mort7 febrer 2021 Modifica el valor a Wikidata (98 anys)
Verdú (Urgell) Modifica el valor a Wikidata
Alcalde de Verdú
1962 – 1971 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióarqueòleg, agricultor, historiador, activista cultural Modifica el valor a Wikidata
Premis
1965 - “Medalla de Bronze” , Diputació de Lleida.

1973 . Premi Concurs literari, Centre Comarcal de Tàrrega.

1984 - Diploma de Reconeixement de Mèrits. Departament Cultura Generalitat de Catalunya.

1999 - «Piador de l’Any». Associació Juvenil Bacus.

2001 -«Urgellenc de l’Any» .Consell Comarcal de l’Urgell i Associació Culturàlia

2014 - Premi ATHANAIGA, Grup de Recerques de Ponent.

2015 - Medalla d’Honor de Verdú, per l’Ajuntament de Verdú.

Ramon Boleda i Cases (Verdú 8-3-1922, 7-2-2021) va ser un historiador. Era una persona polifacètica i autodidacta, pagès de professió, arqueòleg, activista cultural, escriptor, periodista, pintor i esportista. Fou alcalde de Verdú (1962-1971).

Ramon Boleda en una presentació d'un dels seus llibres

Biografia[1] i distincions[modifica]

Neix a Verdú el dia 8 de març de 1922 i és el cinquè de sis germans.

Als 11 anys fa un inventari de les creus de terme i les del Via Crucis, dibuixant-les i anotant les inscripcions.

Els anys 1934-1936 juntament amb el seu oncle Mn. Josep Cases, inicia un museu arqueològic en una de les sales del Santuari de Sant Pere Claver, que la revolta va destrossar.

  • 1934 - De 1934-1936 és escollit president del Grup Avantguardista de la Federació de Joves Cristians de Catalunya.
  • 1945 - Com a president, organitza el primer concurs de sardanes, i és dansaire i fundador de la colla «Espiga Verdunina».
  • 1946 - Instigat per Mn. Josep Binefa – el seu millor mestre- entra de corresponsal al diari «El Correo Catalán» durant un període de quinze anys. També en aquest any, va rebre el nomenament de membre del Sometent local pel Governador Civil, José Carrera.
  • 1948 - Reprèn l’activitat arqueològica a instàncies dels arqueòlegs R. Pita Mercè i el Dr. Joan Maluquer de Motes, redactant un inventari de les troballes del terme de Verdú i rodalia. Més endavant, van ser Duran i Sempere i Colomines Roca, director del Museu Arqueològic de Barcelona els qui li fan de mestres. Gràcies a Colomines foren restaurades les primeres peces, i a més, va facilitar-li l’aprenentatge als tallers del museu.
  • 1950 - Rep el nomenament d’Inspector d’Espectacles, concedit pel Ministeri d’Educació Nacional, Delegació de Lleida.
  • 1955 - Rep el nomenament d’ajudant de Comissari Local d’Excavacions zona de Tàrrega atorgat pel Director General i ratificat pel Dr. Lluís Pericot del Servei Nacional de Barcelona.
  • 1948-1960 van ser els anys de més activitat arqueològica enriquint el panorama arqueològic comarcal. Més, amb el descobriment del poblat iber Molí d’Espígol (Tornabous, febrer de 1952) i el Pla de les Tenalles de la Mora (juliol de 1952). Durant aquests anys col·laboren els joves Josep M. Castelló, Josep Roca Torres i Joan Tous.
  • 1960-1975 - Corresponsal de premsa del diari «La Mañana» de Lleida. Compagina les seves aportacions arqueològiques amb les cròniques i notícies que donaven a conèixer la vila de Verdú a tota la província.
  • 1962 - Membre del Sometent i Alcalde de Verdú 1962-1971. D’aquest temps, cal destacar l’haver obtingut per les millores fetes a la vila, el primer premi d'embelliment de poblacions de la província de Lleida amb el títol: “Verdú la población más bonita de la província 1970” i també les “Assemblees de Poble” amb vot i veu, amb uns excel·lents resultats.
  • 1963 - Participa a les Assemblees Internacionals d’Estudiosos amb comunicacions a Cervera, Balaguer, Tàrrega i l’Espluga de Francolí en els anys 1955, 1970, 1972 i 1974 respectivament.
  • 1967 - És nomenat vocal adscrit a la Comissió “Transformación en Regadíos” del Consell Econòmic Sindical Provincial de Lleida.
  • 1969 - A partir del mes de gener comença a escriure a la revista Nova Tàrrega, en l’actualitat és el col·laborador amb més trajectòria. Aquesta revista local i comarcal ha estat el canalitzador de diverses publicacions de fascicles. És proposat i nomenat membre de la Comunitat Cistercenca de Vallbona.
  • 1970 - Des d’aquesta data ha publicat a la revista «Nova Tàrrega», un nombre important de cròniques socials i articles de divulgació històrica.
  • 1973 - Li és concedit el primer Premi del Concurs literari periodístic convocat pel Centre Comarcal de Cultura de Tàrrega per la publicació en fascicles de la «Carta Arqueològica del Riu Corb, Sió i Ondara»
  • 1975-1976 - Juntament amb Mn. Jo Camps, Joan Duch, mestre de Guimerà i el Grup La Femosa, d’Artesa de Lleida, inicien el Grup de Recerques de les Terres de Ponent[2] que tan bons fruits ha donat.
  • 1980 - Creació del Museu Arqueològic a Verdú, sota els auspicis de “la Caixa”. Després de moltes vicissituds, queda instal·lat a Cal Prim de Verdú.
  • 1981 - Rep el primer premi sobre investigació històrica de la comarca convocat pels “Amics de Maldà”, amb el treball «L’Urgell i la Segarra. Conquesta i Repoblament” editat per la UNED de Cervera, l’any 1988. És nomenat vocal del Patronat Administratiu de la Fundació Pública Municipal del Museu de Tàrrega.
  • 1984 - Diploma de Reconeixement de Mèrits a favor del patrimoni, atorgat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.      
  • 1991 - Membre fundador i membre de la junta “Llar de Jubilats, Tercera Joventut”, de Verdú.
  • 1997 - És nomenat membre del Consell Consultiu de la Gent Gran de l’Urgell.
  • 1999 - Li és atorgat el títol de Vocal Vitalici de la Fundació d’Història i Art Roger de Belfort. A l’octubre d’aquest mateix any, rep la distinció de «Piador de l’Any» dins els actes de la Festa de la Verema i el Vi de Verdú, per la seva trajectòria com per les seves aportacions historiogràfiques de la vila i de la comarca.
  • 1999- 2000 - Membre fundador de la revista cultural de Verdú, «Xercavins»[3]. Hi ha escrit la història de Patronat - Sindicat de Sant Pere Claver, de Verdú, en 23 capítols.
  • 2001 - És designat com a representant del Consell Consultiu de la Comarca de l’Urgell al Consell Consultiu de la Gent Gran de Catalunya. És nomenat «Urgellenc de l’Any» pel Consell Comarcal de l’Urgell i altres entitats culturals organitzadores com Culturàlia.[4]
  • 2004 - Cessió de la «Col·lecció Arqueològica Ramon Boleda», en favor de l’Ajuntament de Verdú, instal·lada a l’Antic Hospital de la vila.
  • 2013 - Actes de clausura del centenari de la fundació UE Tàrrega, es ret homenatge a Ramon Boleda.
  • 2014 - Dins els actes de la Festa del Silló i Fira de Ceràmica de Verdú, Boleda és distingit amb el Premi ATHANAIGA, atorgat pel Grup de Recerques de les Terres de Ponent.
  • 2015 - Distingit amb la Medalla d’Honor de Verdú, per l’Ajuntament de Verdú.
  • 2020 - Dins els actes de la Festa Major de Sant Flavià i el Sant Crist, el 25 gener es va inaugurar el Museu Arqueològic. Col·lecció Ramon Boleda, al Castell de Verdú. El 26 de gener, l’Associació Cultural Xercavins fa homenatge a Ramon Boleda, Josep M. Castelló i Guiu Sanfeliu per la seva col·laboració ininterrompuda des de l’inici de la publicació.

