Regne de Borgonya

De Viquipèdia
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 19:54, 1 ago 2010 amb l'última edició de Aleator (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Jump to navigation Jump to search
Història d'Occitània
  Prehistòria occitana
  Els primers pobladors occitans
  Occitània romana
  Regne visigot de Tolosa
  Regne Burgundi de Provença
     Septimània visigòtica
  Ducat d'Aquitània
  Comtat de Tolosa
  Vescomtat de Carcassona
  Comtat de Provença
  Comtat de Foix
  Croada albigesa
  Occitània del segle XIV al XVII
  Occitània durant la Revolució Francesa
     Felibritge
     Regionalisme occità
     Occitània de 1900 a 1940
  Occitània sota el règim de Vichy
  Occitània fins la dècada del 1970
     Occitània i la regionalització del 1981

El Regne Burgundi fou l'estat format pel poble germànic dels burgundis (després borgonyons) a la conca del Roine que va tenir uns límits variables però sempre a l'est i sud-est de la moderna França, ocupant també Suïssa. El nom de Provença que de vegades se li dóna, deriva de la "provincia" romana (Narbonense i Viennense) però no està ben donat al regne ja que a la seva fundació, la Provença marítima no en feia part. Per això el nom correcte del regne és Regne Burgundi (o Regne dels Burgundis) o de vegades Primer Regne de Borgonya per distingir-lo del segon regne (el Regne Franc de Borgonya o Regne Merovingi de Borgonya) i dels posteriors (Regne de Borgonya Transjurana i Regne de Provença)

La provintia romana fou repartida en tres dominis: una part als visigots, els burgundis el nord fins a Durença i els ostrogots més enllà del riu Isèra. Després de la desfeta i mort del cabdill burgundi Gundicari (411-436) a Worms a mans d'Àtila, el seu successor, Gundioc (435-463), va dirigir al poble que sota la forma de foedus va obtenir d'Aeci la Sapàudia (Savoia), amb capital a Geneva (Ginebra). Poc a poc s'aniria estenent pels cursos del Saona i del Roina, amb domini efectiu del Delfinat i del nord de la Provença, dominant Occitània oriental.

El seu germà, Khilperic I de Burgúndia (463-476/480), es va haver d'enfrontar als visigots per conservar el reialme. El seu successor, Gundebald (476-516) va resistir a Clodoveu (aliat al seu germà Godegisil) i va atacar Itàlia; també va compilar les lex burgundiae.

Segimon (516-523) es va convertir al catolicisme el 500 i més tard fou canonitzat. S'alià amb els francs i va arrabassar l'Alvèrnia als visigots. El seu successor Gundemar II (523-532) vencè els francs a Vezéroncey el 524, però finalment aquests el venceren a Autun el 532. Aleshores fou destronat i el regne, ocupat pels francs.

Llista de reis

Referències