Ramon Torelló i Borràs

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaRamon Torelló i Borràs
Biografia
Naixement24 febrer 1844 Modifica el valor a Wikidata
Sant Sadurní d'Anoia (Alt Penedès) Modifica el valor a Wikidata
Mort7 març 1897 Modifica el valor a Wikidata (53 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópedagog, economista Modifica el valor a Wikidata

Ramon Torelló i Borràs (Sant Sadurní d'Anoia, 1844 - Barcelona, 7 de març del 1897[1]) va ser pedagog, tècnic tèxtil[2] i va fer diversos estudis econòmics de tema proteccionista.

Biografia[modifica]

Era de família culta[3] i la seva vocació s'orientà inicialment cap a la pedagogia. Durant dos anys estudià filosofia i retòrica al seminari conciliar de Barcelona, per passar posteriorment a l'Escola Normal. L'any 1865 guanyà la plaça de mestre de Sallent i, fruit de la seva experiència com a ensenyant, publicà diverses obres de caràcter pedagògic.

L'any 1873 entrà a l'empresa tèxtil "Sert Germans i Solà" i acabaria esdevenint membre del col·legi de l'Art Major de la Seda. Lluità pel proteccionisme tèxtil seguint la doctrina de Friedrich List i Henry Carey, redactà la part econòmica del Memorial de Greuges (1885) i col·laborà en diversos informes aranzelaris amb experts com Ferrer i Vidal, F.J.Orellana i Salvador Albacete. Publicà articles als periòdics El Trabajo Nacional i Crónica de Cataluña (de Barcelona) i La Mañana (de Madrid). Va ser membre del Foment de la Producció Nacional, del successor d'aquest, el Foment del Treball Nacional, a partir del 1884 de la Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País[4] i del partit conservador de Cánovas del Castillo.

Obres[modifica]

  • Método práctico racional para la enseñanza de la aritmética, por Varios Maestros de la Enseñanza Barcelona: Imp. de Celestino Verdaguer, 1869
  • Método práctico racional para que los niños que frecuentan las escuelas de Cataluña puedan aprender sin grande esfuerzo el idioma castellano Barcelona: Imp. de Celestino Verdaguer, 1870
  • Necrología de D. Claudio Arañó y Arañó, leída en la sesión pública que el Instituto de Fomento del Trabajo Nacional dedicó a honrar su memoria Barcelona: Tip. de N. Ramírez, 1888

Notes i referències[modifica]

  1. Necrològica al Calendari català per a l'any 1898
  2. Els escriptors proteccionistes a Terrassa, d'Antoni Roca i Garcia
  3. El seu pare, Antoni Torelló i Sàbat (1802-1872) va fundar i dirigir l'orquestra sadurninenca Els Escolans. Un fill d'aquest, Antoni Torelló i Borràs (1829-?), va ser músic i el succeí en la direcció d'Els Escolans, per on també passaren força altres membres de la família que també foren músics. Un germà seu i de Ramon Torelló, Pelegrí Torelló i Borràs (1837-1917), va ser professor a Vic el 1859 i posteriorment escriptor i secretari de l'ajuntament de Sant Sadurní; publicà Gelida, notes pera sa història tretes dels arxius de l'iglésia parroquial y del ajuntament (coautor F.Peracaula i ?Masagué, 1906), Monografía histórica-pintoresca de la vila de Sant Sadurní d'Anoya (1909, reed. facsímil 1986) i Nuevo procedimiento del método racional para la enseñanza de la lectura.
  4. Llista de socis de la Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País[Enllaç no actiu]