Treballs i llibres publicats[modifica]

1973     «El llibre de les Stimes de Verdú».[11][12] Institut d’Estudis Ilerdencs

1974     «El llinatge dels Prim als Arxius de Verdú» , Centre d’Estudis Locals. L’Espluga de Francolí.

1975     «Els Arbó i els Terés. Una important família de Bellpuig».[13] Biblioteca Pública de Bellpuig.

1976     «Carta Arqueològica de les Valls dels Rius Corb, Ondara i Sió».[14][15] Càtedra de Cultura Catalana “Samuel Gili Gaya, de l’Institut d’Estudis Ilerdencs.

1981     «Les Creus de terme i el Via Crucis», Revista Nova Tàrrega, Impremta Camps, Tàrrega

1982     «Joan Terés i Borrull. Arquebisbe i Virrei».[16] Grup de Recerques de les Terres de Ponent.

1983     «El setge de Guimerà en la primera Guerra Carlista».[17] Grup de Recerques de les Terres de Ponent.

1984     «El Castell de Verdú», Revista Nova Tàrrega, Impremta Camps, Tàrrega

1985     «Els pous de Gel»[1], Grup de Recerques de les Terres de Ponent

1985     «75 anys de presència a Tàrrega 1910-1985», Editat per la Fundació “la Caixa”

1986     «La Vall del Riu Corb». Conjuntament amb Josep Vallverdú, Joan Duch, Josep Joan Piquer i Daniel Gelabert. Institut Estudis Ilerdencs

1988     «L’Urgell i la Segarra. Conquesta i Repoblament». UNED, Cervera.

1990     «La vila i el Sometent de Verdú a la Guerra del Francès», Revista Cultural de l’Urgell URTX, nº2, Tàrrega.

1990     «Arnau Company Senyor i Repoblador de Talarn – Pallargues- 1081», Grup de Recerques de les Terres de Ponent.

1991     «El Temple Parroquial de Santa Maria de Verdú», Grup de Recerques de les Terres de Ponent

1991     «Els molins fariners de Poblet a Verdú», Grup de Recerques de Terres de Ponent

1994     «Verdú. Des dels orígens fins a la fi del règim Senyorial de Poblet»,  Diputació de Lleida. Col·lecció viles i ciutats.[18]

1994     «Carrers i places de Verdú», Fundació d’Història i Art Roger de Belfort

1999     “La Puríssima de Verdú», Revisa Cultural de l’Urgell, URTX, Tàrrega

2000     «El Camp de concentració núm. 3 dels Omells de Na Gaia durant la Guerra Civil. Testimoni del mestre Joan Pujol». Revista Cultural de l’Urgell, URTX,

2000     «El llibre de Verdú». Cròniques de la Història Viva, Fundació d’Història i Art Roger de Belfort.

2003     «El vi a través del temps»,  Dins l’arquitectura dels oficis. Actes del III. Curset d’Estiu d’Arqueologia popular. Editat pel Amics de l’Arq. Popular i Pagès Editors.

2005     «Cantirers i pagesos. Pervivència dels cantirers de Verdú». Grup de Recerques de les Terres de Ponent. Actes de la XXXVI Jornada de Treball. Agramunt.

2005     «Els càntirs i els cantirers. La terra, el germen de l’art popular verduní», Amics de l’Arquitectura Popular, V. 6, Ed. Impremta Barnola, Guissona.

2009     «Bandolers i Justícia a Castellserà i a Verdú», Grup de Recerques de les Terres de Ponent. Actes de la XXXVIII Jornada de treball. Castellserà.

2009     «Soldats i Maquis al Pallars i la Vall d’Aran», Garcineu Edicions, Tremp [2]

2010     «Els Anglesola senyors de Verdú» Ed. Grup de Recerques de les Terres de Ponent. Actes de la XXXIX Jornada de Treball, Anglesola

2011     «Verdú. Abans i després de la proclamació de la República». Ajuntament de Verdú.

2014     «La ceràmica negra de Verdú. Cantirers i terrissaires», Grup de Recerques de les Terres de Ponent, Ed. Cum Laude, Verdú

2018 «Cal Trenca. Una nissaga carlista de l'Urgell i la Segarra», Grup de Recerques de les Terres de Ponent, Col·lecció Mn. Joan Camps.

Referències[modifica]

  1. Guido Sanfeliu, i Miquel Torres «[https://www.raco.cat/index.php/JornadesGRTP/article/download/361925/456526 Ramon Boleda Cases, Aportació arqueològica i històrica d’un investigador local (Verdú, Urgell, Terres de Ponent)]». ARQUEOLOGIA I ARQUEÒLEGS Homenatge a Ramon Boleda Cases JORNADA DE TREBALL XXXV Grup de Recerques de les Terres de Ponent, 07-11-2004, pàg. 13-28.
  2. «Grup de Recerques de les Terres de Ponent | enciclopèdia.cat». [Consulta: 9 febrer 2021].
  3. «Xercavins. Publicació comarcal».
  4. «Premis Culturalia». [Consulta: 9 febrer 2021].
  5. «Mor als 98 anys l’historiador de Verdú Ramon Boleda Cases», 08-02-2021. [Consulta: 9 febrer 2021].
  6. «Mor l'historiador de Verdú Ramon Boleda Cases» (en catalan). [Consulta: 9 febrer 2021].
  7. «MOR RAMON BOLEDA CASES». [Consulta: 9 febrer 2021].
  8. Territoris.cat. «L’historiador de Verdú Ramon Boleda Cases escriu la darrera pàgina de la seva recerca». [Consulta: 9 febrer 2021].
  9. «Mor l’historiador Ramon Boleda de Verdú als 98 anys d’edat» (en castellà), 07-02-2021. [Consulta: 9 febrer 2021].
  10. «Les xarxes s’omplen de mostres de condol per la mort de l’historiador Ramon Boleda» (en castellà), 07-02-2021. [Consulta: 9 febrer 2021].
  11. «llibre de les stimes de Verdu». [Consulta: 9 febrer 2021].
  12. «CCUC / All Locations». [Consulta: 9 febrer 2021].
  13. «CCUC / All Locations». [Consulta: 9 febrer 2021].
  14. Boleda i Cases, Ramon. Carta arqueológica de les Valls dels rius Corb, Ondara i Sio (en catalan). Lérida: Instituto de Estudios Ilerdenses de la Excma. Diputación Provincial, Cátedra de Cultura Catalana "Samuel Gili i Gaya", 1976. ISBN 978-84-00-04298-1. 
  15. Cases, Ramon Boleda. Carta arqueológica de les Valls dels rius Corb, Ondara i Sio, 1976. ISBN 978-84-00-04298-1. 
  16. «CCUC / All Locations». [Consulta: 9 febrer 2021].
  17. Boleda i Cases, Ramon «El setge de Guimerà en la Primera guerra carlina». Recerques Lleidatanes / Recerques Terres de Ponent, V, 12-02-2013, pàg. 33 – 39.
  18. «Verdú des dels orígens fins a la fi del règim senyorial de Poblet». [Consulta: 9 desembre 2021].